En Joan Moliner (Barcelona, 1970), sempre acompanyat de la seva bicicleta Brompton vermella, recorre els carrers de Barcelona amb un objectiu molt clar: recuperar aquelles rajoles hidràuliques modernistes que han quedat abandonades als sacs d’obra i donar-los un nou ús.

Les porta a casa seva, i a la terrassa, sota la mirada constant del Tibidabo, els treu el morter enganxat i les poleix. Sempre intenta fer-ho a mà per continuar amb la tradició artesana de les rajoles. Després els dona un nou ús emmarcant-les per penjar-les a la paret, fent-ne taules o bé buidabutxaques: “És una manera diferent de recuperar, reciclar i reutilitzar”. També fa intercanvis amb altres artistes: ell els regala una rajola a canvi que dibuixin una de les seves il·lustracions a sobre d’una altra rajola. 

L’art modernista és la cara de la rajola que trepitgem, però la cara oculta amaga la història, i això també és important. Observant el relleu i els gravats que mostren lletres i dibuixos, es pot saber qui n’és l’artesà a través de llibres i catàlegs antics. De manera meticulosa, en Joan apunta on ha trobat cada una de les rajoles i de quina casa són, és a dir, qui n’és l’artesà i en quin context es van fer.

Tot i que mai para de créixer, actualment la col·lecció d’en Joan és d’unes 1.300 rajoles. De moment és una col·lecció particular i les té emmagatzemades a casa seva, però, igual que en Jordi Griset, autor de L’art del mosaic hidràulic de Catalunya, considera que haurien d’estar exposades en un museu.

Fa molts anys que els recuperadors de rajoles reivindiquen el valor històric i artístic del paviment modernista, però el museu encara queda lluny i els sacs d’obra no paren d’omplir-se d’art trencat i oblidat. Per això, mentrestant, en Joan publica les seves troballes al compte d’Instagram @rajolesdebarcelona i construeix una xarxa de contactes que s’avisen i s’ajuden per dur a terme aquesta tasca altruista. Com bé ens diu: “Les rajoles formen part de la identitat de la nostra ciutat, de la nostra memòria; un llegat que no podem deixar que es perdi”.