Per tocar de peus a terra, paradoxalment, cal mirar el cel. Mirar-lo i observar-lo. Un bany d’humilitat per adonar-se que els humans som pràcticament res, tot i ser molt. Som un píxel a la pantalla de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà, a l’Alt Empordà, que té el telescopi més gran de les comarques gironines, gràcies al qual podem viatjar fins més enllà de la Via Làctia, galàxia rere galàxia, en un espectacle molt didàctic i variat que combina observacions en directe amb fotografies que pacientment l’equip de l’observatori pot tardar mesos i mesos a fer per aconseguir endinsar-nos en les entranyes de les estrelles.

A la pel·lícula Contact, la protagonista, interpretada per l’actriu nord-americana Jodie Foster, absolutament abduïda mentre sent els senyals acústics que li arriben de l’estrella Vega, de la constel·lació de la Lira, xiuxiueja la seva admiració perquè no es pot creure els senyals que rep. No cal anar al cinema, perquè només presenciant el “bateig astronòmic” d’Albanyà n’hi ha prou per deixar anar, bocabadats: “La Terra que ens va parir!”.

L’Observatori Astronòmic d’Albanyà és un somni fet realitat de l’enginyer informàtic Pere Guerra, que fins i tot col·labora amb la NASA en l’observació de l’espai per detectar exoplanetes més enllà del sistema solar. Aquest observatori, envoltat d’un amfiteatre natural, forma part de la International Dark-Sky Association (IDA) per a la protecció del cel nocturn per a les generacions presents i futures, i també és membre de la Starlight Foundation, que certifica les condicions òptimes de l’observatori d’Albanyà per la qualitat del seu cel a l’hora de fer les observacions, vinculades també al patrimoni natural, paisatgístic, cultural o científic. Un altre model de turisme és possible.