Parlen d’ells amb orgull de pare. Ells són els seus fills, la seva creació, la seva obra. Això sí, mai acabada. Sempre els estan retocant, transformant, personalitzant: n’hi diuen túning, però és una filosofia de vida. Cotxes que deixen de ser cotxes per ser la cosa més inimaginable.

Tot és possible: alerons d’avió supersònic, faldons que perforen fins a l’epicentre de la Terra, cromats que enlluernen sense ulleres de sol, volants de còmic, altaveus de concert d’estadi a l’aire lliure, llandes on viuen objectes misteriosos, dibuixos mai vistos, mascotes, símbols, colors, policromies, tints, pigments, pintures... Tot i tot. Tot i més. Perquè el túning no és transformar, canviar, capgirar, modificar, alterar els cotxes. El túning és una actitud també davant la vida. 

Darrere, centenars de persones creadores de vehicles vius, anímics, palpitants. Persones que setmana rere setmana recorren Catalunya i més enllà per exhibir les seves criatures a les diferents trobades, certàmens, concursos de túning. I que es miren els seus fills amb ulls d’amor. I els fills, orgullosos, es deixen mirar per tothom. Ningú no aparta els ulls d’ells, perquè ells són també la vida.