Qui hauria dit que el pintor de bèsties i escenes evocadores va cultivar el despertar del seu univers propi en una casa de Sabadell? Ramiro Fernández Saus neix l’any 1961 a la Casa Badia, propietat de la fàbrica La Fabricanta, que als anys quaranta va passar a formar part de la seva família. Va ser a la ciutat vallesana on el pintor i gravador català va fer la seva primera exposició, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Cinc anys més tard, es llicenciaria en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

L’artista acaricia les teles amb el pinzell mentre es transforma en un animal nocturn, que pinta en la foscor i el silenci de la nit paisatges convencionals plens d’animals i persones, sense distingir quin és quin. Salta d’una escena a l’altra, ara un tigre o un ocell, i allà un vaixell de vapor, però sempre acompanyant els quadres de referències literàries. No recorda quan va començar a pintar, però sap amb certesa que el pinzell no li ha tremolat mai, entre els dits. Els seus traçats curts i les seves pinzellades enèrgiques converteixen la pal·lidesa del llenç en un llenguatge de colors moderats que relaten paisatges convencionals, i que ens fan submergir en una aventura de final imprevisible. Pinta a l’estudi, entre el pelatge de gossos i gats, que són l’ombra d’en Ramiro i, a la vegada, protagonistes de molts dels seus quadres.

Influenciat per pintors com Rousseau, Picasso o Watteau, Fernández ha desplegat la seva carrera artística sobretot entre col·leccionistes a Londres, on treballa principalment per a la Long & Ryle Gallery. Reconeguda amb premis com el del Ministeri de Cultura espanyol entre els anys 1985 i 1986, la seva obra està en diferents col·leccions públiques i privades, com el Museo Nacional de Arte Reina Sofía de Madrid, la Fundació “la Caixa” de Barcelona o el museu Albertina de Viena. Les seves pintures llueixen també en cases com la del baixista dels Rolling Stones, Ron Wood; l’actriu Helena Bonham Carter, o el director de cinema Tim Burton.

Ja ho sabeu: si voleu trobar en Ramiro, l’haureu de buscar darrere les pinzellades que donen vida a aquell gos que remena la cua, o en la foscor del seu estudi, amagat entre bèsties i pintures.