Oculta en un carrer poc transitat de la zona alta de Barcelona, com en una història de Lewis Carroll, s’hi amaga l’entrada a l’univers desconegut d’en Jesús Morentin. Dissenyador gràfic amb més de trenta anys dedicats a la docència, en Jesús en fa quinze que va engegar el seu projecte més personal: el BunkerType. Al búnquer, ha recuperat mètodes tradicionals d’impressió íntegrament manuals utilitzant tipografies de plom i de fusta que, combinades amb destresa, donen vida a les seves creacions més particulars. El BunkerType és un espai literalment bunqueritzat on és fàcil perdre la noció del temps. Embriagat per una meravellosa selecció d’estàndards de jazz, en Jesús t’endinsa en el seu món de fusta, plom, tinta i paper, i et fa sentir en certa manera part d’un procés històric i creatiu que ha arribat fins als nostres dies.

De família d’impressors, va recuperar cinc abecedaris de l’antiga impremta dels seus tiets —on també treballava el seu pare—, que havien quedat oblidats al fons del garatge quan la família va desmantellar el negoci. Al cap de molts anys, i després d’assistir a un taller d’impressió tradicional que el va transportar immediatament a la infantesa, en Jesús va recuperar tot el material que tenia emmagatzemat i va engegar el projecte del BunkerType. El que va començar sent un joc de connexió amb el passat a través dels sentits va anar prenent forma fins a convertir-se en un espai de creació sòlid i que perdura, amb milers de tipos mòbils que componen abecedaris estrictament endreçats en calaixos de fusta. En Jesús emmotlla les lletres en marcs de metall i, després d’entintar-les amb el rodet aplicant-hi pressió de manera exacta mitjançant mètodes diversos, crea dissenys exclusius que amaguen sovint significats ocults.

Aquesta manera de treballar ha portat en Jesús a reconnectar-se no només amb el seu passat, sinó amb el passat de la professió que tant admira i que dignifica amb tots i cadascun dels projectes que desenvolupa. I és que el BunkerType és un lloc especial, un univers paral·lel on la frontera entre l’art i la professió es desdibuixa per oferir al visitant una experiència sensorial que transcendeix la tasca que materialitza, amb un respecte i un coneixement cap a l’ofici que s’encomanen ràpidament quan, sense voler-ho, t’acaba introduint en una classe magistral sobre disseny, impressió, materials i suports. Un cop acabada la sessió, pujar l’estreta escaleta que condueix altre cop a la superfície exterior t’obliga a retornar d’aquest petit viatge en el temps que en Jesús ens ofereix solidàriament. La sensació de nostàlgia un cop abandonat el conte és instantània, però el privilegi d’haver pogut endinsar-se en el passat reconforta. La màgia, però, es queda al búnquer.