“Per què li poses la sabata, Simonet? Més val que no confiïs i així no tindràs cap desil·lusió”, diu la mare a en Simonet del conte de Reis “La capsa dels bons propòsits” d’En Patufet, publicat en l’edició del 5 de gener de 1918. “Voleu dir perquè soc tan dolent, mare?”, reflexiona el nen, mentre diposita la sabata a la finestra de casa amb la confiança que, quan la vegin, els Reis d’Orient s’aturaran per deixar-li presents. “No, Simonet. És cert que ets entremaliat i bulliciós, però dolent no ho ets… Solament crec que els Reis no et portaran res perquè…, com t’ho diré jo, perquè més aviat ens convindria pa que no pas joguines… Som tan pobres!” “Sí; però els Reis no ho miren, això, i si no em duen res, no serà pas perquè siguem pobres, sinó perquè soc dolent.” Nit de Reis, nit d’espera innocent.

“L’alegria dels nens que sortiren premiats no és per a ésser descrita”

1915. Tarda del 5 de gener. La Societat Anònima dels Tramvies de Barcelona celebra la festa de Reis amb la seva cita anual al Palau de Belles Arts. Els fills dels treballadors són obsequiats amb berenar i un sorteig de joguines. Hi ha concert, cinema còmic, exercicis acrobàtics amb clowns i exercicis gimnàstics. “L’alegria dels nens que sortiren premiats no és per a ésser descrita”, apunta La Veu de Catalunya.

Una casa de nines, una pianola de cinc acords, una quadra amb carret i cavall, un violí, una nina gran d’un metre, una bicicleta. L’assortiment de regals és ben ric i variat, un somni fet realitat

Un balancí amb dues nines, una bicicleta amb cavall, una panera amb una nina, un joc de pilotes, una escopeta de dos canons, una capsa de labors, un ferrocarril complet, una locomotora amb dos vagons, una taula d’escriptori amb cadira, un be blanc, un bebè ploraner, una armadura de guerrer, una màquina de cosir, una caixa de construccions, un bebè amb vestit de seda i capell, un joc de botxes, dues capses de soldats de plom, un tocador complet, una casa de nines, una pianola de cinc acords, una quadra amb carret i cavall, un violí, una nina gran d’un metre, una bicicleta. L’assortiment de regals és ben ric i variat, un somni fet realitat. En acabat, s’organitza un sorteig per als treballadors de llibretes de la Caixa d’Estalvis, de cent pessetes per a cada una.

“Fou un vistosíssim espectacle el pas dels pastors i criats del seguici de Ses Majestats, que portaven ramats, dromedaris i cavalls. Després, precedits de bandes de cornetes i tambors, i una carrossa carregada de joguines, venien els Reis amb una lluïdíssima escorta”

A les onze de la nit, surt del Palau de Belles Arts la cavalcada que ha de portar els Reis d’Orient a l’Ateneu Obrer del districte segon, amb la guàrdia municipal de cavalleria al capdavant, reis d’armes i patges, i la bandera de la Secció de Beneficència. “Fou un vistosíssim espectacle el pas dels pastors i criats del seguici de Ses Majestats, que portaven ramats, dromedaris i cavalls. Després, precedits de bandes de cornetes i tambors, i una carrossa carregada de joguines, venien els Reis amb una lluïdíssima escorta.” Una multitud observa el pas de la cavalcada, lloant “el bon gust que presidia l’acte i l’altruisme dels que l’havien organitzat”. En arribar a l’Ateneu, els Reis col·loquen les joguines, que, durant el dia, es reparteixen als nois pobres de la barriada.

No podent repartir Ses Majestats els presents a la mainada, “també n’encarregaren la repartició, que s’ha celebrat avui amb inusitada animació i gran entusiasme, no sols per part de la gent menuda, sinó de bon nombre de persones grans, que no deixaven d’enternir-se”

Els Reis també visiten l’Associació Autonomista Catalunya, del districte cinquè, al carrer Nou de la Rambla, 16. Una formosa cavalcada surt de la Tinència d’Alcaldia del districte, “essent presenciat el seu pas per un públic enorme, especialment a l’entrada del seguici a les Rambles.” No podent repartir Ses Majestats els presents a la mainada, “també n’encarregaren la repartició, que s’ha celebrat avui amb inusitada animació i gran entusiasme, no sols per part de la gent menuda, sinó de bon nombre de persones grans, que no deixaven d’enternir-se”. Per altra banda, l’Ateneu Obrer de Gràcia i l’Associació de l’Arbre de Nadal dels Josepets organitzen dues cavalcades, “portant l’alegria al cor dels pobres petits”.

El matí del dia de Reis s’aixeca assolellat, i molts barcelonins surten a gaudir de les avingudes, les Rambles i el passeig de Gràcia. A la tarda, els llocs d’espectacles i també els parcs i les muntanyes veïns s’omplen de gent.

