John Coltrane (Hamlet, 1926 – Nova York, 1967) s’uneix l’any 1939 a l’orquestra de la seva comunitat a High Point (Carolina del Nord), on tocarà el clarinet i el bombardí en mi bemoll. Quan entra a l’institut, els canvia pel saxofon, l’instrument de vent-fusta més seductor de tots els temps. Abans de convertir-se en una de les estrelles eternes del jazz, practica molt. Moltíssim. I segurament ell no se n’adona, o sí, però els veïns i la família pateixen el procés d’evolució. Perquè un músic ha de practicar sempre. A totes hores. Mentre que hi ha instruments que es poden silenciar de forma pràctica, com ara la trompeta amb les sordines o el piano amb el pedal del mig, el saxofonista no ho té tan fàcil. Així ho veu l’ideòleg de Travel Sax, Ramon Mañas (Barcelona, 1991). “La sordina del saxo és una capsa, i tu has de posar les mans per dintre, i toques el saxo però està dins d’una capsa. A la que estàs molta estona tocant se’t genera condensació, se t‘enganxen les tecles...”, revela l’enginyer i músic. Davant d’aquest repte amb el qual es troben molts saxofonistes, en Ramon funda, junt amb Guillem Magdaleno, Odiseimusic. Amb la idea del Ramon i el coneixement d’electrònica del Guillem, els dos creen Travel Sax, el saxo electrònic més petit i lleuger del món amb el qual qualsevol persona pot practicar des de qualsevol part del món sense molestar a ningú.

Amb el bigoti polidament tallat i amb una forma de parlar suau i tranquil·la, en Ramon explica que des dels quatre fins als 16 anys toca el piano al conservatori de Sant Cugat. Després de tants anys es cansa de la disciplina en blanc i negre i la canvia pel caos de la bateria, una espina que tenia clavada, ja que els seus pares no li deixaven tocar-la pel soroll. L’amor per la música es transforma, creix i quan estudia disseny industrial ELISAVA, s’uneix amb un grup d’amics i formen Urban Lights, on ell marcarà el ritme amb les baquetes. La implicació és total, però un dels membres, l’Álvaro Soler, deixa el grup per començar el seu projecte en solitari. Davant d’aquest trencament, en Ramon pren una decisió i no es rendeix: es dedicarà totalment a la música. Seguint aquesta pulsió, marxa a Berlín a estudiar composició a la British and Irish Modern Music Institute.

“Al matí, m’aixecava i tocava; al migdia, quan venia de la uni, tocava; quan anava a dormir, tocava. A vegades em flipava una mica i tocava a les 11 de la nit”

En aquest canvi de compàs s’endinsa en el món del saxòfon. Al principi comença amb un instrument melòdic com el piano, després canvia a un de totalment percussiu com la bateria, i al cap d’uns anys troba a faltar la part melòdica, i posa l’ull en l’instrument de John Coltrane. Decidit, truca la seva tieta per preguntar-li si encara guarden el saxòfon del cosí Ramon. I sí, el saxo alto del Ramon està allà. Esperant-lo. Potser fa vuit o 10 anys que està abandonat en un armari. El neteja, el posa una mica en forma i començar a tocar. Però no sona precisament com My Little Brown Book. “Un desastre. Molt heavy. Era un calvari”, confessa amb un somriure distès. No és pas un calvari pel so, ja que en pocs dies comença a tocar-lo amb certa gràcia, sinó pel soroll. “Quan vaig fer-lo sonar, em vaig motivar molt i volia tocar constantment. Al matí, m’aixecava i tocava; al migdia, quan venia de la uni, tocava; quan anava a dormir, tocava. A vegades em flipava una mica i tocava a les 11 de la nit. Pujava algun veí, els meus col·legues del pis estaven estudiant i és clar, em deien ‘si us plau, no toquis’”, enumera. Moltes queixes per només un instrument, però és que la personalitat del saxo traspassa totes les parets. Per evitar el conflicte, en Ramon va als parcs de Berlín a practicar. I no ho fa tan malament, perquè més d’un vianant es para i li posa diners a la funda del saxo, recorda amb satisfacció. “Amb els euros que em treia, em comprava un tall de pizza al cantó de casa”, apunta amb un somriure una mica nostàlgic.

