Ho diu Roger de Llúria a la crònica de Bernat Desclot (s. XIII) “que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó". Molt poètic, molt llegendari. Uns peixos mostren la senyera a la cua i seguint amb aquesta tònica podem parlar de salmons amb accent català. Llegenda? Sí, és clar, però aprofitant que l'Ebre passa per Tortosa ho diem i ens hi aturem. Som a 30 de gener de 1747 i a la capital del Baix Ebre hi neix Pere d'Alberní i Teixidor, militar i fill d'un notari benestant i ‘ciutadà honrat’ de Barcelona.

Pere d'Alberní té un destí: la carrera militar. Després de bregar-se a la Guerra dels Set Anys amb l'ocupació de Portugal és destinat al virregnat de Nova Espanya, bàsicament l'actual Mèxic i alguns dels estats dels EUA. Salpa de la Península Ibèrica el maig de 1767 cap a Veracruz després de tres mesos de navegació amb la tropa de la Companyia de Voluntaris de Catalunya, primera unitat catalana després de la desfeta de 1714 però ara al servei del borbònic Carles III.

Durant una vintena d'anys Pere d'Alberní es dedica a la colonització amb diverses missions fins que el 1796 és destinat a Califòrnia arribant a ser, ja com a tinent coronel, comandant dels forts de San Diego, Santa Barbara, San Francisco i Monterrey.

A Pere d'Alberní se li reconeix un caràcter diplomàtic que li va permetre refer les relacions amb Maquinna, líder de la nació Nuu-Chah-Nulth

Però entremig, l'agost de 1789, li va ser encomanada una missió especial amb 80 homes a càrrec. Bàsicament es tractava de refer la incompetència d'un col·lega sevillà, l'oficial naval Esteban José Martínez, que es va posar de peus a la galleda després de capturar un vaixell britànic i matar un familiar del rei indígena de la nació Nuu-Chah-Nulth (Nootka com l'anomenen els colonitzadors). L'andalús fuig cames ajudeu-me i Pere d'Alberní ha de reconstruir el fortí de Sant Miquel al fiord de Nootka Sound de Yuquot, actual illa de Vancouver, i que en la llengua de la nació Nuu-Chah-Nulth significa el lloc on el vent bufa en totes direccions.

L'incident, ben mirat, desemboca en la Crisi de Nootka, o el Merder de Martínez en podríem dir, un huracà diplomàtic entre Madrid i Londres que gairebé arriben a les mans. Bé, als canons. És una època on a mig planeta els imperis europeus es troben en ple apogeu, uns més que altres, i volten i volten arreu per veure què troben en el mercat colonial. El nord-oest d'Amèrica és molt llaminer. I els vaixells hissen veles, van corregint rumb a cop de timó i maniobren i miren a babord i a estribord. I ara baixo i observo. I ara atraco aquí i ara ancoro allà.

Estret de Català, Mount Crespi, Serra Peaks… de les històries catalanes a la costa oest d’Amèrica del Nord se’n podria fer una enciclopèdia

El viatge fins a Nootka Sound no va ser precisament plàcid. Pere d'Alberní va estar 70 dies arrestat a la seva cabina del vaixell Concepción, un dels tres que formava l'expedició liderada per l'oficial naval Francisco de Eliza. El motiu: haver-se queixat perquè els seus homes no anaven prou ben equipats per anar a aquelles latituds.

D'Alberní anava al que anava, no ens enganyem, és a dir a crear una fortalesa amb una vintena de canons, a colonitzar i a evangelitzar. La nòmina de missioners dels Països Catalans a l'Amèrica del s. XVIII és llarga però només cal dir que a la pròpia regió de Vancouver hi trobem l'illa i l'estret de Català en honor al franciscà Magí Català, fill de Montblanc, el Mount Crespi en reconeixement al missioner de Palma Joan Crespí o els Serra Peaks referits al franciscà Juníper Serra. Nogensmenys Gaspar de Portolà, fill de Balaguer, i el propi Juníper Serra, fill de Petra (Mallorca), han fundat Califòrnia 20 anys abans, el 1769. I ens aturem perquè de les històries catalanes a la costa oest d’Amèrica del Nord se’n podria fer una enciclopèdia.

Però a banda de carregar els canons de bombes i pólvora, a Pere d'Alberní se li reconeix un caràcter diplomàtic que li va permetre refer les relacions amb Maquinna, líder de la nació Nuu-Chah-Nulth. Entre altres coses Pere d'Alberní es va dedicar a redactar un diccionari bàsic de 630 paraules nadiues i la seva equivalència en castellà i una cervesa per prevenir l'escorbut a partir de les coníferes.

Tal fou l'impacte de la tasca de Pere d'Alberní que les aigües del fiord de Nootka s'acaben batejant com a canal d'Alberni que abocarà a l'actual Port Alberni

Al Nootka Sound no s'hi va estar gaires anys però el rastre que hi deixà fou definitiu. De fet, l'Imperi espanyol abandona la zona, tot just cinc anys després de l'arribada del tortosí, a favor del britànic d'acord amb la Convenció de Nootka de 1795. Tal fou l'impacte de la tasca de Pere d'Alberní, que Francisco de Eliza va acabar batejant les aigües del fiord com a canal d'Alberni. Però el reconeixement més rellevant no va arribar fins el 1861 quan el capità Richards del vaixell de guerra britànic H.M.S. Hecate va batejar l'enclavament com a Port Alberni.

L'actual Port Alberni és fruït de la fusió el 1967 d'Alberni i Port Alberni. Una dècada moguda la dels 60 del segle XX si es té en compte que el 1964 va patir un tsunami per culpa de l'anomenat terratrèmol de Divendres Sant, un megaterratrèmol de 9,2 graus a l'escala de Richter amb epicentre a Alaska, el segon més fort de la història des que es tenen registres. Tot i no deixar morts va provocar centenars de ferits i grans destrosses.

Port Alberni, un port natural, es situa en un fiord de més de 300 quilòmetres conegut com dèiem amb el nom de Nootka Sound, banyat per les aigües de l'oceà Pacífic a l'illa de Vancouver, a la província de la Columbia Britànica. Tot i tractar-se d'una ciutat petita, no arriba als 18.000 habitants, de la dimensió precisament de Balaguer si fa no fa, l'activitat és diversa i constant. Port Alberni basa la seva economia en la indústria de la fusta, el turisme d'activitats a la natura i la pesca del salmó, cada vegada més esportiva que industrial. De fet hi ha hagut anys que s'ha endut el guardó de la Capital Mundial del Salmó per als aficionats a la pesca d'aquest peix blau, segons el canal temàtic de televisió World Fishing Network.

A banda de gaudir de la fauna amb lleons marins, àligues, balenes, ocells, ossos i salmons a dojo, els boscos de cedres són realment impressionants. Parlem d'unes extensions forestals descomunals, molt humides, trufades de cedres mil·lenaris de pràcticament 80 metres d'alt i de fins a nou metres de perímetre del tronc, amb una menció especial a l'anomenada Cathedral Grove. La vall d'Alberni també allotja el salt d'aigua més alt del Canadà, les Della Falls, amb més de 400 metres de caiguda.

Pere d'Alberní, que el 1800 és nomenat governador interí de Califòrnia, va morir l'11 de març de 1802 a Monterrey a causa d'un edema. Només tenia 55 anys però va deixar gravat el seu nom en un dels indrets més recòndits del Canadà.