Diu el saber popular que una de les formes de mesurar el xalar d’una festa és quan la gresca és inversament proporcional al nombre de policies que la custodien. A Prats de Molló no en vaig veure ni un. Si aquí li afegim grans quantitats d’alcohol, escopetes del calibre 12, destrals, i moltes ganes de passar-ho bé, la festa de l’os en aquest racó del Vallespir, guanya sens dubte un lloc al Top 5 de les festes populars més increïbles dels Països Catalans.

La festa de l’os que se celebra en aquesta localitat nordcatalana és germana de la resta de festes de l’os que es fan en altres dos pobles de la mateixa comarca. De la mateixa manera que també se’n fan a Andorra o al nord del País Valencià. Són totes festes amb una trama similar. L’os desperta de l’hivern, baixa al poble i empaita el veïnat a qui emmascara amb una barreja d’oli i sutge —o tòner d’impressora, la versió moderna emprada a Prats de Molló— per finalment ser atrapat i afaitat per un grup de barbers. En el cas de Prats de Molló, a més, hi ha tres ossos, cadascun d’ells acompanyat per una colla de caçadors que van disparant salves per amenitzar la festa. Un espectacle viu, pur, sobiranament autèntic i inalterable per la mediocritat de la modernor. La festa de l’os de Prats de Molló és el baluard de les nostres festes populars.