Fa milers d’anys, tants com per traslladar-nos entre el 5300 i el 4900 aC, a la vora de l’estany de Banyoles ja s’hi assentava gent. Som a l’època neolítica, i homes i dones prehistòrics poblen aquesta zona del país. No seria agosarat considerar-los dels primers pagesos de Catalunya. Molen blat, recol·lecten fruits, cacen, fan ceràmica. Ens trobem al jaciment de la Draga, un dels assentaments d’agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica, on, excavant, excavant, s’han pogut conèixer molts detalls del dia a dia d’un poblat neolític. Les seves condicions permanentment humides han permès que es conservin de manera excepcional les restes orgàniques de l’època i que ens hagin arribat fins avui estris quotidians molt diversos, com ara cistells, recipients de fusta, arcs o falçs. Les aigües freàtiques banyolines han estat les millors aliades per preservar materials com la fusta amb una fidelitat inigualable. Al jaciment de la Draga, a més, s’hi han reproduït a escala real dues cabanes que detallen com eren les llars dels habitants d’aquest poblat neolític instal·lat als marges de l’estany, que es calcula que s’estenia al llarg d’uns 15.000 m².

L’espai és tota una joia per als arqueòlegs que avui treballen en les excavacions, actualment coordinades pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), amb la participació de diverses institucions, com el Consell Superior d’Investigacions Científiques – Institució Milà i Fontanals, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i amb la col·laboració de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. LA MIRA ha accedit a una jornada d’excavacions en aquest jaciment tan singular, testimoni com pocs de la vida neolítica a Catalunya, i ho ha fet captant les tasques de l’equip d’arqueòlegs que tot just comença una nova temporada d’estiu en la seva dimensió més comunitària i íntima. Benvinguts a un autèntic oasi per a l’arqueologia de la península Ibèrica. Hi descobrireu un baluard de la conservació a l’Europa occidental, que fa de Banyoles un epicentre neolític.