“És un  assaig —diuen modestament els uns i els altres.
Sí. És un assaig, però que haurà servit de molt pel pervindre.
Un assaig on tot ha estat previst; on cada detall d’organització era atès amb esplendidesa; un assaig que no haurà deixat cap dubte en l’esperit dels mestres i dels deixebles. Un assaig que ha estat un veritable triomf. Tothom ha treballat amb entusiasme i sense sentir fatiga. De bon matí, fent cap a l’Escola, treballant-hi amb inusitat respecte i bona voluntat; aprofitant les lliçons, escoltant les conferències, aprenent d’ensenyar, és a dir, començant a resoldre el gran problema de l’educació”, evoca la revista Feminal en el seu número 89, d’un 30 d’agost de 1914.

Aquell any, neix, com un assaig del futur, la primera Escola d’Estiu de Catalunya, dirigida pel mestre i pedagog Eladi Homs. “Un centre de relació d’homes i dones que viuen i treballen guiats per uns mateixos ideals”, nascut sota l’impuls del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona, “per posar en contacte el seu esperit amb les noves idees i procediments d’ensenyança”. Quatre setmanes de treball intensiu, que comencen un 27 de juliol i acaben un dissabte 22 d’agost, enmig del descans estival, a Barcelona.

La matrícula de l’Escola obre un 15 de juliol i la quota per als professionals i les mares de família és de cinc pessetes. Per als particulars, el cost és de 25 pessetes. El dia 26, la vigília de la inauguració de l’Escola, La Veu de Catalunya informa que els inscrits són 148, dels quals 115 són dones i 33 homes. A banda, hi ha els alumnes que tenen plaça reservada però que es matriculen el mateix dilluns al matí perquè venen de fora de Barcelona. Entre els matriculats, s’hi compten 90 mestres de noies, 26 professors, 19 religioses, 5 sacerdots, 5 estudiants, 1 professor de la Normal de Barcelona, 1 professora de tall i 1 mare de família. 121 són residents a Barcelona i 27, de pobles de fora.

“Es pensà, en un principi, en una assistència de 30 o 40 alumnes, mes aquests anaren afluint de tot arreu de Catalunya i fins de Mallorca”

L’Anuari Estadístic de Barcelona refereix que la primera edició de l’Escola “va assolir un èxit inesperat. Es pensà, en un principi, en una assistència de 30 o 40 alumnes, mes aquests anaren afluint de tot arreu de Catalunya i fins de Mallorca, tancant-se la matrícula a l’assolir el nombre de 197 inscrits”. Així que, per tal que l’ensenyança sigui ben atesa, es designen quatre professors que auxiliaran el de dibuix i quatre més que faran el mateix amb el de treball manual.

S’hi imparteixen tres cursos: un del mètode de la pedagoga italiana Maria Montessori, un altre de treball manual educatiu i un altre de dibuix d’objectes. Al curs del sistema Montessori, sota la direcció general del pedagog Joan Palau i Vera, organitzador de la primera escola montessoriana de Barcelona, hi contribueixen les professores Montessori titulades Leonor Serrano, Celestina Vigneaux, Mercè Climent, Josefa Roig, Dolors Canals i Maria Villuendas, que han fet el curs internacional Montessori a Roma, becades per l’Ajuntament i la Diputació Provincial de Barcelona.

Inaugura l’Escola d’Estiu Josep Puig i Cadafalch, vicepresident del Consell d’Investigació Pedagògica i president de la Comissió d’Instrucció Pública de la Diputació, en representació del president Prat de la Riba. La primera edició arrenca amb conferències de la inspectora de les escoles de Barcelona Leonor Serrano, sobre els fonaments científics del sistema Montessori, i del mestre Joan Bardina, sobre l’educació pel constructivisme.

