Un passeig farcit de vegetació que ascendeix suaument per un afluent del riu Ter es converteix en l’opció perfecta per a aquell “papa, anem en bicicleta?”. Entre Ripoll i Sant Pau de Segúries hi ha divuit quilòmetres abraçats per roures i pollancres, avui transformats en una via verda que ressegueix el trajecte que feia antigament la línia de tren entre Ripoll i Ogassa, passant per Sant Joan de les Abadesses. Entre petits i grans, a peu o en bicicleta, més de 60.000 transeünts s’han aventurat durant el primer semestre del 2024 pel camí d’aquesta ruta anomenada del Ferro i del Carbó, en referència a la importància que tenia la farga i l’explotació minera a la comarca.

Deixant l’estació de Sant Joan de les Abadesses per encaminar-nos cap a les mines d’Ogassa, aquest recorregut públic de caràcter lúdic i esportiu ens recorda el passat industrial que hem heretat. El servei ferroviari que va des de Sant Joan de les Abadesses a Toralles va funcionar fins al tancament de les mines, l’any 1967. En canvi, el tram que uneix Sant Joan de les Abadesses amb Ripoll es va mantenir en actiu fins a l’any del seu centenari, el 1980. En un principi, la ruta tenia dotze quilòmetres, però l’any 2022 la via va ampliar-se fins a arribar a Sant Pau de Segúries, un municipi a la vall de Camprodon. Amb un desnivell total de 160 metres i una senyalització contínua, la via està pensada perquè tothom pugui gaudir-ne, com la resta de traçats accessibles de les Vies Verdes de Girona, la majoria de les quals també segueixen antics recorreguts ferroviaris.

Així és com aquell “papa, anem en bicicleta?” ara pren forma de preguntes sobre trens i vagonetes carregades de carbó que s’encarrilaven per aquestes vies en un passat no tan llunyà, mentre que un pare amb la seva filla avui reposen al costat de l’antic magatzem ferroviari, que actualment és un alberg municipal. Satisfeta, de moment, la curiositat de la filla, la parella beu un glop d’aigua i puja d’un salt a les bicicletes per continuar la ruta. Pel camí encara s’aturaran més vegades, i de ben segur que el pare haurà de fer més salts al passat per oferir respostes que semblin convincents. Però a poc a poc; encara han de veure la caseta de peons de les Casasses, refrescar-se al gorg de Malatosca, admirar l’antiga torre de vagonetes de carbó, aturar-se al Museu Miner d’Ogassa per escrutar els habitatges miners... I la història continua.