A les fondalades de l’Alta Ribagorça, ben a prop de les postals pintoresques de la concorreguda vall de Boí, també hi trobem racons espectaculars que no surten a les guies turístiques. Són indrets d’un món que, un dia no gaire llunyà, havien estat habitats des de temps immemorials. Les giragonses de la història van deixar abandonats cases, masos, camins i feixes impossibles, i amb els anys, tot ha quedat emboscat.

Aquest és el cas d’Esperan, un poble abandonat entre petites viles de fonètica antiga: Irgo, Igüerri, Erillcastell... A Esperan, però, s’hi amaga un tresor inesperat: l’església romànica de Sant Sadurní, un temple del segle XII que sembla condemnat a l’ostracisme, l’espoli i la deixadesa administrativa. Alarma. Emergència. SOS. Tant és així que l’església de Sant Sadurní d’Esperan està inclosa a la “llista roja del patrimoni” a causa del seu estat d’abandonament. Ella, però, continua, amagada, camuflada, moribunda, mig dempeus, perquè encara guarda un tresor: la memòria d’un país, la memòria de tots nosaltres.