El Pas de la Casa (Encamp, Andorra) sorgeix com un bolet, enmig del no-res, envoltat de cims rocallosos i vessants inhòspits on no creix gaire més vida que prats alpins. El riu Arieja rega i dissecciona la vall per on discorre, la més oriental i l’única encarada cap a l’Atlàntic de tot el país, i exerceix de frontera natural i política amb l’Estat francès. Aquí, a principis del segle XX, només hi havia una cabana freqüentada a l’estiu per pastors de la Cerdanya i l’Alta Arieja; avui hi ha un enclavament d’uns 2.000 habitants que ha esdevingut un dels nuclis comercials i turístics més concorreguts d’Andorra.

És precisament la condició limítrofa del Pas la que ha facilitat que aquest paratge feréstec i abrupte, a 2.050 metres d’altitud, aïllat de la resta del Principat i amb un clima extrem —la seva mitjana de temperatures anual és de 3,8 ºC—, sigui una població amb una economia dinàmica. Després de la Segona Guerra Mundial, els baixos preus en comparació amb França van esperonar el desenvolupament comercial de la localitat gràcies al turisme de l’altra banda de la frontera. Aquesta tendència es va consolidar amb la instal·lació del primer teleesquí del Pas i la consegüent millora de les infraestructures i serveis del nucli. Avui, la població és la principal porta d’entrada de l’estació Grandvalira i continua sent un pol d’atracció del turisme —sobretot francès— de compres i d’esquí. La situació de la llengua catalana, però, se’n veu afectada, al Pas i en moltes altres parts del país, a causa d’aquest model econòmic, malgrat les lleis andorranes que l’emparen.

“Lingüísticament hi ha dues Andorres. Quan estic amb la meva gent, sento català el 99% del temps. En canvi, si me’n vaig a qualsevol lloc on m’hagin d’atendre de cara al públic, és més complicat”

“Lingüísticament, hi ha dues Andorres”, assegura Clàudia Cunill (el Pas de la Casa, 1996), que ens rep al seu poble, el més alt de tots els Països Catalans. Amb ella, creadora de contingut andorrana i treballadora del sector turístic al nucli fronterer, parlem de la situació de la llengua al Principat. “Quan jo estic amb la meva gent, amb els amics, la família i el meu entorn, sento català el 99% del temps. En canvi, si me’n vaig a una botiga, a les pistes d’esquí o a qualsevol lloc on m’hagin d’atendre de cara al públic, és més complicat trobar gent que se t’adreci en català”, lamenta Cunill.

Allà on el pes del turisme és més important, diu, com l’eix comercial de les avingudes Meritxell i Carlemany, al centre d’Andorra la Vella i d’Escaldes, respectivament, se sent més castellà. També és el cas de les pistes d’esquí, on majoritàriament hi ha treballadors temporers castellanoparlants de l’Amèrica del Sud. A la resta del país, “fora del centre (Ordino, Encamp, Canillo...)”, el català hi és molt més present.

Se sent més castellà allà on el pes del turisme és més important, com els eixos comercials d’Andorra la Vella i d’Escaldes

En el cas del Pas, una mena de centre comercial a l’aire lliure, la influencer hi observa dinàmiques similars a les de la capital. Al nucli alpí, en comptes del castellà, el francès hi és gairebé la llengua franca. “Aquí el sents tota l’estona. El Pas fa frontera i els francesos venen a passar-hi el dia per comprar articles més barats, com colònia, tabac, alcohol...”, explica. “Molts es pensen que això és una comuna més de França, i se sorprenen quan veuen tantes matrícules andorranes!” Hotels, restaurants, pubs i botigues de tota mena estan gairebé només al servei dels clients estrangers, fins al punt que, tal com denuncia la Clàudia, molts cometen la il·legalitat de tenir coses retolades en francès però no en català.

“Turisme vol dir aprofitar-se de mà d’obra barata amb contractes precaris, i el preu a pagar és sacrificar la llengua”

Tot i que Andorra és l’únic territori dels Països Catalans que té només la llengua catalana com a oficial i que, a més, té plena sobirania per aplicar aquesta legislació —a diferència de la resta del domini lingüístic—, la influència d’altres llengües és molt accentuada, sobretot en l’atenció al públic. “L’Estat tampoc s’ha preocupat de cuidar gaire el català, eh?”, afirma Cunill, en referència al model econòmic imperant al Principat, que depèn en gran mesura de treballadors nouvinguts. “Turisme vol dir aprofitar-se de mà d’obra barata amb contractes precaris, i el preu a pagar és sacrificar la llengua”, es queixa. “Andorra no s’ha esforçat mai per integrar la immigració que ha vingut a fer créixer el país, en el seu moment portuguesa i avui de Sud-amèrica, perquè vulguin aprendre el català”, critica. 