Els asilats del Parc

El matí del 6 de gener de 1916, els Reis arriben a la plaça Lesseps precedits per una comitiva amb batedors de la guàrdia municipal, secció d’escoltes, nanos i xaranga gallega, timbals i heralds, bandera, banda musical, aposentador reial i la junta directiva de l’Associació de l’Arbre de Nadal.

“Es repartiren joguines amb abundància i robes als nens pobres de la barriada de Gràcia”

Aquest any, la junta ha decidit organitzar una festa de “major esplendor que les ja celebrades”, amb una gran cavalcada de Reis pagada pels veïns de les barriades de Gràcia, Sant Gervasi i Vallcarca. La comitiva posa rumb cap a la Sala Granados de l’avinguda del Tibidabo. A la sala, hi ha ball dels nanos, i les escoles infantils del mestre Aguirre canten un himne. Seguidament, reprèn la ruta fins a arribar al Cine Trilla, “on es repartiren joguines amb abundància i robes als nens pobres de la barriada de Gràcia”.

“Com que a l’Asil hi ha una munió de criatures, cada any la junta celebra la diada dels Reis repartint joguines i dolços als infants, suplint la manca de llurs famílies”

Mentre això passa, setanta nens i vuitanta nenes es reuneixen al gran pati posterior de l’Asil del Parc de la Ciutadella, amb les germanes de la Sagrada Família, que en tenen cura, regit per una junta mixta de regidors i veïns. Els altres asilats s’ho miren des de les finestres de l’edifici. “Com que a l’Asil hi ha una munió de criatures, cada any la junta celebra la diada dels Reis repartint joguines i dolços als infants, suplint la manca de llurs famílies”, comenta La Veu de Catalunya. El regidor radical Mesa, que representa l’alcalde, ocupa l’estrada presidencial, juntament amb altres regidors i el cap de la Guàrdia Urbana; la superiora, mare Montserrat; la subsuperiora, mare Matilde, i el senyor Horta, administrador de l’Asil.

“Després es retiren plens de joia cap a les sales d’esbarjo, on s’esbraven disfrutant de les joguines. Movien un sorollós estrèpit tocant tabals i trompetes, fent córrer carrils i carros, botant pilotes”

De fons, sona la música de la banda municipal. Un dels nens asilats, Manuel Moncunill, recita de memòria un parlament. Les joguines de la junta i les regalades per dos benefactors, els quals, a més, han enviat torrons, neules i galetes, fan goig damunt de dues grans taules. La mainada s’hi apropa i els lliuren, “als nens, banderes catalanes i espanyoles, tabals, cavalls, trompetes, etc., i a les nenes, mocadors d’abric, nines, capses”. El moment queda immortalitzat “amb una agrupació de tota la mainada onejant les banderes i mostrant les joguines. Després es retiren plens de joia cap a les sales d’esbarjo, on s’esbraven disfrutant de les joguines. Movien un sorollós estrèpit tocant tabals i trompetes, fent córrer carrils i carros, botant pilotes”.

A l’Institut Salesià de Sant Josep s’organitza una cavalcada “formada pel batalló infantil Rocafort amb les seves cornetes i tambors, amb els Reis Mags en airosos cavalls i amb flamants vestits, i un nombrós seguici de patges i cotxes portant els regals”

A la tarda, a l’Institut Salesià de Sant Josep s’organitza una cavalcada “formada pel batalló infantil Rocafort amb les seves cornetes i tambors, amb els Reis Mags en airosos cavalls i amb flamants vestits, i un nombrós seguici de patges i cotxes portant els regals”. Un miler d’infants, concentrats al pati, acull l’arribada de Ses Majestats “amb indescriptibles mostres d’alegria, i desfilant davant d’ells, rebien de llurs bondadoses mans, dolços, joguines, trajos, llibres”.

Baltasar a la Casa de Caritat

El mateix dia, la Casa de Caritat de la Diputació Provincial de Barcelona acull la festa dels Reis al Pati Manning. “El pati estava enjoiat bellament amb banderes, gallarets i flors. La font que hi ha al mig lluïa llums elèctrics i presidint el lloc destinat als setials regis hi lluïa l’estrella d’Orient”, detalla La Veu de Catalunya. Des de primera hora de la tarda, distingides famílies omplen el pati i les galeries, amb presència d’autoritats com el tinent d’alcalde Francisco Puig i Alfonso i els diputats provincials Cabot, Sansalvador, Pius de Valls, Bartrina, Argemí, Bastardas i Pericas.

