La vida és una constant de decisions. Des de ben petits escollim opcions que marquen la direcció del nostre camí. Però, “a vegades a la vida no ets tu qui ha de prendre una decisió, sinó que hi ha uns senyals i els has de seguir”. És una frase de la Miljana Mićović que la defineix perfectament. Una dona decidida i amb aspiració, nascuda i crescuda a Sèrbia i que, seguint els senyals de la vida, arriba a Barcelona, on troba una motivació nova: aprendre català.

Les llengües li desperten la curiositat per sobre de tot, i amb només dotze anys decideix que vol estudiar llengües estrangeres

La Miljana és la cap d’estudis del centre de Next Education de Madrid, on viu des de 2011, però fins a arribar a aquest destí ha canviat molts cops de camí. Des de petita el seu somni és ser mestra, però també és una enamorada de les llengües. Es fa palès quan explica que sap parlar castellà, anglès, serbi, rus i català. El seu idioma matern és el serbi, però a l’escola aprèn en rus. Les llengües li desperten la curiositat per sobre de tot, i amb només dotze anys decideix que vol estudiar llengües estrangeres. Participa en tornejos escolars, regionals i municipals, i amb quinze anys es fa realitat un dels seus desitjos: es matricula al liceu filològic d’ensenyança secundària especialitzat en idiomes de la ciutat de Belgrad. Allà, en una classe on hi ha els qui volen aprendre rus, entre els quals es troba ella, i els qui volen aprendre castellà, és on la Miljana rep el primer senyal de la vida. Tot i creure que el seu camí és de la mà del rus, la convivència amb una llengua romànica la porta a canviar-ne el rumb i a emprendre l’estudi del grau en Filologia Hispànica de la Universitat de Belgrad.

S’atura a la plaça Universitat, davant de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, se la mira i pensa: “Seria genial poder estudiar aquí”

La Miljana recorda la primera vegada que visita Barcelona, com a turista. És l’any 2005 i ella és universitària. S’atura a la plaça Universitat, davant de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, se la mira i pensa: “Seria genial poder estudiar aquí”. En aquell moment no s’imagina de cap manera que el seu somni es complirà, però caldrà que segueixi les indicacions del camí per poder-hi arribar. Quan la Miljana acaba el grau a Belgrad, rep una oferta per treballar com a professora de castellà en una acadèmia d’idiomes. La seva passió per les llengües combinada amb la seva professió somniada... És perfecte! Gaudeix molt de l’experiència, però ella sempre aspira a més: “M’agradaria perfeccionar el meu castellà, parlo molt bé però no com els natius”. I aquí és on, en un viatge que encara no sap que serà sense retorn, es trasllada a Barcelona per estudiar el màster Experto en Español a la Universitat de Barcelona.

La Miljana arriba a Barcelona plena d’energia. Ja ha visitat la ciutat abans i, com a bona enamorada dels idiomes, coneix l’existència del català. A més, recorda que les seves amigues estudiants d’espanyol a la universitat cursen una optativa de català. Durant els primers mesos la Miljana experimenta la ciutat, fa amistats i s’adapta a la que durant dos anys serà casa seva. Però “soc una persona molt curiosa i no puc aguantar no entendre. Vull integrar-me al cent per cent”, es diu a si mateixa. Plena de motivació i d’il·lusió per començar a aprendre “un nou sistema verbal, un nou sistema de pronoms, tot un nou llenguatge”, la Miljana es matricula a classes de català.

Aprèn paraules amb “la Marta de Lleida”, la seva companya de pis: “Un petonet!”, diu als pares de la Marta quan fan videotrucada amb la seva filla

Des del primer moment, la seva actitud la fa destacar. Fins aleshores, només ha deixat escapar algunes paraules quan surt a prendre alguna cosa amb les amigues. Les aprèn amb “la Marta de Lleida”, la seva companya de pis: “Un petonet!”, diu als pares de la Marta quan fan videotrucada amb la seva filla. “Si us plau”, diu quan demana la beguda. Però la seva evolució és tal que se salta dos nivells a l’acadèmia i directament obté l’E3 (un nivell intermedi). No es planteja cap meta, simplement anar aprenent el màxim possible durant els dos anys que té previst viure en terres catalanes i esprémer al màxim les possibilitats de l’idioma. Fins on el temps ho permeti.

Si bé apareixen nous senyals. Quan acaba el màster se li presenta l’oportunitat de canviar de camí: fer la tesi doctoral sobre comunicació política. La Miljana mai havia tingut un especial interès en política, però en aquell moment, al voltant de 2011, amb un escenari postcrisi, la Miljana, provinent d’un país on l’estat de crisi és habitual, s’interessa per les diferències en les actituds polítiques. Així, comença a desenvolupar la seva tesi sobre comunicació política, debats polítics i argumentació en els debats. Us n’heu adonat? Comunicació Política i Lingüística. El còctel perfecte de les passions de la Miljana.

