El que veieu, i no veieu, comença el 897 dC. Lubb b. Muhammad posa la primera pedra del Hisn Balagi (castell de Balaguer). Xiquets i xiquetes, som a l’al-Àndalus. Balaguer, frontera. I davant, amb l’espasa, el comte de Barcelona i d’Urgell Guifré el Pilós, esperant. Guerra i art. Quin palau! Dins: bellesa de la naturalesa, tecnologia futura: aigua! Fora: combat, lluita, sang...

Els comtes d’Urgell, amb la conquesta de Balaguer al segle XI, fan del palau casa seva. En respecten l’esperit natural però també hi fan grans reformes. Neix el Castell Formós. El Centre de Cultura Contemporània a la baixa edat mitjana és Balaguer. El castell és la capital de l’art, la bellesa, la llum, la meravella. Després del rei de la Corona catalanoaragonesa, la persona més rica i influent és el comte d’Urgell. I l’espoli més bestial, material i espiritual, es fa aquí. El 1413, quan les tropes de Ferran d’Antequera destrueixen (amb bombardes com pilotes de bàsquet gegants que encara es troben per la zona i veieu en una foto) el castell, al comte Jaume d’Urgell, que havia de ser el rei legítim de la Corona, se’l deté, jutja i empresona, com a la seva família. Mor el comtat d’Urgell. Moren els Urgell. Mor la cultura. Mor el país de diàleg real comtal. Som davant d’una de les històries més tristes de Catalunya. Les runes, moribundes, en són la memòria. 

El Castell Formós, o Suda, de Balaguer retorna, lentament, des de 1969. S’excava intermitentment i se’n ressusciten les ànimes andalusines i comtals. Tot palpita. Castell més espiritual que material. Balaguer, capital d’un estat anímic sense espai ni temps. Per això entre 1983 i 1988 es descobreix una estança noble enorme: “la Gran Cambra” (segle XIV). Brilla el tresor de la cultura: restes d’un retaule de marbre, una imatge d’un nen Jesús, trossos d’un embigat pintat, bocins de sòcols fets amb la tècnica de l’alicatat amb rajoletes de colors... Un aparador de neó del gran poder material i cultural dels comtes d’Urgell. 

Però anys a la intempèrie esmicolen, esmunyen, les restes conservades. I aleshores retornen els hereus del comtat d’Urgell del segle XXI. Des de l’estiu de 2004 el taller d’arqueologia Cota Zero porta els xiquets i xiquetes de Balaguer, i de la Noguera, a fer excavacions, resurreccions, salvacions. I també s’aixeca una coberta que forma part de les obres de restauració i museïtzació de la casa dels comtes d’Urgell. Una teulada nova skyline de Balaguer que, com un fosforescent permanent subratlla on era, on és, “la Gran Cambra”. Torna el comte Jaume d’Urgell. Torna el comtat d’Urgell. Aquí, a la capital de la cruïlla de cultures. Aquí, a la central nuclear de la cultura eterna.