Hi ha qui va a la muntanya per gaudir de la natura, collir bolets, fer exercici… I també n’hi ha que surten per buscar, trobar, caçar búnquers, concretament, els búnquers de la línia P a la Cerdanya.

La línia P recorre els Pirineus des d’Hendaia fins a la Mediterrània, al cap de Creus. És un traçat de formigó per repel·lir una possible invasió estrangera. Construïts per la dictadura franquista, entre 1944 i 1948, sota secret militar, els búnquers mai van arribar a ser equipats ni utilitzats. Un cop esvaït el fantasma de l’atac, van caure en l’oblit i vivien camuflats entre el paisatge fins que va arribar el caçador de búnquers. 

En Marc Morralla, un jove veí d’Alp, decideix que cercar i documentar totes aquestes construccions podia convertir-se en el seu treball de recerca de batxillerat. Després d’incomptables jornades pujant i baixant muntanyes, d’anar fins a l’arxiu militar d’Àvila i d’un any i mig de feina, va presentar el treball. Però no en va tenir prou i va continuar buscant un any i mig més. El resultat? Al voltant de 350 búnquers geolocalitzats i fotografiats a la Cerdanya i a l’Alt Ripollès.

Els primers búnquers de la Cerdanya van ser els refugis antiaeris construïts al voltant de l’aeròdrom de la comarca a l’inici de la Guerra Civil. A partir de 1940, en plena Segona Guerra Mundial, se’n construeixen més, però no segueixen cap patró d’ubicació i es troben molt dispersos. El 1944, i durant quatre anys, comença a construir-se la línia defensiva dels Pirineus. Originalment, n’havien estat projectats 10.000, però se’n van construir la meitat. La Cerdanya era un punt important, ja que és una vall amb una gran plana i de fàcil accés en una hipotètica invasió. D’aquí el gran nombre de búnquers construïts.

Amb l’arribada de la pau i l’estabilitat política a Europa, la possibilitat d’una agressió estrangera desapareix. Els búnquers queden totalment abandonats i alguns passen a tenir nous usos per part dels veïns que en coneixien l’existència: magatzems, corrals, o fins i tot amagatalls. I allà s’estan, esquelètics, moribunds, indefensos. Paradoxalment, i sortosament, capturats per a la memòria col·lectiva pel caçador de búnquers.