Aquí no hi havia res i ara hi és tot. Tot això era un desert: el clot de l’Infern, o del Dimoni, en deien. Una família va veure el futur: els Girona. De Tàrrega. La nissaga catalana més poderosa, determinant, industrialment, comercialment, financerament del segle XIX. Ells són la revolució industrial (bancs, ferrocarrils, metal·lúrgia..., més de setanta empreses). El gran Urgell, la vasta planúria de l’oest català, l’horitzó de Ponent sense fi, el converteixen en una revolució verda, en unes estovalles mengívoles de futur. 

Els Girona, el 1853, comencen a comprar trossos d’aquesta estepa plana, igualada, infinita, i arriben fins a les mil hectàrees: tot un país. Però darrere, com el sol de Ponent, que aquí és una frontissa que mou la porta de cel i terra, s’obre el demà. Els Girona s’apropien de tot allò perquè aquí hi sembren el futur: el canal d’Urgell. L’obra hidràulica més important del món durant el segle XIX i una de les més colossals del planeta. El canal rega el desert. El pas del marró misèria al verd esperança. El canal el construeixen... els Girona. I aquí hi planten el seu castell. 

El Castell del Remei (Penelles, la Noguera), a dalt, és casa, on els Girona passen temporades al llarg de l’any, però, a baix, és sobretot el celler més antic de Catalunya —a més, hi ha indicis d’elaboració de vi a la finca des dels romans i s’ha documentat que s’hi feia vi des de 1780. Un model de finca agrària, de vitivinicultura, únic a Europa. El Castell del Remei és la capital d’aquest rebost de Catalunya i d’Europa que conreen els Girona. La Terra Ferma, les estovalles virolades de Ponent a totes les taules: fruites, hortalisses, cereals... Menjar per a tot el món gràcies a l’aigua del canal. I el vi, el brindis excel·lent pel futur.

Un celler únic: amb les millors vinyes i vins. Tot protegit per aquest castell real i simbòlic. El que era originalment una casa fortificada amb una sola torre, els Girona ho converteixen en un castell amb quatre torres. Un castell de poder econòmic, agrari, social i artístic, i també un naixement: Castell del Remei. Batejat en record de la capella de la Verge del Remei de Tàrrega, protectora dels Girona i dels seus negocis. I per això també alcen el santuari a la vora del castell. Tot un país popular per a les persones que han treballat en aquesta terra, o que hi han festejat dies de la mona, berenars, dinars, passejades... El castell és memòria horitzontal per a tothom. 

130 anys en mans dels Girona. Però als anys vuitanta del segle passat el Castell del Remei passa a mans de la família Cusiné, de Mollerussa. Comença la resurrecció i l’altra revolució. Tomàs Cusiné, propietari del Castell del Remei, i vitivinicultor, torna a pintar els colors de la Terra Ferma a les copes. Els vins del Castell del Remei s’enlairen i volen, motor de la DO Costers del Segre (els vins Cusiné també broten a les DO Conca de Barberà i Montsant). I volen des d’aquí a tot el món. Torna el Castell, segurament perquè, com la terra, no havia marxat mai. Com diu el brindis immortal dels Girona, de tots els Girona dels espais i temps: “L’home fa la casa, la casa fa l’home”. Salut!