Respecte als vells i als predecessors

“Honra l’imatge dels pares i dels avis teus en totes les persones d’edat.
La vellesa és venerada a tot esperit ben nat.”

Silvio Pellico, ‘Els Deures dels homens’ (traducció de Joaquim Casas-Carbó).
Barcelona: Biblioteca Popular de l’Avenç, 1915, p. 39.

Dilluns 5 d’abril de 1915, Dilluns de Pasqua. Sota el designi d’un sol brillant de primavera, Sant Sadurní d’Anoia es desperta amb els carrers guarnits. Balcons, finestres i terrasses exhibeixen banderes, gallardets i domassos virolats. Avui és un dia assenyalat: la vila celebra el Primer Homenatge a la Vellesa.

Les autoritats barcelonines i els delegats i representants de l’Institut Nacional de Previsió i de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis estan a punt d’arribar. A dos quarts d’onze, l’alcalde, Joan Sala, i una munió de gent del poble reben la comitiva a l’estació. Una vintena de carruatges posen rumb a la plaça de la Constitució. Gran concentració ciutadana. Societats corals llueixen les seves barretines vermelles. Comença a desfilar la comitiva cap a l’església parroquial. Primer, els Mossos d’Esquadra. Després, la banda La Principal; representacions de la cooperativa de Sant Josep, dels cors Pàtria i Unió Noiense, del Centre Agrícola i de l’Ateneu Agrícola, que fan onejar les respectives banderes. I les autoritats, encapçalades pel governador civil, el senyor Andrade; l’alcalde; el bisbe, doctor Reig; el representant del capità general; el regidor regionalista Carles de Fortuny, representant a l’alcalde de Barcelona, i el bisbe electe de Girona, doctor Mas, encarregat del sermó en l’ofici.

“Aquí tot té un aire catalanesc: ròtuls de molts establiments, anuncis d’espectacles, entitats la més important com l’Ateneu Agrícola usen com a llengua oficial la catalana; és a dir, poguérem observar que’l renaixement de la nostra Pàtria hi té assentades petjades ben fermes i ben segures”

El cronista d’El Poble Català s’esmuny entre la gent que entra a l’església. Deambula pels carrers de la vila i observa: “Aquí tot té un aire catalanesc: ròtuls de molts establiments, anuncis d’espectacles, entitats la més important com l’Ateneu Agrícola usen com a llengua oficial la catalana; és a dir, poguérem observar que’l renaixement de la nostra Pàtria hi té assentades petjades ben fermes i ben segures”.

Després de l’ofici, la comitiva fa via cap a l’Ateneu Agrícola. La fonda de Cal Xic Maxina, d’en Joan Parera, serveix un banquet per a 150 comensals, mentre La Principal interpreta un repertori que inclou l’intermezzo “Maruxa”, del mestre català Amadeu Vives. L’àpat consisteix en sopa a la royale, filet amb trufes i xampinyons, lluç al forn amb salsa maionesa, panaché de viandes variades, pollastre rostit, bescuit gelat, postres i dolços, amb vins de la comarca i xampany Codorníu.

“El nostre Estat desorganitzat no pot realitzar el que fa un Ajuntament ben administrat”

Enmig de la fressa, s’alça el governador civil, el senyor Andrade. Imposa les medalles d’or i plata que atorga l’Institut Nacional de Previsió a l’alcalde i a Oriol Marrugat, delegat a Sant Sadurní de la Caixa de Pensions, per la seva iniciativa conjunta d’obrir llibretes de previsió per a la vellesa a favor de tots els veïns de la vila. Els assistents aplaudeixen. S’acosta el moment del brindis. Intervé el diputat pel districte de Vilafranca, el senyor Zulueta: “Un dia el Rei me deia: «Cal que’ns avancem als aconteixements fent imposicions de retir per als vells, com se fa a Anglaterra», i jo li deia: «Senyor, aquesta idea hermosa i generosa no podrà ésser realitzada per l’Estat, perquè no ho permet l’estat de l’Hisenda pública», i avui ens trobem aquest problema en vies de realització per un Ajuntament. El nostre Estat desorganitzat no pot realitzar el que fa un Ajuntament ben administrat”. Zulueta prega al governador que comuniqui al Govern l’acte que està presenciant, “com un poble havia pres la iniciativa de resoldre el tan important problema del retir de la vellesa”. Visca Sant Sadurní!, acaba clamant.

