La Barceloneta sotsobra. El barri de l’Òstia, com és conegut popularment, es va empassant aigua en el mar de la turistificació. Els coralls són restaurants amb paelles congelades a la carta, les algues són supermercats 24 hores i la posidònia cada dia té el lloguer més alt. La majoria de peixos ja són d’espècie invasora, que han fet canviar tot l’ecosistema i n’han expulsat les autòctones, en perill d’extinció. Malgrat tot, en aquest vaixell que s’afona en la marejada tèrbola i contaminada, hi ha quaranta supervivents. Ells continuen flotant, arrapant-se al salvavides, als rems, als braços...

Una ocelleria, una floristeria, una botiga de roba interior, un establiment que ven fils i cordes per navegar, un negoci que torra diàriament el cafè, restaurants amb arrossos centenaris, farmàcies amb tres generacions d’història… Són els últims de la Barceloneta. Fermí Puig, autòcton del barri i amb negoci familiar de passat (un celler), com a bon col·leccionista de la vida, ha catalogat el teixit comercial de la Barceloneta des del tombant del segle XX, i ha arribat als dos mil negocis inventariats... I d’aquests només en queden quaranta.

Són els comerços que aguanten els embats per convertir l’apèndix de Barcelona en attrezzo. Quaranta negocis amb més de cinquanta anys d’història, les poques peces que queden de la Barceloneta preolímpica. Tots plegats salvaguarden l’ànima i la memòria d’un barri popular pretèrit, gairebé esvaït, que no apareixia a les guies turístiques i que neda contra corrent per continuar al mapa i a terra ferma.