Un centenar de mestres visita l’Escola del Bosc, a Montjuïc, la primera a l’aire lliure i la primera, també, de titularitat municipal a Barcelona, creada el mateix any 14. Els rep la seva fundadora, Rosa Sensat

Joan Palau i Vera desenvolupa la primera lliçó teòrica del mètode Montessori sobre l’ambient escolar montessorià, les teories de la llibertat biològica i de la disciplina, “que causaren bastanta novetat”. A la tarda, un centenar de mestres visita l’Escola del Bosc, a Montjuïc, la primera a l’aire lliure i la primera, també, de titularitat municipal a Barcelona, creada el mateix any 14. Els rep la seva fundadora, Rosa Sensat, “ànima d’aquesta nova institució, qui deixà plenament complascuts a tots amb les seves intel·ligents explicacions i cortesies”. En acabar, la comitiva s’encamina fins al parc superior i al castell de Montjuïc, i retorna per la carretera, “tot conversant agradosament sobre temes pedagògics. Fou una visita-excursió plaent i sanitosa”.

“A la Maternitat observaren els estudiants la classe Montessori amb el més viu interès, quedant sobretot impressionats de la lliçó del silenci”

El cicle de lliçons teòriques del curs Montessori es fa els dilluns, dimecres i divendres. Les classes tenen lloc a les aules de l’Escola Elemental del Treball, a la Universitat Industrial, al carrer d’Urgell, 187. Les lliçons pràctiques s’imparteixen els dimarts, dijous dissabtes a la Sala Montessori de la Casa de Maternitat de les Corts, i s’inicien a dos quarts de nou del matí. “Algunes alumnes que venen de Badalona hagueren d’aixecar-se a les cinc del matí per ser puntuals” i poder agafar el tramvia d’un quart de vuit, un detall que “revela la serietat i l’entusiasme dels alumnes de l’Escola d’Estiu”. “A la Maternitat observaren els estudiants la classe Montessori amb el més viu interès, quedant sobretot impressionats de la lliçó del silenci”, comenta La Veu.

Divendres primer d’agost, els alumnes de l’Escola d’Estiu fan una visita a l’Escola Alemanya, on poden veure les instal·lacions del distingit gimnàs de la institució típica alemanya. Més tard, fragmentats en sis grups, visiten l’asil per a nois Toribi Duran. El dissabte són rebuts per les mares teresianes del Col·legi de les Reverendes Mares de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, de Sant Gervasi. Sortint, passen per l’Escola de Puntaires del Patronat Parroquial d’Obreres de Sarrià, una de les primeres escoles particulars que ha començat a aplicar parcialment el mètode montessorià. El diumenge al matí, un centenar d’alumnes assisteixen a la sortida organitzada al laboratori Mentora, i a l’observatori astronòmic Fabra, acompanyats dels doctors Pòlit i Jardí. Després, pugen al cim del Tibidabo, “i poques coses poden recordar-se més consoladores i amables com veure aquella policromada corrua de gent jove, qui sense por del sol brusent d’agost, anava entre les mates i les ginesteres florides d’or per la muntanya del Tibidabo”. Ho explica Feminal.

El dimarts, els alumnes reben orientacions pedagògiques dels escolapis a l’internat de les Escoles Pies a Sarrià, i són complimentats amb un ‘lunch’. A la tarda, els esperen els jesuïtes de Sant Ignasi

Per a la setmana entrant, hi ha programada tota una agenda d’activitats: visita el dilluns a l’escola nacional graduada de noies del carrer del Pi i a la graduada de nois del carrer d’Escudellers Blancs, i clou la jornada la visita al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. El dimarts, els alumnes reben orientacions pedagògiques dels escolapis a l’internat de les Escoles Pies a Sarrià, i són complimentats amb un lunch. A la tarda, els esperen els jesuïtes de Sant Ignasi. En arribar el dimecres, van a veure l’Escola Superior d’Arquitectura, la Universitat de Barcelona, l’Escola d’Enginyers Industrials i les Escoles Normals de Mestres de noies i de nois.

La relació de visites efectuades es completa amb les Escoles Salesianes de Sarrià i la institució nord-americana Col·legi Internacional de Vallvidrera, al peu del funicular; el Foment del Treball Nacional; l’Ateneu Barcelonès, gràcies a Miquel dels Sants Oliver, i la impremta d’El Día Gráfico. Un grup s’apropa, també, fins a la impremta de La Veu. Durant el cap de setmana, un nombrós grup de 110 alumnes recorren amunt i avall els jardins del Laberint d’Horta, fent ús del permís especial del marquès d’Alfarràs, i el Museu Arqueològic del Parc.

