L’Eli i la Uxue són infermeres del CAP Drassanes, al gol sud del Raval de Barcelona. La seva feina, com la de la resta de professionals del món sanitari, es veu substancialment afectada per la pandèmia de la covid-19. A banda de les cures pertinents que tenen de manera periòdica entre el veïnat del barri,  ara se’ls afegeix una nova variable que els complica la feina: prevenir l’expansió del coronavirus per tots els mitjans als domicilis. És per això que abans de sortir a treballar planifiquen des del CAP tota la ruta que faran al llarg del matí i es procuren material suficient per cobrir les mesures higièniques més estrictes durant la jornada, ja sigui per protegir-se elles o per impedir que el coronavirus traspassi el llindar de la porta dels seus pacients.

La relació entre les dues infermeres i els usuaris del sistema sanitari públic és quasi familiar. Tant elles com el doctor Iñas —que les acompanya a un dels domicilis— tenen una traça amb la gent esculpida a còpia d’anys de professió. Perquè a banda dels seus coneixements mèdics, la paciència, l’estima i la delicadesa en cadascuna de les situacions que viuen són receptes que no es troben a les capses de medicaments. A vegades no és la bena ni la punxada, el que cura; a vegades és la companyia o un somriure, i elles ho saben fer, tot plegat, millor que ningú.