“Certament, aquests dies que els lectors de La Veu de Catalunya no han trobat la meva acostumada crònica de Barcelona en aquestes pàgines, no han estat pas, almenys per al qui subscriu, ni de vacances ni de divertiment. El lector, pels números del dimecres, dijous i divendres, ja s’haurà adonat del gran trastorn que ha somogut la nostra ciutat amb motiu de la lluita aferrissada que han sostingut les forces lleials al Govern de la República i de la Generalitat, amb els elements rebel·lats contra el poder constituït. Pel que fa a Barcelona, aquesta lluita pot donar-se per finida, a l’extrem que el dia d’avui ha transcorregut amb una evident normalitat en l’aspecte exterior de la població, i tot deixa endevinar que, tan aviat com sigui reprès el treball, entrarem en un període de normalitat efectiva”, relata el periodista sabadellenc de la Lliga Joan Costa i Deu.

“No s’ha sentit ni un sol tret” i “les Rambles barcelonines, igual que les altres vies de la ciutat, sobretot de mitja tarda fins entrada la nit, han presentat un aspecte quasi normal, sense que s’hagi produït el més mínim incident”

25 de juliol de 1936. Durant les darreres 24 hores, “no s’ha sentit ni un sol tret” i “les Rambles barcelonines, igual que les altres vies de la ciutat, sobretot de mitja tarda fins entrada la nit, han presentat un aspecte quasi normal, sense que s’hagi produït el més mínim incident”. Costa i Deu diu que cal tornar a la feina. Tanmateix, les circumstàncies faran que, l’agost del 36, abandoni en vaixell Catalunya, juntament amb tres periodistes més, i desembarqui al port de Gènova.

El 30 de juliol, els establiments comercials tornen a obrir i es recupera el ritme de la vida del treball. Els membres de cossos i unitats de l’exèrcit que estaven de permís d’estiu durant els dies de la rebel·lió són cridats, per ordre del Govern de la República, a incorporar-se novament a l’exèrcit l’1 d’agost.

Els infants i professors de les colònies escolars de l’Ajuntament de Barcelona, “tots, sense excepció, segueixen normalment i amb perfecta salut”. L’1 d’agost, ja han retornat a la capital les colònies escolars del primer torn de Calafell, Santa Fe i Vallfogona de Ripollès. Les de Sant Hilari, les Franqueses, Olesa, Vallclara i Vallençana ho faran els pròxims dies. L’Ajuntament ajorna la sortida del segon torn de colònies escolars fins a nou avís, però el Comitè Central de Milícies Antifeixistes obre la inscripció per a una tanda de banys de mar a Castelldefels per als fills dels milicians al front que tinguin entre vuit i tretze anys.

“La normalització de la ciutat, en tots els ordres, va efectuant-se d’una manera progressiva. Tothom pot comprovar que la vida de Barcelona es desenvolupa gairebé exactament com abans del criminal moviment militarista”, exposa La Veu de Catalunya. El diumenge 2 d’agost, els locals d’espectacles públics, com ara cinemes i teatres, continuen tancats. Aviat, però, obriran de nou, gràcies a les gestions del Comissariat d’Espectacles. La gent torna a gaudir de les terrasses dels cafès. Fa tanta calor...

Nombrosos grups de ciutadans es col·loquen davant dels aparells de ràdio amb altaveus, ubicats en llocs cèntrics, per escoltar i comentar les notícies de les emissores barcelonines de la Generalitat de Catalunya i les del Gabinet d’Informació del Ministeri de la Governació de Madrid

El públic segueix amb molta atenció les informacions que transmeten els altaveus instal·lats a la façana, davant de l’estatge de l’emissora catalana de Ràdio Associació de Catalunya. Nombrosos grups de ciutadans es col·loquen davant dels aparells de ràdio amb altaveus que hi ha ubicats en llocs cèntrics, per escoltar i comentar les notícies de les emissores barcelonines de la Generalitat de Catalunya i les del Gabinet d’Informació del Ministeri de la Governació de Madrid. Camions amb aparells de ràdio circulen pels carrers de la ciutat per difondre les últimes notícies.

La gent fa cua a les portes dels estancs per comprar tabac, gairebé exhaurit arreu, o per pujar a l’autoòmnibus Horta-Pelai, que ha reprès el servei. La vida continua, però la guerra, també.

“Barcelona ha recobrat la seva peculiar fesomia i avui és, ja a desgrat de les greus preocupacions de l’hora present, la ciutat joiosa i riallera de sempre”

Enmig de la tensa calma, els ciutadans acudeixen en massa als establiments de banys i a totes les platges properes a Barcelona. D’altres s’arreceren al moll i a l’escullera per refrescar-se. Els Banys de la Mar Bella, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, reobren. “Barcelona és ja la ciutat dinàmica i optimista de sempre”, resumeix La Humanitat. I si “durant una quinzena de dies l’ambient ombrívol de la tremenda convulsió que ha sofert el nostre país ha planat per damunt de l’urbs”, a poc a poc la vida s’ha normalitzat, i “Barcelona ha recobrat la seva peculiar fesomia i avui és ja, a desgrat de les greus preocupacions de l’hora present, la ciutat joiosa i riallera de sempre”.

