La vida és una roda on tot neix, creix i mor, fins que tot torna a començar de nou. A Llessui, al Pallars Sobirà, la vida roda des de la memòria dels temps. Dalt d’aquestes muntanyes de la vall d’Àssua, fem nit a la cabana on dos pastors guarden les ovelles durant la transhumància dels mesos de bonança, a 2.100 metres d’altura. Aquí en Zacarías i en Jesús, el mestre i l’aprenent, hi guarden 4.500 ovelles.

Zacarías Fievet és un jove pastor de 26 anys nascut a la vall de Benasc. Fill de pares francesos. Ell i els seus germans es van criar entre les ovelles i els pics més alts del Pirineu. Allà hi va aprendre l’ofici i des dels dinou anys s’hi dedica professionalment, combinant la feina amb la seva altra passió, la fotografia. En Zacarías duu la muntanya als ulls i el bestiar a les mans. L’art de menar ramats el va aprendre dels pares i dels vells pastors de les valls aragoneses. Des del 2021 col·labora amb l’escola de pastors de San Chuan de Plan, de nova creació, fent formacions durant l’hivern i acollint alumnes durant els mesos d’estiu. Avui qui l’acompanya és en Jesús.

Jesús Huertas té 37 anys i és de Madrid. Ens explica sense gota de nostàlgia que de jove va estudiar Biologia i que fa prop d’un any va fer un gir total a la seva vida. Va deixar la feina de tècnic de laboratori en una farmacèutica, va abandonar la gran ciutat i va començar a formar-se per fer de pastor. Ha passat uns mesos amb en Zacarías i ja ha enllestit els estudis i les pràctiques. Ja és tot un ajudant de pastor acabat d’estrenar.

Arribem a la seva cabana quan el dia mor, poc abans de sopar: girella a la brasa i pa torrat. En acabat, xerrem i en Zacarías ens toca la flauta just abans d’anar al jaç. La nit estrellada deixa pas a un nou dia que neix, i la roda torna a començar. Després d’esmorzar en Zacarías em parla dels de casa, de com va aprendre del pare a fer oli de cop de pericó i antibiòtic amb espores de pet de llop. Coneixements ancestrals que ell transmet a qui l’escolta de la mateixa manera que els va aprendre ell. Sortim quan el sol ja escalfa la pell i ens acostem al ramat.

En Zacarías parla amb en Jesús i acorden el pla del matí mentre els quatre gossos que els acompanyen esperen silents les seves ordres. Comencem, arrien les ovelles i de cop i volta una pluja de taquetes blanques comença a puntejar els prats verds de les muntanyes de Llessui. S’hi estaran fins al vespre, quan el dia mori i deixi pas a un nou jorn.