Indignats. Estaven indignats. I dos segles després a Avinyó encara representen aquella indignació victoriosa. Anem enrere. Després de la Primera Guerra Carlina (1833-1840) no només hi ha una crisi econòmica cavalcant. L’Estat espanyol isabelí vol subratllar la seva victòria amb una piconadora de mesures centralitzadores. Objectiu: escanyar. El poble pateix, especialment a Catalunya, que s’alça en armes ben d’hora, els primers: és la Guerra dels Matiners (batejada així la Segona Guerra Carlina, de 1846 a 1849). 

Els matiners són una barreja de carlins, pagesos, obrers, republicans, progressistes..., que queden units contra les mesures ofegadores del govern isabelí. Els matiners catalans es van llevar i van atacar ben d’hora (per això se’ls diu “matiners”) i, malgrat l’exèrcit poderós i nombrós isabelí, els matinadors van fer obrir els ulls i la sang... especialment a Avinyó. 

Capital de la Guerra dels Matiners, a Avinyó es concentren les forces carlines. L’enfrontament és de xifres humanes desiguals, però el poder matiner, coneixedor de la geografia, de la terra, del pam a pam, sorprèn els isabelins amb una emboscada a primera hora. Una victòria real i una victòria mediàtica que s’estén per Catalunya, Espanya. Una història local llegendària que sacseja a escala nacional la segona de les tres guerres carlines. Cert, al final es va perdre la guerra, però es va guanyar aquesta batalla. Cada any recorden a Avinyó que ser matiners et pot fer guanyar. Un missatge del passat cap al futur?