Un símbol, una ensenyança, un exemple

Havent dinat, tothom es desplaça cap a la plaça Nova, al bell mig de la qual hi ha un gran cadafal amb envelat. Hi ha una gran concurrència a la plaça, els balcons són plens de gent. A la presidència, hi seuen les autoritats i personalitats convidades, a més d’un vellet i una velleta que, en representació de tots els altres, ocupen un lloc destacat al costat de la taula presidencial. Els altres vellets seuen en bancs de preferència. S’han mudat per a l’ocasió. Un d’ells porta gorra musca, reservada per a festes i cerimònies.

“Al proclamar-vos la Caixa de Pensions com a símbol i com a exemple, uneix per a sempre els vostres noms a l’obra dels seus Homenatges a la Vellesa. Al proclamar-vos com a ensenyança davant dels vostres conveïns, uneix el vostre amor a llur amor, ja que sereu per a ells lliçó viventa”

El fundador i director general de la Caixa de Pensions, Francesc Moragas, explica que l’Obra de l’Homenatge es posà en marxa gràcies a un donatiu de 20.000 pessetes. Seguidament, s’adreça als vellets, tot mirant en especial Marian Santacana i Maria Corulla. Els diu: sou un símbol, una ensenyança i un exemple. “Venerables vellets: al proclamar-vos la Caixa de Pensions com a símbol i com a exemple, uneix per a sempre els vostres noms a l’obra dels seus Homenatges a la Vellesa. Al proclamar-vos com a ensenyança davant dels vostres conveïns, uneix el vostre amor a llur amor, ja que sereu per a ells lliçó viventa que’ls tornarà amb el benefici de l’experiència, el consol que ha de donar-vos avui al veure l’alegria ingènua i pura amb què contemplem el vostre goig i la vostra proclamació.” L’auditori es commou.  

Les rendes vitalícies s’atorguen “a favor del vell i la vella, veïns de Sant Sadurní, en quins més bé es combinin les circumstàncies de més vellesa, millor moralitat i honradesa i major misèria i abandó”

L’acte prossegueix amb la proclamació de la pensió vitalícia d’una pesseta diària per als avis Marian Santacana Nutó i Maria Corulla Baqués, i de mitja pesseta diària a Teresa Llopart Fosalba. Recullen les llibretes de mans del governador i del bisbe. Les rendes vitalícies s’atorguen “a favor del vell i la vella, veïns de Sant Sadurní, en quins més bé es combinin les circumstàncies de més vellesa, millor moralitat i honradesa i major misèria i abandó”. 24 vellets i 20 velletes més pugen a recollir llibretes d’estalvi amb una imposició de 75 pessetes cada una. El públic aplaudeix, els honora amb el seu escalf. Alguns vellets necessiten ajuda per pujar a l’estrada.

“Preneu exemple de Sant Sadurní: o previsió o misèria”

Per a la realització de les obres de previsió i beneficència, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis ha constituït un fons beneficosocial de previsió amb l’aportació de donatius que es reben de persones i entitats. Les mostres d’agraïment són constants i sinceres. El tinent alcalde, Salvador Llobera, adreça paraules d’agraïment en representació dels vellets. El senyor Canela, diputat provincial per Balaguer, en nom de la sucursal més moderna de la Caixa, afirma que aquell primer homenatge ha de ser l’espurna que encengui la flama a tots els pobles per continuar amb aquesta obra social: “Preneu exemple de Sant Sadurní: o previsió o misèria”. El governador civil finalitza l’acte transmetent els telegrames de felicitació i d’adhesió a la festa del rei, del senyor Dato, de l’Institut Nacional de Previsió i de l’Institut de Reformes Socials. “Salut al poble, sant i beneït el poble que practica tan nobles sentiments”, conclou.

Davant la impossibilitat de repartir individualment les 2.000 llibretes que l’Ajuntament s’ha compromès a lliurar al veïnat del poble, el senyor Moragas, de la Caixa, comunica que cada veí i veïna haurà de passar a recollir la seva a la casa de la ciutat. Seguidament, la festa continua amb un concert ofert per la societat coral Unió, que entona un “Cant a la vinya catalana” i la sardana “A sol batent”.

Homenatges anyalment

El 1916, l’Obra dels Homenatges a la Vellesa ja disposa de 67 patronats locals constituïts en diferents poblacions, en la majoria de les quals se celebra el Segon Homenatge a la Vellesa; l’acte principal és a Canet de Mar, sota la presidència de les autoritats superiors civils, eclesiàstiques i militars. Badalona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Sudanell i Arenys són altres localitats on l’homenatge s’inaugura amb especial rellevància.

