Jaume I ja es delectava en les neules per Nadal el 1267, segons recullen les cròniques. I les de Mallorca les testimonià Ramon Llull. De pasta trencadissa i finíssima com la nebula (en llatí), és un dels dolços medievals més nostrats. Al Sabadell de 1880, en Francesc Barceló ja feia servir el neuler que avui us mostrem a LA MIRA. Tal com feia amb les galetes i llaminadures que elaborava artesanalment, les venia tot l’any a la clientela de la seva botiga. El seu fill Jacint va mantenir aquesta passió i tradició per entretenir-se. 

Quatre generacions més tard, el neuler segueix traient fum a les mans d’en Guillem Barceló, que va viure la infantesa admirant fascinat com l’avi Jacint es divertia fent neules tot escoltant música. Un despertar, sumat a anys d’aprenentatge amb el mestre, amb qui va transcriure de la tradició oral la recepta original centenària. Al segle XXI aquell neuler de dues planxes que va rebre d’herència segueix fent una per una les Neules de l’Avi Jacint.

Farina de forner, aigua, sucre, ous ecològics, bona mantega, canonet de canyella, vainilla... Amassament manual, resseguint el ritme i els camins sinuosos, tal com ho treballava l’avi. Encén els focs, agafa la baqueta de fusta i comença l’espectacle. Inclina el setrill tres segons i dibuixa amb la pasta sobre cada planxa la mateixa firma d’autor, perpetuant l’empremta de la saga familiar. Raig, premsa, gira, desenganxa i enrotlla, vigilant de no cremar-se els dits. Director d’orquestra i intèrpret a la vegada, fa ballar mans i plats al compàs d’una música ancestral secreta. En Guillem Barceló toca el neuler amb la mateixa passió amb què toca, de fet, la bateria de La Casa Azul. Fins i tot s’asseu al mateix tamboret d’assaig. Art cruixent per gaudir de tots sentits.

Text de Mireia Domènech i Bonet