“Les nostres platges es veuen de nou concorregudes per incomptables banyistes que adelerats volen rescabalar-se dels banys de mar perduts amb motiu de les circumstàncies”

L’animació a les platges és observada amb naturalitat: “Les nostres platges es veuen de nou concorregudes per incomptables banyistes que adelerats volen rescabalar-se dels banys de mar perduts amb motiu de les circumstàncies. És aquesta una nota ben definida que la tranquil·litat va retrobant-se”, apunta El Baix Penedès. Els banyistes s’aglomeren, també, a les platges de Salou, amb una afluència que “és igual de nombrosa que les temporades anteriors”. A Tarragona, l’autoritat ha concedit el permís perquè puguin funcionar els banys al balneari de la platja del Miracle.

“Fàbriques, tallers, comerços i establiments de tota mena obriren les seves portes, i s’efectuaren, a pesar de la commoció per què ha passat la ciutat, apreciables transaccions”

La tarda del diumenge 2 d’agost, el president Lluís Companys passeja pels carrers de Barcelona, “i es feu càrrec de la perfecta normalitat amb què es desenvolupa la vida ciutadana”. L’endemà, dilluns, es reintegren al treball tots els obrers que encara no ho havien fet. “Fàbriques, tallers, comerços i establiments de tota mena obriren les seves portes, i s’efectuaren, a pesar de la commoció per què ha passat la ciutat, apreciables transaccions. Barcelona reprèn, segura de si mateixa, el ritme de la seva vida. I com si es despertés d’un malson es disposa, serena i optimista, a mostrar-nos de nou la seva faç alegre i sanitosa”, descriu La Humanitat.

El Comitè de Proveïments demana als comerciants de Catalunya regularitzar “la nostra vida normal”, i que es presentin a les seves oficines per “donar una relació de llurs existències com també presentar llurs comandes abans de fer-les efectives a les cases que normalment els proveeixen”, per tal de saber, “amb el degut control circumstancial, si algú està guiat per un sentit d’acaparament”. Mentrestant, els mercats s’omplen de gent, “tot es normalitza”, “tothom acut, com sempre, a proveir-se”.

Molts calellencs, durant la setmana de vacances obreres a l’agost, es desplacen a Barcelona “per tal de presenciar l’aspecte de la ciutat després de la criminal revolta”, precisa La Veu de Catalunya. En canvi, a Terrassa, “ha estat acordat que no siguin celebrades les vacances fins que no hagi acabat definitivament la lluita que contra el feixisme sostenen els nostres germans”.

“Com? Però és que no ho sap? Tots els bancs i caixes d’estalvi passaran a poder dels anarquistes i aleshores ens quedarem sense els nostres diners. Això ja ha volgut fer-ho la Generalitat per a destinar el que hi ha guardat a despeses de guerra, però el Durruti ha dit que no, que els diners han d’ésser per als de la FAI…”

Cada dia, a l’entorn de l’edifici de la Caixa de Pensions i Estalvis de la Via Laietana, es forma una llarga cua de persones, que sovint fa dues o tres voltes a l’illa dels immobles veïns. L’escena es repeteix en altres sucursals de la ciutat. “Com? Però és que no ho sap? Tots els bancs i caixes d’estalvi passaran a poder dels anarquistes i aleshores ens quedarem sense els nostres diners. Això ja ha volgut fer-ho la Generalitat per a destinar el que hi ha guardat a despeses de guerra, però el Durruti ha dit que no, que els diners han d’ésser per als de la FAI…”, comenta un home amb “inconfusible aspecte de carnisser retirat” que espera el torn. “Però, ho sap segur?” “Seguríssim. M’ho ha explicat el veí del segon pis, que té una cosina el promès de la qual coneix molt un ordenança de Governació. Figuri’s si és de bona tinta…”

“Si el que fan estigués plenament justificat per les circumstàncies. Si ens trobéssim en la remota possibilitat que realment fos necessari l’auxili dels seus diners per a continuar la lluita, aleshores encara se’ls podria disculpar”

El cronista d’Última Hora avisa: “Com a aquest, gairebé a tots els de la cua els ha mogut el mateix motiu. Han sentit a dir… […] I el més greu és que els motius en què es fonamenten són completament absurds. Si el que fan estigués plenament justificat per les circumstàncies. Si ens trobéssim en la remota possibilitat que realment fos necessari l’auxili dels seus diners per a continuar la lluita, aleshores encara se’ls podria disculpar”.

