“Remena les cartes”, m’indica la tarotista mentre em pregunta nom, data i lloc de naixement. Quan acabo, em fa deixar el feix de cartes sobre la taula i posar-hi la mà esquerra al damunt. “Ara pensa en tu i, quan ja ho tinguis, talla i torna-les a ajuntar en un sol bloc”, continua. Ha arribat el moment de repartir-les sobre la taula, un acte que fa amb total rapidesa i agilitat. Davant nostre es despleguen una gran varietat de símbols i imatges que il·luminen el rostre de la dona. “Tens molts arcans majors”, diu misteriosa. “I mira, aquesta carta és molt atípica”, assenyala amb el dit mentre repassa de dalt a baix tota la tirada.

Qui parla és Anna Chakras, alter ego d’Anna Maria García (1948). Darrere seu, un petit quadre de la Mare de Déu de Regla que va comprar a Cuba. “Simbolitza la mare que t’observa, però no s’immisceix”, m’explica. Al costat de la porta, una gran imatge de l’Estrella del tarot. “Fa la sensació de projecció de futur i estimula la gent per veure que sempre hi ha possibilitats de tirar endavant”, continua. Ens trobem a la rebotiga de la Llibreria Chakras, ubicada al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Des del carrer destaquen els seus llums de neó amb la paraula “Tarot”. Un aparador que contrasta amb les botigues de cupcakes, perruqueries canines i bosses de disseny que hi ha al voltant. A l’interior, prestatges plens d’amulets, pedres i talismans adornen els espais. I arran de terra, es passegen el Paris i la Greta, els dos bichons maltesos de la tarotista.

“Des d’aquí faig tirades en línia amb Austràlia, els Estats Units o Dubai”, explica remenant les cartes amb la mà. Assegura que té clients des de fa més de trenta anys, i que molts són de classe mitjana i alta, de totes les edats i gèneres. “Un tarotista ha de tenir molta cultura i informació. Jo cada dia llegeixo tot el que em cau a les mans, perquè em pregunten on poden comprar petroli, o sobre negocis de tecnologia o influencers, i un ha de saber de què va tot”, continua relatant. “Venen quan ho necessiten, igual que també consulten un advocat o un gestor”, apunta.

“Cada dia llegeixo tot el que em cau a les mans, perquè em pregunten on poden comprar petroli, o sobre negocis de tecnologia o ‘influencers’, i un ha de saber de què va tot”

Però ella no vol parlar dels seus clients, perquè la clau del seu negoci és la confidencialitat. “Per això mai he volgut sortir a la televisió ni cap cosa semblant. Això només ens faria perdre credibilitat”, confessa. Des del principi, ha preferit la individualitat amb cada client. Fins i tot amb alguns ha establert vincles d’amistat. “També he acabat contractant gestors o visitant metges que han passat per aquí, quan he vist que eren bons en la seva feina”, assegura.

No sempre s’ha dedicat al tarot. De jove estudia Belles Arts i durant anys es dedica a la restauració de mobles xinesos. “Vaig restaurar molts mobles privats, com un de laca de la baronessa Thyssen”, diu de passada. Fins que un dia es posa malalta i considera obrir una botiga. És l’any 1990 i a Barcelona comencen a proliferar les botigues i llibreries esotèriques. Com que l’Anna té molts coneixements sobre el món ocultista de manera autodidàctica, decideix obrir la Llibreria Chakras.

Al principi és un local molt petit i la idea és vendre llibres, encensos i tota mena d’amulets. El que no s’espera és que, només obrir, la gent li demana sessions de tarot. És així com comença a tirar les cartes de manera habitual, i fins avui. També viatja arreu del món buscant llegats antropològics relacionats amb el món gnòstic. Fa formacions a l’escola de xamanisme de Sibèria, visita els xamans de l’Amazònia, busca amulets a Egipte, viatja a Jerusalem o es desplaça fins als assentaments de Lapònia. “Sempre busco pedres o talismans per oferir a les persones que vinguin a la botiga”, remarca.

“Soc del Poble-sec, de família obrera, però sempre sabia o intuïa que havia de venir a aquest barri”

El negoci va tan bé que al cap d’uns anys obre un local més gran al carrer del costat, que és on som ara. Sempre a Sant Gervasi, un indret que no és casualitat. “Soc del Poble-sec, de família obrera, però sempre sabia o intuïa que havia de venir a aquest barri”, confessa. “Ja era molt jove i les meves amigues vivien aquí, jo agafava l’autobús i baixava a Muntaner. Després hi he buscat una explicació i suposo que és perquè m’hi sento molt més còmoda. Potser sembla una cosa classista, però no és això”, assegura. “Em sento molt més còmoda parlant o fent tarot amb gent amb qui el nivell intel·lectual i cultural em suposi un repte.”