Aquest any institueixen, també, el Premi Illa, de 25 pessetes, que s’atorga “a la família que amb més amor cuidi durant l’any als vellets de sa llar”

A Sudanell, després de l’ofici solemne, els nois i noies de les escoles organitzen una capta pública a favor dels vells. A Serinyà, en acabar l’ofici presidit pels habitants de més de seixanta anys, els nois i noies de les escoles nacionals i de col·legis particulars “desfilen davant dels vellets ofrenant-los-hi respecte i prometent-los-hi amor”, i se celebra un banquet amb els deu vells de més edat del poble, cinc homes i cinc dones. Aquest any institueixen, també, el Premi Illa, de 25 pessetes, que s’atorga “a la família que amb més amor cuidi durant l’any als vellets de sa llar”.

A Badalona, s’organitza una col·lecta pública, amb “venda de postals al·lusives a la vellesa i als ideals de l’homenatge i altres actes encaminats a l’obtenció de cabals”. El Diumenge de Pasqua es recapta una important suma de diners, que permet obrir llibretes per a 31 vells. Dilluns de Pasqua, se celebra la sessió solemne presidida pels vells premiats. La plaça de l’Ajuntament és plena, amb presència de nombroses societats corals.

“Alguns no es podien tenir drets quasi. Fou un espectacle enternidor de debò i —per què no dir-ho?— fins a cert punt massa efectista”

El 1917, l’acte principal d’homenatge té lloc a Manresa. Un públic nombrós s’aplega al Teatre del Conservatori. Tretze vellets són pensionats amb una pesseta diària, i dos d’ells són apadrinats per Alfons de Borbó i Victòria de Battenberg. Els vellets pugen dalt d’un escenari decorat de manera provinciana, on reben “una sorollosa ovació”. “Alguns no es podien tenir drets quasi. Fou un espectacle enternidor de debò i —per què no dir-ho?— fins a cert punt massa efectista”, avisa El Poble Català.

Aquell mateix any, Badalona celebra l’acte a l’elegant sala del Teatre Zorrilla, copada de gent, i amb una platea poblada dels nens i nenes de les escoles badalonines. A l’escenari, hi seuen els vellets i velletes homenatjats. El senyor alcalde els diu que no és aquest un acte de caritat, sinó el compliment d’un acte de justícia, que rebin amb dignitat, sense vergonya, el premi que se’ls atorga; que quan regni al món una major justícia no caldran aquests actes, “puix que el vell tindrà reconegut el dret a la vida”, cita el setmanari badaloní Gent Nova.

“No hi ha res més hermós que homenatjar als que el pes dels anys i les fatigues de la vida han fet impossible el seu sosteniment personal i per tant mai han d’ésser objecte d’oblit per part de la societat”

El canonge doctor Baranera, en representació del bisbe, destaca el respecte que els atenencs sentien pels vells, contextualitzant el que sobre això va escriure Silvio Pellico en el llibre Els Deures dels homens. Adreçant-se als infants presents, els repta a cultivar el respecte i la veneració pels vells, “ja que d’aquesta manera se faran forts i dignes de la societat, contribuint a la major glòria de Badalona, la qual amb l’acte que’s celebra se dignifica també, d’una manera ben manifesta, ja que no hi ha res més hermós que homenatjar als que el pes dels anys i les fatigues de la vida han fet impossible el seu sosteniment personal i per tant mai han d’ésser objecte d’oblit per part de la societat”. Els nens Ramon Martí i Pilar Pardos llegeixen unes poesies al·lusives a l’acte abans de procedir al lliurament de les pensions i dels premis en llibretes a la Caixa.

Els homenatges a la vellesa continuen celebrant-se anyalment en gran quantitat de pobles de Catalunya. Els actes principals se centren a Lleida (1918), Vic (1919) i Valls (1920). El 1921, destaca l’homenatge a la Seu d’Urgell, que es fa a l’ermita de la Mare de Déu Trobada el dia del tradicional romiatge de Pasqua. Els 22 vellets hi són traslladats amb automòbil des de la Seu d’Urgell. Comença la festa amb un ofici a les nou del matí, cantat per la Capella de la Catedral d’Urgell. Els vellets són obsequiats amb un dinar a la casa santuari. A les dues de la tarda, comença a arribar gent en automòbils, tartanes, cavalleries i a peu, per participar en l’homenatge, després de la visita a la Verge, que se celebra a la gran plaça de l’ermita, on hi ha una tribuna per als vellets, autoritats i la junta organitzadora. Aviat, s’hi congreguen 3.000 persones. “No es recorda pas de molts anys una altra romeria tan concorreguda”, detalla La Veu de Catalunya.