“Són suspeses les festes majors i es destinen els cabals a favor dels ferits per la Llibertat”

El 7 d’agost, La Veu de Catalunya destaca, en la informació de comarques, que “s’accentua la tranquil·litat a Catalunya”, “són suspeses les festes majors i es destinen els cabals a favor dels ferits per la Llibertat”. Així, per exemple, a la barriada de Sant Gervasi s’anul·la la festa major i, el 13 de setembre, dia de la festa major, es fa una recaptació per tots els carrers del barri. Per la seva banda, el Sindicat Musical de les Comarques de Girona se solidaritza amb els músics i fa un prec amb motiu d’haver-se suspès les festes majors, ja que “cap conjunt musical no ha percebut la contracta que tenia concertada i, per tant, hi ha molts músics que no han cobrat aquella setmanada que s’ha cregut indispensable que cobressin tots els treballadors, per al sosteniment de llurs famílies”. Per això, demanen ajut a tots els comitès locals de Catalunya, per tal que cada comitè reculli a la seva respectiva localitat l’import de la contracta per fer-lo efectiu al conjunt.

S’organitzen actes esportius a profit dels hospitals de sang i de les víctimes de la guerra: festivals d’atletisme, partits de futbol

Mentrestant, arreu, durant l’agost, s’organitzen actes esportius a profit dels hospitals de sang i de les víctimes de la guerra: festivals d’atletisme, partits de futbol. A Reus, a Sant Adrià de Besòs. A Gelida, a més d’un partit de futbol, es fan sessions cinematogràfiques per obtenir fons. El comitè antifeixista local recapta, també, queviures per als milicians que lluiten al front. La recaptació assolida consta de 143 caps d’aviram, 1.320 quilos de patates, 50 de cigrons, 240 de mongetes, 9 de cabrit, 35 coloms, 45 conills, 325 llaunes de sardines, llet, conserves de fruita, 4 pernils, botifarres, arròs, cebes, alls, farina... Fins a dos camions, als quals se n’afegeix un tercer de Sant Llorenç d’Hortons, surten cap a la ciutat de Casp, per fer l’entrega. El Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Pol de Mar organitza amb l’Agrupació Teatral Ignasi Iglesias i la Cobla Refilaires de Maresme un festival a benefici dels hospitals de sang, al Teatre Amor Social, representant La Bohèmia trista.

“La classe treballadora adherida a les dues centrals sindicals (CNT-UGT), conscient dels moments greus que vivim, s’abstindrà de fer vacances, ja que entén que no pot haver-hi descans per als treballadors mentre no puguin descansar a llur costat els germans que lluiten al front”

L’estiu de 1936 és el primer estiu de la guerra. L’estiu del 37, d’acord amb les instruccions de les organitzacions obreres, no entrarà en vigor la llei que regula les vacances. “La classe treballadora adherida a les dues centrals sindicals (CNT-UGT), conscient dels moments greus que vivim, s’abstindrà de fer vacances, ja que entén que no pot haver-hi descans per als treballadors mentre no puguin descansar a llur costat els germans que lluiten al front. No hi ha vacances aquest estiu! Aquesta és la consigna que han de complir els treballadors de Barcelona”, recull La Humanitat.

Una disposició del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya decreta que tampoc no hi haurà vacances d’estiu a les escoles d’ensenyament primari de la Generalitat. Des del 16 de juliol fins al 15 de setembre, es farà una sessió única de nou a dotze del matí, prioritzant els jocs educatius, les excursions i els treballs manuals. Així mateix, la Conselleria-Regidoria de Cultura acorda que no es faran vacances d’estiu a les escoles municipals, a les escoles de Patronat i a les intervingudes per l’Ajuntament de Barcelona. Les colònies, semicolònies i banys de mar escolars de l’Ajuntament barceloní no s’organitzaran. L’estiu és àrid.

“No es tracta, però, de mosques intel·lectuals, sinó tot el contrari: de mosques ferotges, enemigues de la intel·ligència que es dediquen a molestar i a empipar els qui llegeixen. Segurament es tracta de mosques de filiació feixista al servei d’Itàlia i Alemanya, les nacions que, sota el jou innoble de la dictadura, cremen els llibres”

“Penseu que, si no fos la guerra, jo estaria tan bé a Llafranc, entre pins i a la vora del mar, escrivint els llibres que tinc en pla i que ara no puc escriure perquè el neguit de la guerra me’n priva!”, escriu el periodista Lluís Capdevila des d’Alcanyís, el juny del 37, del front de guerra estant, en una crònica de la Divisió 30 Francesc Macià – Lluís Companys. Tres mesos d’estiu en terres d’Aragó, marcats per un sol d’infern, i després del sol la pols, “una pols espessa, grisa, d’un gris que més s’adiu amb la desolació d’aquest paisatge. Aquesta pols és tan fina que entra pertot i es filtra pertot”. I després del sol i la pols, les mosques. “Volen a totes hores: damunt els plats fumejants, damunt les copes curulles de vi, damunt les pàgines del llibre perquè les prenguin per mosques intel·lectuals. No es tracta, però, de mosques intel·lectuals, sinó tot el contrari: de mosques ferotges, enemigues de la intel·ligència que es dediquen a molestar i a empipar els qui llegeixen. Segurament es tracta de mosques de filiació feixista al servei d’Itàlia i Alemanya, les nacions que, sota el jou innoble de la dictadura, cremen els llibres.” Amb tot, Capdevila assegura que les mosques li fan més por que els feixistes, “car els feixistes de por ja no en fan a ningú que tingui dos dits de front. I em fa por la pols. I me’n fa el sol”.