I visiten el Palau de la Música, on el mestre Pujol obsequia els 85 assistents amb una intepretació improvisada a l’orgue i amb una refrescant orxata, beguda en porrons, “a l’estil de la casa”

La setmana següent, passegen per l’Hospital de Sant Pau, en construcció; per l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts; l’Acadèmia de Belles Arts; l’Escola de Nàutica; la Cambra de Comerç i la Llotja de Mar; el Centre Excursionista de Catalunya, i visiten el Palau de la Música, on el mestre Pujol obsequia els 85 assistents amb una intrepretació improvisada a l’orgue i amb una refrescant orxata, beguda en porrons, “a l’estil de la casa”.

L’Escola restaurada

El 1915, torna l’Escola d’Estiu. Sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya, imparteixen cursets Pompeu Fabra (ortografia catalana), Carles Riba (literatura catalana moderna), Joaquim Folch i Torres (història elemental de l’art), Adrià Gual (dicció i expressió), Joan Llongueras i Joan Gibert (estudis musicals: solfeig, gimnàstica rítmica, cançons i jocs d’infants), entre d’altres. Els cursos tracten i abasten una diversitat de disciplines: pràctiques de química elemental, pràctiques de fisiologia botànica, pràctiques de zoologia elemental, ampliació de dibuix, dibuix de croquis i d’estilització, treball manual educatiu, modelatge, cistelleria, educació física elemental, ballets populars catalans... Es mantenen les visites a escoles i institucions culturals a la tarda.

“Van espatllar tot el que van poder. Sortosament no reeixiren del tot, perquè el personal subaltern, que va escapar-se de l’escampada general, tal volta per considerar-lo neutral o addicte, va salvar secretament i amb tota cura, moltes coses que ara han pogut aprofitar-se i rehabilitar-se”

Però tota aquesta obra quedarà dinamitada amb la dictadura de Primo de Rivera.

“Vàreu trobar això gaire desfet?”, pregunta Joaquim Vayreda, del setmanari Imatges, a Narcís Masó, secretari de l’Escola d’Estiu, reinstaurada el 1930, un cop acabada la dictadura. “Van espatllar tot el que van poder. Sortosament no reeixiren del tot, perquè el personal subaltern, que va escapar-se de l’escampada general, tal volta per considerar-lo neutral o addicte, va salvar secretament i amb tota cura, moltes coses que ara han pogut aprofitar-se i rehabilitar-se.”

“Després de sis anys d’inacció, podem ben afirmar que s’han mantingut els quadros d’organització tan íntegrament que han permès reprendre de nou la tasca, gairebé automàticament”

“Conti’ns alguna cosa sobre el funcionament de l’Escola d’Estiu, vol?” “Aquest any ha estat el primer del seu restabliment i podem dir que ha assolit un èxit complet. Arriben a 140 els alumnes —professors i professores de tot Catalunya— que han acudit als cursets de la sala d’estiu. Pot dir-se que hem reprès enguany la tasca de l’any 1923 […]. Després de sis anys d’inacció, podem ben afirmar que s’han mantingut els quadros d’organització tan íntegrament que han permès reprendre de nou la tasca, gairebé automàticament.”

L’estiu dels mestres inclou un assaig d’escola activa: “Hi ensenyem una dotzena de nois, d’acord amb les teories explicades, per tal que els mestres puguin veure el resultat del nostre sistema pedagògic”

Una tasca que comprèn des de l’estudi de tècnica pedagògica, passant per nocions d’educació física infantil i una primera educació musical dels infants a l’escola. L’estiu dels mestres inclou un assaig d’escola activa: “Hi ensenyem una dotzena de nois, d’acord amb les teories explicades, per tal que els mestres puguin veure el resultat del nostre sistema pedagògic”, destaca Masó. Així, “una partida de nens —un dia— feren una excursió a una muntanya on hi havien les runes d’un castell feudal. D’aquí prengué peu el professor per a donar-los una lliçó d’història, d’arquitectura, de geografia, etc. Prengueren mides i feren els plànols del que fou fortalesa medieval. Després entre els deixebles va fer-se un concurs de projectes originals d’un castell feudal i del plànol premiat va fer-se una maqueta. L’autor del projecte, un vailet de tretze anys, anomenat Antoni Prades, ha demostrat un bell enginy perquè la seva obra té tot el caràcter d’una reproducció arquitectònica de l’època”.

