Temps era temps, alguns anuncis de televisió ens deixaven meravellats. Com aquells en què es veia un home de negocis treballant amb un portàtil dalt d’un avió. “Com pot ser?”, es preguntava la petita Maite Vigueras (1970) des de la sala d’estar de casa seva, a Campdevànol.

Anys més tard, quan va sortir d’aquest poble del Ripollès per estudiar Economia a Barcelona, tampoc entenia per què la gent no se saludava al metro. “M’impactava moltíssim i amb ma germana ens en rèiem”, recorda. Com era possible? Estaven habituades a anar pel poble i saludar tothom, i això d’asseure’s en un vagó i no dir-se bon dia amb el del costat els resultava ben estrany. “Després ja m’hi vaig acostumar i ja anava sense mirar”, m’explica la Maite des de Llanars, un poblet del Ripollès de poc més de 500 habitants. Aquí viu amb el seu marit i els seus dos fills en una casa de disseny a la qual s’arriba per un carrer mal asfaltat. Un carrer que no troba ni el GPS, però des d’on la Maite teletreballa per a tot Catalunya.

El seu és un despatx amb vista a la muntanya i amb una sortida al jardí, on té un hort que cuida durant els descansos. Des del 2011 ella és la fundadora i consellera delegada d’Ajuntament Impulsa, un portal digital que posa en contacte fabricants i proveïdors de béns i serveis municipals per cobrir les necessitats dels ajuntaments i altres administracions locals a través d’un mercat web o marketplace.

“Quan era jove m’agradava la ciutat, però quan vaig començar a treballar ja tenia ganes de tornar cap aquí dalt”, m’explica l’emprenedora. I pel camí, ella es va convertir en la persona de l’anunci que puja als avions amb un portàtil a la mà. “Sempre m’ha encantat viatjar i veure món, així que em vaig especialitzar en comerç internacional”, somriu. És una dona vital i alegre.

“Però com pot ser que estiguin parlant amb gent de la Xina a través d’un ordinador?”

Els seus van ser uns inicis laborals en què ni tan sols existia Internet. De fet, en va sentir a parlar per primera vegada als anys noranta, durant una estada en una universitat dels Estats Units per aprendre anglès. Allà va veure una sala plena d’ordinadors i quan li van intentar explicar què era Internet, no ho podia entendre. “Però com pot ser que estiguin parlant amb gent de la Xina a través d’un ordinador?”, encara se’n meravella ara. I quan va arribar a casa seva, a Campdevànol, la seva família tampoc entenia res. “Era molt fort”, esclata a riure.

“La primera vegada que vaig viatjar per feina no tenia mòbil i anava amb una maleta carregada de catàlegs que pesava trenta quilos”

Tampoc hi havia mòbils. Tot un repte per a una persona que viatjava arreu del món dedicant-se a temes d’exportació. “La primera vegada que vaig viatjar per feina no tenia mòbil d’empresa i anava amb una maleta carregada de catàlegs que pesava trenta quilos”, riu la Maite. Anava a Mèxic i justament va coincidir amb un terratrèmol de magnitud 7,3 mentre era en un taxi. “No tenia telèfon i vinga buscar una cabina per poder trucar a casa i dir que estava bé”, recorda. “Abans, viatjar pel món era així. És curiós com canvia la vida”, somriu.

“A Olot feia jornades de 8 a 20 h i com que ja vivia a Llanars havia de dinar a l’oficina amb el túper”

I entre viatge i viatge, primer amb seu a Mataró i després a Olot, la Maite va començar a centrar-se en com podia conciliar millor la seva vida familiar i laboral. Eren uns anys en què tenia moltes responsabilitats en el món del comerç internacional i els últims temps treballava com a directora comercial i de màrqueting d’una empresa d’Olot. “Feia jornades de 8 a 20 h i com que ja vivia a Llanars havia de dinar a l’oficina amb el túper”, explica la Maite, que en aquells moments ja tenia fills. Va ser aleshores quan el desig que sempre l’havia regirat per dins, el de muntar una empresa pel seu compte, es va començar a gestar.

