Dominar, foradar, doblegar. Foc que fa néixer un esperit, dins del metall rígid. Peces inútils que ara reviuen entre les flames, sota noms que les diferencien i que designen una funció. Convertir-les en estri i fer-les esdevenir letals amb els seus talls, o transformar-les en un ornament recaragolat per ser admirades per les seves corbes i plecs, que evoquen les fulles i la tija d’una rosa. Les mans expertes de Guillermina Morales no vacil·len entre l’escalfor del forn a més de mil graus de temperatura. En un ofici masculinitzat, Morales s’alça com una de les poques dones forjadores de Catalunya. Nascuda a Moià l’any 1973, va descobrir l’art ancestral que combina l’escalfor del foc amb l’habilitat i el metall l’any 1991, guiada pel mestre Adolfo López de Alarcón. 

Per dominar i manipular el metall, cal la destresa d’un forjador que colpegi amb la precisió i la força justes per amansir-ne la duresa. A Morales li van caldre molts anys per perfeccionar els coneixements sobre la forja i l’art del ferro. Després va instal·lar-se pel seu compte a un gran taller del carrer Sant Ramon del Raval de Barcelona, que regenta des de fa més de vint anys. Ara transmet els secrets de l’ofici a alumnes de totes les edats; per a alguns d’ells les tècniques apreses han estat la porta d’entrada al món de la forja, i encara col·laboren en les activitats i els cursos que ella organitza amb l’objectiu de garantir la transmissió de l’ofici i la qualitat de cara al futur. 

L’art de fer sorgir un objecte d’entre les brases s’ha exercit des de les antigues civilitzacions, que convertiren el ferro forjat en armes, eines i objectes decoratius durant milers d’anys. Però cal alguna cosa més que traça i experiència. És saber veure en el final una potència transformadora. No abaixar els ulls, intimidat per l’escalfor de les flames. Ser capaç de distingir, en la destrucció, les eines per crear de nou.