Les noies aporten una ofrena: “una magnífica toia de flors naturals, cenyida amb una formosa cinta que ostenta una dedicatòria del senyor Bisbe als vellets. Entre l’admiració i aplaudiment del públic, descorren la cinta, i la toia esclata en 22 ramellets”, un per a cada vellet homenatjat

Un grup de nois del col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes i noies del convent de Nostra Dona i Ensenyança reciten poesies. Les noies aporten una ofrena: “una magnífica toia de flors naturals, cenyida amb una formosa cinta que ostenta una dedicatòria del senyor Bisbe als vellets. Entre l’admiració i aplaudiment del públic, descorren la cinta, i la toia esclata en 22 ramellets”, un per a cada vellet homenatjat. Es proclamen Josep Graell Busquet i Rosa Hereter Alart com a beneficiaris de la llibreta de pensió de la Caixa de Pensions. La gran multitud allí reunida es comença a dispersar. Alguns encara es queden pels prats a berenar.

L’any 1922, la població de Sallent i l’alcalde esperen arborant banderes l’arribada de la comitiva vinguda des de Barcelona fins a Manresa. La jornada comença amb una visita a l’estatge que inaugura la Caixa al carrer del Bisbe Valls i la firma de les onze llibretes de pensió i les cinc pensions d’una pesseta que es concediran als vellets. Després de la missa a la parròquia, es dona inici a la sessió d’homenatge al Cinema Mundial.

L’any 23, l’acte principal es fa a Palamós, que adquireix especial importància pel seu caràcter comarcal. S’atorguen dinou pensions vitalícies de pesseta diària a avis de Palamós, Girona, Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal, Palafrugell, Sant Joan de Palamós, Calonge, Torroella de Montgrí i Blanes, tots ells majors de vuitanta anys i un d’ells de noranta. Els dos ancians de Sant Feliu de Guíxols arriben a Palamós en autos coberts amb garlandes i banderes. Més avis arriben d’altres poblacions a bord d’un tren des de Girona, que llueix la locomotora i els vagons adornats amb flors i banderes. Els avis reben la primera ovació del dia en posar els peus a l’estació. Després d’un breu descans a l’hotel Trias, s’organitza la comitiva, que avança pels principals carrers fins al Teatre Carme, enmig del bullici de la gent. En entrar a la platea el grup d’ancians, segona i llarga ovació: els vellets i velletes s’acomoden a dreta i esquerra de la taula presidencial. A més de les pensions vitalícies, es reparteixen 33 llibretes amb 50 pessetes a altres avis de Palamós de més de 75 anys.

El 1924, l’acte principal del desè homenatge es fa a Serinyà. A dos quarts de deu del matí, hi arriben les personalitats, que són rebudes amb grans aplaudiments pels vellets, el poble presidit per les autoritats, el Patronat Local de la Vellesa i els alumnes de les escoles amb les seves banderes. Tritllegen les campanes i una orquestra interpreta una marxa. Una frondosa comitiva presidida pels vellets de Serinyà camina cap al temple romànic, a la façana del qual es veuen artístiques inscripcions dedicades a la vellesa.

L’acte acaba amb el repartiment de llibretes d’estalvi amb imposicions de 125 pessetes cada una a onze vellets, i de tres premis d’honor: a més de l’anyal Premi Illa, la Caixa de Pensions en lliura dos més d’extraordinaris per reconèixer la conducta exemplar dels ciutadans envers els seus vells pares polítics

Després de l’ofici dedicat als avis que han mort durant l’any, a la plaça del temple es proclamen els sis vellets pensionats. Tots els ancians de Serinyà majors de 75 anys són obsequiats amb un dinar a la casa rectoral. Els representants de la Caixa de Pensions ho fan a la casa Brunet. I, a la tarda, a la Sala Juncà, es fa l’acte d’homenatge, que inclou l’estrena d’un himne als vells compost per a l’ocasió i cantat per un cor. Els alumnes de les escoles reciten poesies. L’acte acaba amb el repartiment de llibretes d’estalvi amb imposicions de 125 pessetes cada una a onze vellets, i de tres premis d’honor: a més de l’anyal Premi Illa, la Caixa de Pensions en lliura dos més d’extraordinaris per reconèixer la conducta exemplar dels ciutadans envers els seus vells pares polítics.

Vilafranca del Penedès (1925), Balaguer (1926), l’Albi (1927), Sant Feliu de Codines (1928)..., la relació d’actes d’enaltiment de la vellesa és profusa. El 1929, els vellets entren de bracet a l’església de Sant Sadurní, acompanyats de senyoretes de la vila que porten delicades mantellines blanques. L’acte d’homenatge torna a la mateixa plaça, l’anomenada plaça del Primer Homenatge a la Vellesa.