“Em sento molt més còmoda parlant o fent tarot amb gent amb qui el nivell intel·lectual i cultural em suposi un repte”

A consulta li arriben persones amb tota mena de problemàtiques. “Alguns venen perquè no aconsegueixen vendre un pis i cal examinar-ne la raó. Potser el problema és que la persona, emocionalment, no ho vol. Es tracta de descobrir una mica les raons de per què està passant una cosa. Per això dic que el tarot és una eina, un vehicle que ajuda a comunicar el nostre plantejament intern”, explica. “És com una visió de dron. Si tu vens i jo no et conec de res i em dius que vols fer una tirada de visió general, remenaràs i amb les cartes et començaré a parlar de la feina, de l’economia, del teu projecte de vida, les relacions, la família... Començarem a establir temes i, a partir d’aquí, aprofundirem en els que es vegin més clars”, continua la tarotista, que afirma que una tirada pot durar hores, depenent de les preguntes i de quants temes es vulguin abordar. El preu? Depèn, tot i que sol vorejar els cent euros l’hora.

El tarot no és per a gent de classe treballadora, segons l’Anna. Ella ho té clar i hi insisteix: tot i que, en alguns determinats moments de la història, alguns tipus de tarot sí que han estat associats a població més humil, la mena de tarot que ella reivindica és més aviat de les elits. “A principis del segle XX, el tarot, que ens arriba de l’edat mitjana, agafa un volum de transcendència, perquè intel·lectuals europeus com Aleister Crowley descobreixen que aporta molta informació”, relata. I, de fet, encara s’ha d’anar molt més enllà: “Els oracles sempre han estat vinculats a les classes altes: qui consultava l’oracle? El rei! Ja fos a l’antiga Grècia, a Mesopotàmia, els tsars de Rússia o els reis francesos”, relata.

“Els oracles sempre han estat vinculats a les classes altes: qui consultava l’oracle? El rei! Ja fos a l’antiga Grècia, a Mesopotàmia, els tsars de Rússia o els reis francesos”

Però com funciona exactament el tarot? “Està basat en 22 cartes que representen tots els escenaris arquetípics del nostre camí humà. És com un viatge. A la vida tu passaràs per les 22 situacions: la pèrdua, la mort, l’esperança, l’expectativa, la producció, el control, el sacrifici... Després hi ha 56 cartes que són addicionals i que serveixen per matisar. Quan una persona escull unes cartes t’està evidenciant la seva circumstància. Igual que un psiquiatre, que et donarà un dibuix i veurà el que tu entens d’aquell dibuix, amb una tirada passa el mateix”, diu mentre pica amb els dits sobre les cartes.

“Són empresaris importants, gent d’èxit que utilitza aquests recursos, perquè tenen una obertura de mires. El tarot només és una via més, una visió més”

Assegura que no es tracta de fer preguntes del tipus “m’estima o no m’estima”, sinó de donar una visió més a les persones que consulten. Per això sol tenir clients com empresaris, que, de la mateixa manera que parlen amb els seus consellers o gestors, també consulten les cartes per tenir més mirades sobre un mateix tema. “Parlem de socis, d’inversions, de tresoreria... Són empresaris importants, gent d’èxit que utilitza aquests recursos perquè tenen una obertura de mires. El tarot només és una via més, una visió més”, matisa.

“Des del confinament, les cartes mostren molta incertesa en totes les àrees.  Molta gent jove no té ni idea de què passarà amb ells”

Al llarg dels anys, la tarotista ha pogut observar com canvien les preocupacions i les preguntes que es fan al seu consultori. “Hi ha hagut èpoques que els temes romanticoamorosos estaven a la palestra, i ara em trobo que, des del confinament, les cartes mostren molta incertesa en totes les àrees”, assegura. “Es veu molt evident la incertesa amb l’estructura de la família, dels fills... Molta gent jove no té ni idea de què passarà amb ells. És la primera vegada que veig que una persona de trenta, trenta-cinc anys, no té clar si es casarà ni com serà la seva vida. A la meva generació això era impensable. Ara tothom parla d’angoixes, ansietats, separacions...”, reflexiona.

També veu que ara la gent està més oberta a l’hora de demanar cita. “Quan vaig obrir la botiga hi havia persones que entraven com amagant-se, potser perquè el tarot es veia com una cosa més mística, com si jo hagués de tenir una possessió divina. I res a veure, el tarot és una cosa molt més pragmàtica. A mi no m’entra cap àngel o esperit a dins”, continua.

“No tothom serveix: s’ha de ser molt neutral i obert. Si ets conservador, no et sabràs adaptar a la persona que tens al davant”

Tot i això, considera que per fer una bona tirada s’ha de tenir psicologia. “No tothom serveix: s’ha de ser molt neutral i obert, amb molta capacitat dinàmica. Si ets una persona conservadora, no et sabràs adaptar a les circumstàncies i a la persona que tens al davant”, explica. També s’ha de saber gestionar les tirades en què es veuen coses molt “inquietants” sobre la persona que es té al davant: “He vist diagnòstics dolents o situacions complexes. Aleshores li suggereixo que vagi al metge a fer-se proves, però sense sentenciar. Aquí només hi soc per orientar”, assegura.

L’Anna em continua tirant les cartes. “Estàs en una època de canvis”, m’indica. “Quins canvis?”, pregunto. A partir d’aquí, tot un ventall de cartes comencen a orientar la tirada, que de seguida intueixo que podria durar hores. Les preguntes són infinites; els missatges, plens d’obertures. La tarotista m’assegura que el que més li agrada de la seva feina és la satisfacció de saber que, moltes vegades, ajuda les persones. En el fons, no deixa de ser un mirall que, a través de les cartes, ajuda a veure el que es guarda a dins.