“A casa practiques malament, perquè practiques molt fluix, agafes mals hàbits, i a una certa hora has de parar”

Però la primavera i l’estiu marxen, i el fred alemany no es fa gaire amic del saxofonista català. Practica a la universitat, on hi ha sales que pots reservar i assajar, i també a casa, però tot eren problemes. “A casa practiques malament, perquè practiques molt fluix, agafes mals hàbits, i a una certa hora has de parar”, lamenta. A més a més, un altre dels seus obstacles és portar al seu lleial company de viatge. Perquè una de les grans passions del Ramon és viatjar, i transportar un saxo és pesat, a part de molt car. “Jo m’he arribat a emportar una motxilla petita, amb la meva muda i el saxo. O factures la maleta o factures el saxo. I si factures el saxo... ho tiren, es fa malbé... té un cost que limita viatjar amb ell”, protesta. Davant d’aquests dos obstacles, en Ramon fa a un altre salt al buit: vol inventar-se un saxofon amb el qual pugui practicar tant com vulgui i a qualsevol part del món. És aquí quan es crea l’embrió de Travel Sax. “El meu objectiu inicial era fer una coseta molt petita amb cinc, sis tecles, per practicar una miqueta de digitació”, explica. Abans, però, marxa de Berlín, ja que l’acadèmia no compleix les seves expectatives. Torna a Barcelona entre el 2016 i 2017 i, després de treballar en un despatx de disseny, entra a l’equip comercial d’impressores 3D a HP, les mateixes impressores amb les quals imprimirà els exemplars de Travel Sax més endavant. És llavors quan comença a plantejar-se més seriosament construir un saxòfon amb el qual pugui practicar. Però no serà tan fàcil.

Ell està dissenyant un instrument electrònic, i la base és disseny del producte, però també la programació i l’electrònica, parts amb les quals té més dificultats. “Jo he estudiat enginyeria en disseny industrial, on vaig estudiar alguna cosa de programació, però era l’assignatura que més odiava de la carrera. Així que havia de posar-me les piles i aprendre’n”, reconeix. Per fer-ho, en Ramon cerca a Google “profes classes particulars de programació a Sant Cugat” i troba a en Guillem Magdaleno. Contacten i posen fil a l’agulla. Rep classes durant tres mesos, però se n’adona que no funciona. “Vaig veure que, si volia que això rutllés, necessitava anar molt més ràpid. Sóc una persona que m’agrada anar de pressa, i aprendre a programar és aprendre un llenguatge nou, i no s’aprèn d’un dia per l’altre”. Davant d'això, li consulta al Guillem si es vol encarregar de la part electrònica i de programació, i ell ho accepta. “Vam avançar molt més ràpid i les coses estan ben fetes”, celebra.

Si en Guillem se suma al projecte és, en part, perquè també és músic. Toca la flauta travessera i ha estudiat molts anys al conservatori de Sant Cugat. Amb la passió per la música com a vincle d’unió, l’aventura cada vegada és més real. El gener del 2019 funden l’empresa Odiseimusic i comencen a contactar amb diferents professionals. “És una etapa súper interessant, ens estan contactant saxofonistes de tot el món, com ara Llibert Fortuny, que té una escola de música, Cromàtic, i ens està ajudant moltíssim. Ens va contactar per Instagram quan ens va descobrir, i vam connectar al moment. Ha estat provant els prototips i donant-nos feedback”, explica entusiasmat. A més a més del Llibert, els creadors de Travel Sax fan més de 50 entrevistes i contacten amb músics de la talla de Pedro Eustetxe, el responsable de la composició de tots els instruments de vent del compositor Hans Zimmer, per saber què voldrien ells de Travel Sax. “Hi ha gent amb molt potencial que ens vol ajudar. Això per a mi és espectacular. Mola que vegin el que estàs fent com a quelcom positiu que pot ajudar els músics a aprendre molt ràpidament, i estar dues hores parlant amb un personatge així per a mi no té preu. Et nodreixes. Estàs més a prop dels músics i de la música”, valora en Ramon.

Els primers 221 prototips de Travel Sax s’esgoten en un mes. Compradors d’entre 16 i 70 anys i de 25 països diferents, entre ells Brasil, Japó, Estats Units i Austràlia

D’idees clares i caràcter decidit, en Ramon sap que ha nascut per estar relacionat amb la música. “He d’aportar alguna cosa al món musical”, sentencia emocionat. Amb aquest convenciment neixen els primers prototips de Travel Sax a partir d’una campanya kickstarter, la qual esgota els 221 exemplars en un mes. Compradors d’entre 16 i 70 anys i de 25 països diferents, entre ells Brasil, Japó, Estats Units i Austràlia. Èxit rotund. Aquesta interfície digital d’instruments musicals (MIDI) funciona a través del mòbil i de l’ordinador, i utilitza un boix estàndard de saxòfon (encara que té adaptadors per a cada tipus). La posició de les tecles, així com la pressió necessària per a tocar-les, és molt similar a la d’un instrument convencional. Té una bateria que dura fins a 6 hores, pesa 300 grams, mesura 22 cm i és de color negre. “El negre em sembla un color súper elegant i sóc una persona que m’agrada simplificar-ho tot al màxim. No vull complicar-me la vida”, afirma. D’altra banda, la impressió amb 3D no pots pintar-la i donar-li l’acabat que vulguis fàcilment. “Es pot fer però el cost creix moltíssim, és molt manual. El que fem és: el tintem de negre, el submergim en aigua calenta i de color negre i agafa el color, i després li apliquem una capa com de vernís, perquè no marxi la pintura i per si et suen les mans, el color no marxi”, desenvolupa.