La Clàudia reconeix que sovint, en alguns establiments, li costa ser atesa en català

Fruit d’això, la Clàudia reconeix que sovint, en alguns establiments, li costa ser atesa en català o fins i tot fer-se entendre en la llengua oficial del país. De fet, segons les dades de l’enquesta sobre coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra elaborada per l’executiu del Principat, l’atenció al públic és la principal assignatura pendent. Aquest és l’únic àmbit on hi ha un lleu retrocés del català en alguns sectors del país. Segons el Govern andorrà, això es deu a factors demogràfics i de composició del mercat de treball, una anàlisi que comparteix Cunill.

La Llei de la llengua pròpia i oficial aprovada a Andorra obliga a acreditar un cert nivell de català els nouvinguts per renovar el permís de residència

Per tal de resoldre aquest greuge exposat per les dades i per ciutadans com la Clàudia, el Consell General d’Andorra va aprovar, l’abril de 2024, la Llei de la llengua pròpia i oficial. Aquesta norma, ratificada per 25 dels 28 consellers, obliga a acreditar un cert nivell de català qualsevol nouvingut, també aquells sense contracte de treball, com els youtubers, per renovar el permís de residència. A més, exigeix fer la salutació inicial en català en l’atenció al públic i obliga els treballadors a mantenir-lo si el client s’hi adreça. La llei preveu sancions abundoses d’entre 1.200 i 60.000 euros per a les empreses que no garanteixin el dret a ser atès en aquesta llengua o incompleixin altres apartats de la norma.

Andorra és l’únic territori del domini lingüístic on de manera general l’ús del català guanya terreny

Si bé és cert que, segons les enquestes, la situació del català és millorable als restaurants, grans magatzems, botigues o bars i discoteques, en la resta d’àmbits (llengua materna, llengua que es considera com a pròpia, llengua habitual i usos lingüístics amb família, amics o a la feina), el català es manté estable o presenta una tendència positiva. Les estadístiques avalen la interpretació de la Clàudia sobre aquestes dues Andorres —una de més aviat privada i una altra de pública—, on els usos lingüístics difereixen. Sobretot, però, constaten que el Principat pirinenc és l’únic territori del domini lingüístic que no presenta de manera general dades a la baixa pel que fa a l’ús de la llengua i on, de fet, el català guanya terreny.

“Les generacions futures li donen poca importància, al català”, assegura Cunill

L’experiència de Cunill, però, contradiu en certa manera els bons auguris de les enquestes, que no inclouen els menors de catorze anys en la mostra. “Les generacions futures li donen poca importància, al català”, assegura. Ella té uns quants germans nascuts entre 2003 i 2010, catalanoparlants, en qui veu un canvi de paradigma lingüístic. “Una cosa que ens ha marcat molt a nosaltres és veure els dibuixos de TV3 —i en certa mesura d’ATV— en català a la tele. Per mi això ha sigut determinant per tenir l’estima que tinc a la llengua. Els meus germans, en canvi, no miren dibuixos ni cap mena de contingut en català”, explica. “Ells són els primers que em diuen que canviï de llengua per poder arribar a més gent!”

Les dinàmiques digitals de consum de les noves generacions contribueixen a debilitar l’ús social del català entre els joves

El poder de les xarxes socials, homogeneïtzadores cap al castellà, transcendeix les fronteres i la sobirania andorranes. Les dinàmiques digitals de consum de les noves generacions, que abandonen la televisió i els mitjans tradicionals —en què la llengua oficial té més presència— a favor d’aplicacions com TikTok, Instagram o YouTube —en les quals triomfen el castellà o l’anglès—, contribueixen a debilitar l’ús social del català entre els joves. Aquest fet s’agreuja encara més després que molts d’aquests creadors espanyols a les xarxes hagin establert la residència al Principat per gaudir dels seus avantatges fiscals. Aquest trasllat en massa els ha acostat més als adolescents andorrans, que també els tenen com a referents.

Un exemple de l’espanyolització vinculada a l’àmbit digital són els Premis ESLAND —acrònim format per Espanya, Llatinoamèrica i Andorra, l’àmbit territorial que comprèn—, organitzats pel youtuber espanyol TheGrefg, establert al Principat. La darrera gala es va celebrar a la capital andorrana, però, tal com denuncia Cunill, no hi havia res retolat en català i la llengua oficial del país hi era inexistent. “És veritat que és un esdeveniment privat, però té un ressò internacional. Andorra crec que hauria pogut lluitar una miqueta més perquè el català també hi tingués presència”, critica. 

