Quan arriba el bon temps i la calor comença a treure el cap, els ramaders de bestiar oví tenen una cita fixada en el calendari. És el moment d’esquilar o xollar les ovelles. La llana fa nosa per afrontar els mesos d’estiu, quan s’imposa un sol de justícia. Per veure com és tot el procés, l’equip de LA MIRA visitem una explotació de la Noguera Alta.

Ens endinsem al tros i acompanyem les ovelles fins al corral on les xollen, segons el vocabulari emprat a la zona. Des de fa anys, les màquines han substituït les clàssiques estisores, però hi ha coses que no canvien, com la recollida de la llana. Un cop xollades, les ovelles tornen al camp o a l’estable. Es deslliuren de la gruixuda capa que les protegeix els mesos de boira i de baixes temperatures. Però la llana tornarà a créixer i l’any que ve arribarà, de nou, el dia de xollar. Fa uns anys, la llana era una important font d’ingressos. Amb la venda, els ramaders pagaven els esquiladors i una part de l’alimentació del ramat. Però ara ja no té un objectiu comercial, ha perdut valor perquè ja no se’n fa ús tèxtil. Ara bé, xollar les ovelles, més enllà d’atenuar la calor, es fa com a mesura sanitària, és una manera d’evitar paràsits.

Hi ha dates que centren el calendari ramader i aquesta, per als pastors d’ovelles, és una de les assenyalades. Per això, retratar-ho significa immortalitzar un procés que recull tradició i modernitat. Alhora, és una de les activitats que ha anat passant de generació en generació. Perquè la vida de pagès és això: una evolució dels costums adaptats a les necessitats presents. Però sempre pensant en el futur. Un futur que ens retorna al camp, als ramats per alimentar el cos i l’esperit.