A més a més, Travel Sax funciona amb una aplicació personalitzada, la qual està dividida en tres branques: la de tocar, la que et recorda quan has de practicar, “perquè creiem que és l’única manera que tenim de millorar”, apunta en Ramon, i l’aprenentatge, que aquí és on volen, més endavant, oferir cursos des de més bàsics fins als més professionals. “Volem fer una comunitat de professors que vulguin penjar la seva formació i crear eines perquè el saxofonista pugui aprendre’n molt més ràpidament”, detalla.

“El nostre so és espectacular, hem aconseguit un so molt bo, i era un ‘challenge’ molt difícil”

Tot i que ells s’han centrat molt a mimetitzar les tecles i la seva posició, hi ha diferències amb un saxòfon normal. “El saxo és metall, tens unes molles metàl·liques, el rebot és diferent, més àgil”, assenyala en primer lloc el Ramon. Una altra de les diferències és la mida i la forma de tocar, ja que com només fa 22 cm, els braços s’han de doblegar, mentre que quan toques amb un saxo normal el tindries penjat al coll, encara que ja estan ideant un adaptador per a resoldre aquest problema. Tot i que el Travel Sax només pot controlar les notes i el volum, fet que limita molt les tècniques que puguin arribar a fer i que també volen millorar amb la pròxima versió, si d’una cosa estan orgullosos és del so. “El nostre so és espectacular, hem aconseguit un so molt bo, i era un challenge molt difícil. Aquí en Llibert ens ha ajudat molt”, celebra en Ramon. A més a més d’estar satisfet amb el so, també apunta que són l’únic saxo elèctric del mercat que té adaptador de boix per cada tipus de saxo. “El boix és una manera més de portar-te cap al carrer”, manifesta.

“La música, si tu mires qualsevol instrument, és pura enginyeria. Jo no em vaig adonar de com de complex era un saxo fins que vaig començar a dissenyar Travel Sax”

Més enllà de les properes reformes i millores de Travel Sax, l’objectiu de l’equip d’Oidssei és crear comunitat. “Generar connexions, sinergies, amb saxofonistes de la zona, o viatges amb l’aplicació. Per exemple: ‘Estic a Grècia. Quina gent hi ha d’aquí que tingui Travel Sax? Potser podem tocar junts o em pot ensenyar on hi ha concerts en directe per la zona del seu país’”, imagina en Ramon. “El concepte és unir les meves dues passions, que són viatjar i la música. Per això és tan reduït, tan petit. El nom és super descriptiu del que vol ser”, assenyala. A part d’unir les seves dues passions, en Ramon ha aconseguit unir dos conceptes aparentment oposats: la música i l’enginyeria. Però per a ell no són tan dispars com semblen.

“Vull apropar la música i expandir-la a tot el món. Vull que hi hagi més músics, i que la gent gaudeixi més de la música”

En Ramon uneix mons. Enginyeria i música. Electrònica i saxo. I una altra de les coses que el motiven és unir la música i la gent. “La música és una manera d’expressar-te que m’arriba molt a dintre. Em toca la fibra. I a mi m’agradaria ajudar a molta gent a apropar-se al món de la música, que moltes vegades es veu molt distant, molt complex i la música no ho és”, protesta. “Vull apropar la música i expandir-la a tot el món. Vull que hi hagi més músics, i que la gent gaudeixi més de la música. Tenim música tot el dia, amb els mp3, la música en streaming. Al final és un llenguatge universal, la música. Jo marxo a Rússia, no tinc ni idea de parlar rus, i jo puc anar a una jam session amb els meus conceptes musicals i tocar amb un altre saxofonista rus i entendre’ns”, defensa en Ramon. De fet, abans de crear Odiseimusic, en Ramon va engegar Music Travellers, una agència de viatges que organitzava viatges per a músics, o gent que li agrada la música. “Organitzava viatges a Cuba i et presentava músics, et portava a concerts, anaves amb un lutier, i era una experiència de gaudir Cuba però sobretot immers en la música, que a Cuba és espectacular”, apunta amb il·lusió.

“Jo crec que si John Coltrane estigués aquí fliparia”

Ara el seu projecte principal és Travel Sax, el qual utilitza molt per a practicar. “Començaré classes amb en Llibert a l’octubre. I ens està fotent molta canya d’exercicis, i m’està ajudant moltíssim el Travel Sax perquè practico tres vegades al dia: al matí abans del curro, al migdia 10 minuts i abans d’anar a dormir”, destaca. “Tu creus que John Coltrane l’utilitzaria”, li pregunto. “Jo crec que si John Coltrane estigués aquí fliparia”, diu amb una riallada. “Tenim haters. Per sort, són molt pocs, com dos o tres. Però n’hi ha. Però si hi ha músics de tot el món que porten tota la vida tocant i els flipa perquè veuen que és una eina brutal per a un saxofonista. Té les seves limitacions, nosaltres no volem dir que això és un saxo. És que no ho és. És una eina per a un saxofonista”, conclou.