“El català no influencia tant com abans. Hi ha molta gent nascuda a Andorra que fa contingut en castellà”

“Jo crec que el gran problema que té el català és que no influencia tant com abans”, no interpel·la tant els adolescents, assegura en la mateixa línia la Clàudia. “Hi ha moltes noies d’Andorra que fan tiktoks, molta gent nascuda aquí fent contingut aquí, però tothom el fa en castellà!”, lamenta. El país pirinenc comparteix el problema amb Catalunya, el País Valencià o les Balears: molts joves decideixen abandonar la seva llengua materna i habitual per crear contingut en una amb més abast territorial i més públic potencial, amb totes les conseqüències sociolingüístiques que això comporta per al prestigi del català entre els més joves. El missatge és clar: per triomfar i per agradar, cal renunciar a les arrels.

La Clàudia és de les poques creadores de contingut andorranes que fa vídeos en català. “Em vaig adonar amb el temps que em funcionaven millor que en castellà”

La Clàudia n’és l’excepció. Ella és de les poques creadores de contingut andorranes que intenta girar la truita i decideix fer servir el català en els seus vídeos. “Va ser una decisió espontània. Em vaig adonar amb el temps que quan feia vídeos en català em funcionaven millor que en castellà.” Cunill va començar fent tiktoks sobre curiositats del Principat per al públic espanyol fins que, segons diu, va advertir que estava “blanquejant la imatge d’Andorra”. En aquest moment, la creadora va canviar la llengua dels seus vídeos i el tipus de contingut, que va inclinar-se més cap a la crítica social. Més enllà d’això i del seu pòdcast Tertuliand, en el qual encara els principals debats del país, també fa col·laboracions pagades amb marques i empreses.

“Molta gent es pren la molèstia de malgastar el temps enviant-me un missatge i dient-me: «Si ho fessis en castellà tindries més públic». El català és el que m’ha fet ser on soc ara”

“A mi el català m’ha fet ser on soc ara. Li dec moltíssim”, confessa la Clàudia. “Molta gent es pren la molèstia de malgastar el temps enviant-me un missatge i dient-me: «Si ho fessis en castellà tindries més públic». Ho tenen molt interioritzat. Qui els ha fet arribar a aquesta conclusió? Si jo ho fes en castellà, no seria on soc. Soc l’única andorrana que fa contingut en català. Te’n podria dir un munt i no sabries ni que són andorrans. En castellà sempre n’hi ha deu, cent vegades més de tot el que es fa, i el català és el que m’ha obert les portes i m’ha fet destacar”, sentencia. Quins són, però, els hàbits lingüístics de Cunill en el seu dia a dia?

La Clàudia parla quatre idiomes amb fluïdesa: el català —que és la seva llengua materna—, el castellà, el francès i l’anglès. Explica que gran part de les persones escolaritzades a Andorra acaben dominant també els quatre, sigui quin sigui el sistema educatiu que els pares triïn. Hi ha tres models públics d’escola al Principat: l’andorrà, l’espanyol i el francès, cadascun dependent del Ministeri d’Educació de cada estat, amb llengües vehiculars dispars, però en què s’ensenyen els tres idiomes en diferent mesura. En el seu cas, fins als deu anys va estudiar al sistema públic andorrà, en el qual hi ha immersió en català excepte a les assignatures d’altres llengües. Arran d’un cas d’assetjament escolar, va marxar a una escola privada britànica. “Les classes les fèiem en anglès i en castellà en gran mesura, però al pati o als descansos la majoria d’alumnes parlàvem en català. A qualsevol col·le on he estat he jugat en català. Si preguntessis el mateix als meus germans, segurament et dirien una altra cosa”, assenyala.

“A qualsevol col·le on he estat he jugat en català al pati. Si preguntessis el mateix als meus germans, segurament et dirien una altra cosa”

En la seva etapa universitària i posterior, Cunill va estudiar el grau en Relacions Internacionals a Suïssa en anglès, on també es relacionava en aquesta llengua amb els seus companys. “Després vaig fer un màster a la zona alta de Barcelona, també en anglès. Amb molts alumnes, però, m’hi comunicava principalment en castellà. El sentia molt entre els rics de Barcelona al carrer i els alumnes de la uni. Molt poca gent del meu entorn parlava en català”, reconeix. “Com a anècdota, el que sí que em passava a Barcelona és que molta gent feia mofa de com parlo. La gent d’allà és molt centralista amb la llengua.”

