Hi ha molts elements que generen identitat però pocs que, tot i ser invisibles com el vent, permetin caracteritzar amb tanta força una regió determinada. Que si el torb del Pirineu, el mestral del Delta de l'Ebre o la tramuntana de l'Empordà... O anant més lluny que si el monsó asiàtic o els huracans dels ciclons tropicals. I és aquí, al tròpic caribeny, on cal aturar-se.

Els vents formen part de la nostra realitat per a bé i per a mal i l'home, adaptant-se a la seva realitat, ha pogut aprofitar-ne les virtuts o prevenir-ne les maldats, especialment d'aquells que el dia que passen no deixen cap testa amb barret. Obrim el zoom, eixamplem el mapa, i veiem Catalunya a la dreta i Centreamèrica a l'esquerra. Dos punts connectats. Poboleda, al Priorat, i l'Havana, a Cuba. Com cantava Bob Dylan la resposta a aquest misteri, amic meu, ens la porta el vent tot bufant, i de quina manera. I el misteri té nom i cognoms: Benet Vinyes (Poboleda 1837 – l'Havana 1893).

Vinyes, monjo jesuïta, és ordenat sacerdot per la Companyia de Jesús el 1869 a França on s'ha desplaçat mentre feia el noviciat. A l'estat espanyol no corren els millors temps pels jesuïtes després de la revolució de la Gloriosa. Des d'allí s'embarca al vapor France amb destí al Col·legi Betlem de l'Havana. Els jesuïtes hi gestionen l’Observatori Astronòmic de l’Havana que dirigirà fins a la seva mort. Aquest observatori, fundat el 1857 pel jesuïta tarragoní Antoni Cabré (1829-1883), serà la base d'operacions de tot allò que li queda encara per descobrir. Mig any després d'arribar a la ciutat del Malecón un huracà destrueix la província de Matanzas i el pare Benet es preocupa per comprovar causes i efectes del fenomen sobre el terreny. Al conegut com Desastre de Matanzas hi han mort dues mil persones i això el colpeix.

Si el boxejador Hurricane Carter colpejava a base de bé, el Father Hurricane –com seria conegut posteriorment el jesuïta català– opta per l'estratègia de Bruce Lee: ‘Be water, my friend’

Llegeix el cel i anota dades i dades, Big Data a la seva manera, i sobretot observa i observa i va lligant caps. Creua dades amb observacions. Que si veig cirrus sé que és l'epicentre d'un huracà que vindrà d'aquí a tants dies. Que si veig cúmuls pel nord, ja us dic jo que el cicló ve pel sudest i agafeu-vos fort a la primera barana que trobeu. Que si veig nimbus per l'est mireu tots cap al sud que per allà tindrem guerra. I així predicció rere predicció. Si el boxejador Hurricane Carter colpejava a base de bé, el Father Hurricane –com seria conegut posteriorment el jesuïta català– opta per l'estratègia de Bruce Lee: “Be water, my friend”. Cal adaptar-se a allò que ve.

El 1875 fa un primer avís d'un huracà imminent publicat als diaris de la tarda. Ni bon vent, ni barca nova. Ans al contrari. I l'encerta. I en venen uns quants més. I no l'erra. Potser en èpoques més pretèrites l'haurien considerat un bruixot. La premsa de l'època, de fet, parla d'un “oracle”. Des que comença a fer les previsions les destrosses no les pot evitar ningú però el gruix de vides que arriba a salvar és un argument irrebatible per donar-li credibilitat. I així almenys els cubans poden pronunciar amb un somriure aquella expressió que els és molt pròpia: “Si la vida te da la espalda, tócale el culo”.

La persistència del monjo fa que, amb el suport de la Junta de Comerç de l'Havana i el finançament de les companyies navilieres i d'assegurances, s'estableixi una xarxa d'estacions meteorològiques a l'illa

Passa una dècada i la persistència del monjo fa que, amb el suport de la Junta de Comerç de l'Havana i el finançament de les companyies navilieres i d'assegurances, s'estableixi una xarxa d'estacions meteorològiques a l'illa. No n'hi ha per a menys. Fins aleshores els mariners anaven a mar ben venuts i les lleis del pare Vinyes permeten estalviar molts maldecaps.

Tal és la dimensió i reconeixement del personatge que el pare Vinyes fins i tot té un carrer amb el seu nom entre el 6^th St. i la 128^th Avenue de Miami. Als Estats Units sempre li han agraït haver col·laborat de manera desinteressada amb l'US Signal Service, departament encarregat dels afers astronòmics i meteorològics. La vàlua dels seus informes i estudis fa que fins i tot el 1888, el director de la North American Marine Meteorology Division i responsable de la principal editora del món de mapes meteorològics i oceanogràfics, la Pilot Chart, Everett Hayden, proposi que els huracans passin anomenar-se “vinyeses”. Hauria estat poètic i preciós però la proposta no fa fortuna. Si més no, les vuit lleis que va redactar sobre circulació i translació ciclònica són conegudes com les Lleis Vinyes i per això és l'únic català que apareix al Compendium of Meteorology (1950) de l'American Metereological Society.

El pare Benet, que sempre va traginar una salut molt delicada per problemes respiratoris i cardíacs, deixa llegat i petjada com certifiquen treballs com araApuntes relativos a los huracanes de las Antillas (L’Havana, 1877) o Investigaciones relativas a la circulación y traslación ciclónica (L’Havana, 1893) que va acabar dos dies abans de morir deixant aquest testament científic a l'observatori que passarà a ser dirigit pel jesuïta banyolí Francesc Xavier Butiñà. Un any després de la seva mort el ciclonoscopi i ciclononefoscopi que havia inventat el pare Vinyes serien premiats a l’exposició universal de Xicago (1894).

Mentrestant, a l'altra banda de l'hemisferi, una altre company de congregació, en aquest cas del Bages, Frederic Faura (Artés 1840 – Manila 1897) funda a Filipines un observatori meteorològic a Manila (Filipines) especialitzat en l'arribada de ciclons tropicals a la zona. Encara avui un dels carrers més importants de la capital filipina duu el seu nom.

Potser seria qüestió que el Papa Francesc, també jesuïta, es plantegés la santificació del Father Hurricane per convertir-lo en Sant Benet. Clar que aleshores, potser, hauria hagut de canviar d'orde i fitxar pels benedictins? La de vides que va salvar segur que figura en el catàleg de fets sants. Com a mínim a Cuba tenen clar la grandesa del personatge i per això forma part del Panteó de Cubans Il·lustres. I a Catalunya encara no se l'ha reconegut com Déu mana i mai més ben dit. Per molt que busquem la resposta dins el vent al per què una vegada més un personatge tan rellevant del nostre país és tan invisible però tan transcendent com un huracà, no l'hi trobarem pas. Pensem-hi.