La Miljana assegura que ha descobert que “sí que existeixen unes diferències culturals entre la cultura catalana i l’espanyola”

De sobte, senyal. Ja amb el bitllet de tornada a Sèrbia a la mà, rep una trucada i es converteix en cap d’estudis del centre de Next Education a Madrid. Canvi de direcció. S’hi trasllada. “Mai he perdut la connexió amb Barcelona, és una ciutat que sento com la meva primera casa a Espanya. Hi sento un vincle”, explica la Miljana. L’estudi de la seva tesi la fa estar en contacte constant amb l’actualitat, i els esdeveniments polítics de 2017 a Catalunya impliquen molts viatges cap a la capital catalana, on treballa ajudant periodistes del seu país, col·labora en mitjans de comunicació serbis i analitza els discursos polítics del Procés. I tot això, gràcies, en part, al català.

La Miljana assegura que ha descobert que “sí que existeixen unes diferències culturals entre la cultura catalana i l’espanyola: la manera com es relaciona la gent, com afronta algunes situacions, com treballa, i la cultura de la feina i de les empreses també és una mica diferent”. El fet d’aprendre català i de saber castellà a la perfecció li ha permès comprendre molt millor les opinions polítiques de la ciutadania. “Jo sempre he estat neutral, puc ser-ho perquè soc estrangera i he pogut analitzar com s’expressen uns i altres. Saber català m’ha ajudat perquè sempre he volgut entendre per què hi ha una bona part de la gent de Catalunya que vol un estat independent.” A més, explica que la situació li recorda el cas de la independència de Montenegro, que quan va tenir lloc, l’any 2006, ella ja tenia esperit crític per analitzar. Compara i argumenta que l’idioma, per exemple, s’utilitza com a arma política en els discursos en tots dos casos. “Veure en quins moments els polítics catalans canvien d’una llengua a una altra té un significat en si mateix”, exemplifica.

“Com més llengües parles, més ric ets. El bilingüisme enriqueix molt l’educació”

Mirant enrere, és molt l’impacte que les llengües han tingut en la vida de la Miljana. Ella té molt clara la seva posició respecte de l’aprenentatge d’idiomes: “Com més llengües parles, més ric ets”. Segons comenta, “els nens bilingües tenen moltes més facilitats per després aprendre algun altre idioma, com l’anglès, l’alemany o el francès. El bilingüisme enriqueix molt l’educació”. I és que l’aprenentatge per a la Miljana és molt més que un coneixement. Ella es concep com persones diferents en cada idioma. La personalitat, la manera d’expressar-se, els continguts de cada llengua, les entonacions, la comunicació no verbal lligada a la llengua, etc., la fan única, a ella, quan la parla. Són Miljanes diferents, personalitats diferents. La Miljana catalana està en procés de creació.

Els pronoms febles són la seva frustració: “Jo sempre he sigut de «M’aprenc les normes i, una vegada apreses, ja no se m’obliden», però amb els pronoms és impossible!”

I no para. Estudia per obtenir el nivell C1 de català. És el seu objectiu. Sap que és el nivell mínim requerit per poder treballar a Catalunya i, encara que és més complicat, confia que se’n sortirà. Els pronoms febles són la seva frustració: “Jo sempre he sigut de «M’aprenc les normes i, una vegada apreses, ja no se m’obliden», però amb els pronoms és impossible!”. De moment, mentre procura entendre quan s’escriu “en”, quan “el” o “li”, està perdent la vergonya i es llança molt més a xerrar, ja sigui a les reunions de feina o amb la família de la seva parella, que és català. Encara que s’equivoqui, sap que és la manera d’aprendre. Confessa que “és estrany quan tu parles un idioma i saps que l’altra persona parla aquest idioma com a natiu. A mi em costa perquè em sento més segura amb el castellà, que ja sento com la meva llengua”. Tot i això, la Miljana segueix fent autoaprenentatge. Veu sèries i pel·lícules en català, segueix la premsa catalana, llegeix llibres en català, i si són sobre política, millor.

“No hi ha un únic camí bo a la vida”; a vegades, s’avança en vies paral·leles que es complementen

El camí de la Miljana Mićović ha donat moltes voltes, i de moment té dos carrils, el de la lingüística i el de la comunicació política, però, qui sap, potser a la propera cantonada hi troba una nova indicació i torna a canviar-ne la direcció. S’ha preguntat més d’una vegada si hauria de decidir-se, però no ha volgut. “No hi ha un únic camí bo a la vida”; a vegades, s’avança en vies paral·leles que es complementen. Per ara, ha complert molts somnis i té una llarga trajectòria vital i professional. Toca gaudir dels èxits i esperar, pacient, el proper senyal que li faci la vida. Potser serà en català, o en qualsevol altra llengua. Tots els camins són bons per fer camí.