Pompeu Fabra torna a impartir lliçons de gramàtica catalana “als mestres que, coneixent ja les regles elementals, desitgen tenir-ne un coneixement perfecte”; Ramon d’Alòs, història de Catalunya; Carles Riba, literatura antiga i moderna; Salvador Maluquer, ciències naturals, i Pau Vila, geografia. Els alumnes de l’Escola d’Estiu també aprenen a confeccionar vidres pintats, vasos esmaltats i altres produccions manuals, en el curs de realitzacions, tot pensat sempre “per ajudar al desenvolupament de les iniciatives de l’infant”.

“El dia acaba, generalment, amb una petita sessió íntima en què alguns dels concurrents disserten sobre diferents temes, o es llegeixen poesies o es fa música… Vida de família en si”

Fora d’hores, tot fa pensar que la lliçó continua al menjador de la residència d’estudiants: “Allà podreu veure com tot bevent cervesa es mantenen converses animades i es discuteix sobre temes explicats a l’aula. El dia acaba, generalment, amb una petita sessió íntima en què alguns dels concurrents disserten sobre diferents temes, o es llegeixen poesies o es fa música… Vida de família en si”.

Ventura Gassol recorda en públic que el primer acte a què va assistir després del seu exili va ser el de cloenda de l’Escola d’Estiu l’any 1930, “en unes circumstàncies tan diverses que revelen, si més no, el camí realitzat”

L’any 1931, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana obre un concurs de sis beques per “facilitar als mestres catalans no oficials amb exercici fora de Barcelona l’assistència a l’Escola d’Estiu organitzada pel Consell de Cultura de la Generalitat”. Aquell any, el curs s’inaugura a la sala d’actes de l’Escola de Treball, en un acte presidit pel president de la Generalitat, Francesc Macià, en què l’acompanyen el conseller d’Instrucció Pública, Ventura Gassol; el president del Consell de Cultura, Jaume Serra Húnter, i el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Pompeu Fabra, entre d’altres. Ventura Gassol recorda en públic que el primer acte a què va assistir després del seu exili va ser el de cloenda de l’Escola d’Estiu, l’any 1930, “en unes circumstàncies tan diverses que revelen, si més no, el camí realitzat”, recull L’Opinió.

El president Macià els manifesta el seu desig de treballar “en el sentit que el mestre sigui el primer ciutadà de Catalunya”

Durant la setmana final, els mestres, amb el director de l’Escola, el pedagog Alexandre Galí, assisteixen a una recepció oficial al Palau de la Generalitat, que acaba amb un lunch al Pati dels Tarongers. El president Macià els manifesta el seu desig de treballar “en el sentit que el mestre sigui el primer ciutadà de Catalunya”.

La casa Pathé els ha ofrenat una sessió de cinema reveladora de “la cooperació que aquest element de difusió pot proporcionar a l’escola”

El curs finalitza amb un festival Beethoven al Palau de la Música Catalana, presidit pel president de la Generalitat. Havent escoltat al matí la lliçó del mestre Pere Blasi sobre treball lliure per equips, a la tarda els mestres han visitat les instal·lacions del Grup Milà i Fontanals, mitjançant la seva directora, Rosa Sensat. Més tard, al saló d’actes, la casa Pathé els ha ofrenat una sessió de cinema reveladora de “la cooperació que aquest element de difusió pot proporcionar a l’escola”.

L’organització de l’Escola d’Estiu passa a dependre de l’Escola Normal de la Generalitat el 1932. Centenars de mestres i mestresses d’escoles públiques i particulars assisteixen a les classes de Rosa Sensat, sobre l’escola activa a l’aire lliure, o d’Alexandre Galí, per parlar de la metodologia del llenguatge.

El projecte de l’Escola d’Estiu ha reeixit. Però arriba l’estiu del 36. El diari barceloní Última Hora recorda, el 17 de juliol, que “es fa avinent als 110 primers matriculats a l’Escola d’Estiu que no han indicat encara els ensenyaments als quals volen concórrer, que han de remetre al més aviat possible la nota corresponent a la Secretaria”. Però l’Escola d’Estiu de 1936 no es farà. Quan falta una setmana per començar, esclata la guerra, i s’emporta, amb ella, l’estiu dels mestres. Un estiu que no tornarà fins a la seva represa en la clandestinitat del franquisme.