Després dels estudis fora del Principat, la Clàudia va tornar al Pas de la Casa per treballar amb el seu pare en el negoci turístic familiar. Tot i l’afluència majoritària de francesos a la localitat andorrana, l’empresa dels Cunill té clients força diversos pel que fa a procedència, dividits equitativament entre catalans, espanyols, francesos i britànics. A la feina, doncs, la Clàudia fa servir de cara al públic les quatre llengües que domina amb més o menys la mateixa freqüència. Fora de l’àmbit laboral, però, intenta emprar el català sempre que pot.

“Quan vaig a les pistes, per exemple, intento mantenir el català. Soc força insistent en això. Interactuo com estic acostumada a fer al meu país, independentment del que em responguin. Hi ha alguns treballadors temporers, però, que s’ho prenen malament i ho veuen com un atac”, es queixa. Cunill diu que alguns d’ells venen al país amb l’objectiu de fer diners i marxar-ne, sense la intenció d’establir-s’hi, i que per aquest motiu tenen males actituds a l’hora d’aprendre la llengua. Per a la Clàudia, però, parlar-los en català és una manera d’integrar-los. “De la mateixa manera que quan ve un francès als apartaments del Pas jo prefereixo que no canviï de llengua perquè jo pugui practicar-lo, haurien de valorar que jo els parli en català... Realment els estic fent un favor, encara que s’ofenguin”, adverteix.

La Clàudia reconeix que s’ha arribat a discutir per fer respectar el dret a ser atesa en català. És el cas d’un treballador catalanoparlant que es va adreçar a ella en castellà per defecte en un establiment de menjar ràpid. “«M’agrada que m’atenguin en català. Si el parles, per què m’ho dius directament en castellà?» Li ho vaig dir i em va engegar a la merda, però després el noi em va donar la raó. Hi ha gent a qui de vegades despertes una mica la consciència.”

Amb la nova legislació aprovada pel Consell General d’Andorra, en situacions com aquestes el ciutadà estarà emparat per la llei per exigir ser atès —i no només entès— en català, com va fer la Clàudia. Aquesta norma compta amb el consens de la majoria d’andorrans —cinc dels sis partits representats a la cambra del Principat hi van donar suport—, la qual cosa indica que a Andorra la protecció de la llengua genera gairebé unanimitat. En aquest sentit, Cunill veu diferències a banda i banda de la frontera amb Catalunya.

“A Andorra el català no està polititzat. Tots els polítics el fan servir i parlar-lo no et fa de cap ideologia”

“A diferència del que passa allà, aquí tots els polítics i empresaris fan servir el català. No està polititzat. Parlar-lo no et fa més de dretes o d’esquerres, o de cap ideologia, simplement és la llengua del país. A Andorra no veuries mai algú com l’Albiol, que saluda la gent en castellà pel carrer”, explica. A la resta de territoris dels Països Catalans, la protecció del català no genera el mateix consens polític ni social, i sovint les forces espanyolistes n’han associat volgudament la defensa i l’ús a certes ideologies. Una llei com l’andorrana, doncs, sorgida de l’entesa de la majoria de partits polítics, seria gairebé impensable avui a l’Estat espanyol.

Les fronteres andorranes, malgrat tot, no han salvat la Clàudia de la catalanofòbia. “L’any que vaig començar amb TikTok no tenia tants haters com ara perquè el meu contingut era menys polític i criticable. Ara bé, sí que rebia comentaris com «hazlo en castellano», «no te entiendo» o «qué tienes en la boca». L’odi venia principalment perquè feia el contingut en català.”

Ser un estat no garanteix que la llengua oficial resti al marge de les amenaces d’altres llengües si no hi ha polítiques que la protegeixin

Ser un estat no garanteix que la llengua oficial resti al marge de les amenaces d’altres llengües si no hi ha polítiques que la protegeixin d’un model econòmic que hi juga en contra. Dintre dels dominis andorrans, el català també pateix en l’àmbit digital, en l’atenció al públic, en la integració dels nouvinguts o en l’ús que en fan les noves generacions, de la mateixa manera que passa a l’altra banda de la frontera. Tanmateix, el Principat també és l’únic territori dels Països Catalans on la llengua no recula, i l’Estat disposa de les eines necessàries perquè la tendència continuï sent ascendent. Amb la legislació recentment aprovada, s’albira un horitzó d’esperança per al català; amb l’empenta de persones com la Clàudia, el futur de la llengua s’assegura.