Establert fa més de trenta anys a la vila de Masquefa, a la comarca de l’Anoia, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) fa tasques de recuperació i rehabilitació d’aquests animals, la majoria decomissats per autoritats locals o entregats voluntàriament per persones que els tresorejaven com a mascotes. En aquest oasi inesperat adherit al poble, on el públic pot trobar un itinerari per conèixer els hàbitats de les diferents espècies, hi treballen una desena de científics i veterinaris que fan investigació i s’ocupen de les cures dels animals.

Entre ells, hi ha la Zuleika Alonso, per exemple, que efectua tasques de manteniment, educació ambiental i suport veterinari. Amb l’elevat nombre de tortugues que resideixen al centre, el control sobre tots els exemplars és fonamental, i per això en marca la cuirassa amb un número distintiu. Al centre també hi trobem l’Albert Martínez-Silvestre, director científic, pesant els individus de la infermeria per calcular la dosi d’antiparasitari que els convé o analitzant-ne algunes mostres de femta per controlar-ne l’estat i donar-los l’atenció adient.

Com a centre d’acollida, al CRARC hi abunden sobretot les tortugues. El principal objectiu respecte a aquests animals és alliberar-ne el màxim d’exemplars possible. Així, l’organisme col·labora en projectes de reintroducció de les tortugues mediterrànies, una espècie autòctona, per revifar la biodiversitat als ecosistemes del nostre país. Aquest any, s’han alliberat més de 1.200 tortugues mediterrànies. Les exòtiques, per contra, no es podran alliberar i conviuran al CRARC de per vida.

Cocodrils, serps, varans, caimans trobats a la desembocadura del Besòs, pitons amagades als arbres del barri de les Corts, iguanes decomissades en clubs de fumadors... Les històries dels animals que arriben al CRARC semblen sovint inversemblants. En Joaquim Soler, director tècnic del centre, ens mostra algunes de les espècies exòtiques, que es troben en un recinte a part, en condicions específiques de temperatura i humitat que simulen els ecosistemes on haurien de pertànyer. La majoria són dòcils i estan acostumades al tracte amb els humans, però l’expertesa d’en Joaquim el fa estar sempre a l’aguait per evitar sorpreses desagradables.

Fomentar el respecte, però no el col·leccionisme, és, de fet, una de les fites del CRARC. Després de passar una estona en aquest refugi discret tripulat per amants de la natura, l’obligació d’entendre i estimar les espècies menys mediàtiques acaba convencent el visitant que tota criatura, per petita que sigui, mereix atenció i reconeixement, i forma part d’una cadena biològica que permet mantenir uns ecosistemes sans que faciliten també la nostra supervivència.