Un dia va anar a parar a un fòrum de màrqueting que es feia a Madrid i va sentir parlar l’economista Philip Kotler. Era quan es començava a veure el potencial que tindria Internet i com canviaria la manera de treballar arreu del món. “És el que estem vivint avui”, resumeix. I com que la Maite volia continuar vivint a Llanars, poble on es va instal·lar per la seva proximitat amb Olot i Tregurà, on treballa el seu marit, va pensar que la solució seria muntar un negoci a Internet.

Ajuntament Impulsa és un mercat digital que s’estén per tot Catalunya, amb més de 10.000 subscriptors

I així és com va néixer Ajuntament Impulsa, que vol ajudar el món local a través de la xarxa. “Els proveïdors poden donar a conèixer els seus nous productes i serveis, i els ajuntaments i l’Administració hi poden contactar i demanar pressupostos”, resumeix. Un mercat digital que s’estén per tot Catalunya, amb més de 10.000 subscriptors, que periòdicament reben newsletters a través de les quals poden anar coneixent totes les novetats. “M’encanta el tracte amb les persones i el fet de poder descobrir sempre coses noves amb aquesta feina, aprendre de tants sectors diferents”, reflexiona.

“El disseny gràfic i el web es fan des de Campdevànol; la comunicació, des de Sabadell, i la part comercial, a Barcelona”

Una feina digital que dirigeix la Maite des de casa seva, a Llanars, i que compta amb diferents col·laboradors, tots repartits pel territori. “El disseny gràfic i el web els fa la meva germana des de Campdevànol; la comunicació la porta una noia des de Sabadell, i a Barcelona fan la part comercial”, resumeix. Tot sempre a distància, de manera virtual. “Excepte alguna reunió en què anem a fer un cafè, que sempre es fa més agradable”, somriu.

“M’he de posar alarmes i tot, perquè, si no, al final treballo més hores que si fos a l’oficina”

En realitat, la Maite no para. Quan el projecte li deixa temps, es dedica a assessorar empreses en l’àmbit del màrqueting i l’estratègia i és la secretària tècnica del Cercle de Directors TIC, una xarxa sense ànim de lucre de col·laboracions entre professionals de les noves tecnologies. “Em passen les hores que no me n’adono. M’he de posar alarmes i tot, perquè, si no, al final treballo més hores que si fos a l’oficina”, admet la Maite, que veu que, com a mínim, ara pot anar a buscar els nens a l’escola i estar amb ells a casa mentre fan els deures.

“Una amiga que treballa per a una multinacional americana ho fa des d’aquí, i més amunt hi ha una casa de pagès on el matrimoni també teletreballa”

Tot un nou estil de vida que ha estat possible, sobretot, des que a Llanars es va apostar per instal·lar fibra òptica a tot el poble el 2015. Una decisió que ha fet augmentar el nombre de persones que teletreballen des d’aquest petit indret del Ripollès. “Una amiga meva que treballa per a una multinacional americana ho fa des d’aquí, i més amunt hi ha una casa de pagès on el matrimoni també teletreballa”, comença a comptar. No són pocs per a un poble tan petit. “Abans una feina així des d’aquí no la podies fer.” I això no vol dir que no ens desplacem igualment per fer tràmits i reunions, “però ja no és el mateix, són coses puntuals”, reflexiona.

La Maite encara recorda que abans havia de sortir a les tres de la matinada per anar a buscar un avió a les vuit. Potser anava a la Xina i ho feia amb el portàtil a la mà, com els homes de negocis dels anuncis de televisió. Però ara ja no ho troba a faltar. Li agrada despertar-se i poder observar el bosc de pins del davant de casa, acompanyar els seus fills a l’escola, veure com creixen les hortalisses del seu hort. I després, amb tan sols un clic, connectar-se a la xarxa, a les persones i al món.