Envoltats de patges, apareixen Ses Majestats, “essent el rei negre i els seus criats negres autèntics, cremant aquest encens”

Una brillant cavalcada s’inicia al carrer de Valldonzella, “i seguint pels carrers de Ponent, Ferlandina i Montalegre, als sons de la marxa Reial, i entre aplaudiments, entraren a l’edifici”. Al capdavant de la comitiva s’hi situen vuit nens “vestits amb trajo pirinenc de França i genets a la Dumont”. Dos dromedaris carregats amb caixes els segueixen. Envoltats de patges, apareixen Ses Majestats, “essent el rei negre i els seus criats negres autèntics, cremant aquest encens”. Tanca la comitiva un carro farcit de joguines.

Un cop aposentades Ses Majestats, el rei Baltasar fa un discurs de salutació, demanant benediccions per als nens i remarcant l’obra de les germanetes de la caritat i la tasca dels administradors de la Casa i els diputats provincials. Un cor de nens i nenes dedica un càntic als Reis, i interpreta les cançons, amb gestos de Dalcroze, “La cara tota petita” i “La ronda del nen que no vol menjar les sopes”.

Parelles mixtes d’infants ballen les danses populars “El ball de l’indiot” i “El galop de cortesia”; vint parelles de nois dansen “El ball de sant Ferriol”, i vuit parelles de nens i nenes, “El ball de sant Quirze”. Els infants de la Casa desfilen davant de les joguines i llaminadures, les quals els són repartides més tard, “per evitar confusió i allargament del programa”. Es canten nadales i una vintena d’infants entona el “Cant tirolès”, de Roland, a més de diverses cançons estrenades per l’Orfeó Català el dia de Sant Esteve.

Patges amb escales a la Barceloneta

El 5 de gener de 1917, a les deu de la nit, surt una cavalcada de l’antiga plaça de braus que recorre els principals carrers de la Barceloneta. Quatre guàrdies municipals muntats i un herald que anuncia la festa dels Reis encapçalen la comitiva, al costat de nombrosos patges que van a cavall. El seguici dels tres Reis està format per trompeters, cavallers i guàrdia d’honor. Tres majestuoses carrosses curosament adornades tanquen la marxa amb els patges, que van proveïts d’escales amb què poder arribar als balcons per distribuir les joguines.

La cavalcada passa per la platja, on viuen nombroses famílies de pobres pescadors en barques abandonades, a les quals la comissió organitzadora fa entrega de roba, joguines i donatius en metàl·lic

Es reparteixen 5.000 joguines als infants pobres, segons El Diluvio. La cavalcada passa per la platja, on viuen nombroses famílies de pobres pescadors en barques abandonades, a les quals la comissió organitzadora fa entrega de roba, joguines i donatius en metàl·lic, amb un aclaparador aplaudiment del públic present. Les joguines provenen de donatius de les autoritats, cases navilieres i personalitats de la barriada, i de la subscripció popular. L’Associació Defensa de la Barceloneta i el setmanari de la barriada, La Riba, assumeixen les despeses de la cavalcada.

A l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona s’hi han distribuït 3.000 peces de roba i 5.000 joguines amb motiu de la celebració dels Reis

Fins ben entrada la nit, pels carrers de la ciutat transita una massa compacta que ultima les darreres compres als establiments. Els infants han deixat centenars de cartes adreçades a Ses Majestats a les botigues amb bústia reial. L’endemà, dia 6, es belluguen d’un lloc a l’altre, fent fressa, exhibint les noves joguines i carregant dolços de tota mena.

A l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona, que dirigeix el doctor Vidal Solares, s’hi han distribuït 3.000 peces de roba i 5.000 joguines amb motiu de la celebració dels Reis. “Moltes societats l’han celebrada amb repartiments de joguines i altres actes apropiats a la diada. En els temples també s’ha celebrat amb animació.”

Els Reis a can Bastardas

“El senyor Bastardas, pare feliç, model de ciutadans, no es mou en tot el dia de casa gaudint de les supremes delícies de la paternitat”

Diada dels infants, el dia de Reis és per viure’l en família. Així la viuen a ca n’Albert Bastardas, exalcalde republicà de Barcelona, diputat provincial i membre actiu de la Mancomunitat Catalana: “La festa dels Reis a casa del senyor Bastardas és festa major. De bon matí ja s’impacienten les cinc criatures. Un cop els té tots vestits i rentats, […] els du cap al balcó i aleshores comença lo bo: soroll de trompetes per aquí, de timbals per allà, de cascavells per l’altre costat, l’un que fa construccions, l’altra que tira al blanc… I el senyor Bastardas, pare feliç, model de ciutadans, no es mou en tot el dia de casa gaudint de les supremes delícies de la paternitat”. En dona fe La Veu de Catalunya.

