Mans que treballen la terra, mans que estimen la terra, mans plenes de saviesa, mans amb sarpats d’històries... Bates de padrines, de mares, de tietes, de veïnes... que treballen els horts, donen menjar als conills i pleguen els ous.

Homes i dones amb els peus arrelats a la terra que els ha vist néixer. Homes i dones arrelats a una terra aspra però fèrtil. Homes i dones que entre rajos de sol i volves de neu assaboreixen cada alè de vida com si fos l’últim. Malgrat que alguna ventada els faci perdre l’equilibri de tant en tant, amb esforç i constància, es mantenen ferms en aquest entorn privilegiat. Mirades que enyoren i recorden amb nostàlgia un temps passat, mirades que veuen com maneres de fer van desapareixent, mirades que miren amb esperança el futur de cada poble de la vall d’Àssua, mirades plenes d’il·lusió que miren endavant.

La vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, és molt més que un paisatge. És molt més que Montsent de Pallars, que l’antiga estació d’esquí de Llessui o el riu Pamano. La vall d’Àssua, “verda, bucòlica i humida” segons Espinàs, és molt més que una vall de prats de dall, de cabanes de pastor i parets de pedra seca; de pobles de carrerons costeruts i cases de pedra i pissarra. La vall d’Àssua és ramats d’ovelles menades per Roi, Francesca o el pastor de Madó, és vaques cuidades amb devoció per Eloi de Camp, és partides de brisca per passar les llargues tardes d’hivern, és fum a les xemeneies, és converses al pedrís parlant de tot i de res, és cases amb noms i veïns amb noms de casa...

És una terra que fa viure, somriure, calma i inspira, terra que els seus habitants estimen tant que enyoren tot just posar-ne un peu fora.