“I el senyor Bastardas mentre prenia part en la festa del dematí, mentre brillantment discursejava a la tarda, deixava volar el seu pensament vers la seva llar, on les seves cinc criatures devien haver convertit la casa en un mercat de Calaf”

Enguany, però, el senyor Bastardas no ha pogut celebrar els Reis en família: “Al dematí, corre per aquí, corre per allà; festa dels Reis a la Casa de Caritat. A la tarda, Diada de la Llengua. Ja podien haver triat un altre dia! I el senyor Bastardas mentre prenia part en la festa del dematí, mentre brillantment discursejava a la tarda, deixava volar el seu pensament vers la seva llar, on les seves cinc criatures devien haver convertit la casa en un mercat de Calaf”.

“És força llastimós que la major part dels catalans no llegeixin i escriguin en sa llengua nadiua. En aquesta mateixa nit de Reis —demana— digueu-me quants són els nens qui al llevar-se es trobin amb llibres catalans”

I tant és així que, durant els actes de la Diada de la Llengua Catalana, en el segon any de la seva celebració, el senyor Bastardas no es pot estar de referir-se a la festa dels Reis. “És força llastimós que la major part dels catalans no llegeixin i escriguin en sa llengua nadiua. En aquesta mateixa nit de Reis —demana— digueu-me quants són els nens qui al llevar-se es trobin amb llibres catalans”, cita El Poble Català.

Nacions en guerra

“Enllà, en les tretze nacions en guerra, cauen els fills adorats sobre els camps de batalla, els fills qui ahir jugaven i reien vora la mare”

“¡Benvinguda sies, diada dels Reis d’Orient, portadora d’alegries pures! ¡Oh, dones i mares qui llegiu aquestes lletres, i en elles sabreu trobar-hi l’esperit d’amor que ens uneix a totes les dones i mares! Recordeu que en tals moments en què vostres fillets riuen de la vida, els ulls ben oberts enfront del pervindre, sobre la terra ploren milers i milers de dones i de mares llurs purs amors perduts. Enllà, en les tretze nacions en guerra, cauen els fills adorats sobre els camps de batalla, els fills qui ahir jugaven i reien vora la mare.” Així evoca Carme Karr la diada dels Reis en la Gran Guerra a la revista Feminal el desembre de 1915. “En memòria d’aquesta horrible tragèdia que trenca el cor de tantes dones, de tantes mares, comencem una tasca pacificadora”, clama.

“No vulgueu veure en aquelles tendres mans fusells ni canons, sabres ni espases, ni petits exèrcits, ni fortaleses, ni brillants uniformes, ni quepis, ni cascos llampants, ni tampoc creus d’aquelles qui són imatge del símbol de sagnantes glòries”

Cal foragitar l’esperit de la guerra: “No vulgueu veure en aquelles tendres mans fusells ni canons, sabres ni espases, ni petits exèrcits, ni fortaleses, ni brillants uniformes, ni quepis, ni cascos llampants, ni tampoc creus d’aquelles qui són imatge del símbol de sagnantes glòries”. “L’any 1915 fineix, mares de Catalunya, pares catalans. Que 1916 ompli vostres llars d’alegria i de pau”, esperona, pensant en la Catalunya de demà.

Nit de Reis, enmig de la tenebra de la guerra. Ses Majestats caminen nit endins. “Les ferradures sonants dels quadrúpeds trepiden en l’ampla solitud dels deserts vespertins, fent temor a les bèsties del mal”, expressa Lluís Bertran i Pijoan a La Veu de Catalunya. Al seu pas, “s’enduen les foscures en llurs mantells ondulants, i canten a les jornades venidores himnes heroics […]. S’enduen les fosques, i aboquen la llum damunt els pobles que tortura l’angoixa de la mort”.  

“Expressem els nostres vots més fervents perquè s’acabi prompte aquesta guerra horrible que endola mitja Europa; perquè les noves de les malvestats i fets execrables no ennuvolin la pensa serena i no malmetin la bonesa de cor de les gents honrades”

L’estrèpit dels canons de la guerra mundial ressona a Catalunya. “Expressem els nostres vots més fervents perquè s’acabi prompte aquesta guerra horrible que endola mitja Europa; perquè les noves de les malvestats i fets execrables no ennuvolin la pensa serena i no malmetin la bonesa de cor de les gents honrades. Perquè dels camps avui ressonants del soroll esgarrifós del canó, s’hi elevi la cançó popular i tranquil·la de l’home lliure i content qui ve del treball; perquè en els terrenys erms, farcits de mines i travessats de rases —paranys que la mort para!— hi granin i floreixin les plantes diverses portadores de gèrmens de nutrició; perquè de les esglésies avui mig enrunades i dolorosament callades, s’elevin als aires els trins alegres de les campanes que criden joioses a festa”, escriu Jordi Català a Feminal, en el llindar de 1916. Encara queda molta guerra.