Moribunds. Entre la vida i la mort. A LA MIRA documentem la darrera sessió de l’obra Balada per un home mort a l’Almeria Teatre. Actors, equip de direcció, músics, tècnics, personal de sala, públic... diuen adeu. Fins quan? Diuen que el virus dirigeix l’obra de les nostres vides. I així queda tot: buit i mut. 

Quan tornarà a sonar aquesta adaptació musicada del poema d’Oscar Wilde? El que escriu el 1897, després de sortir en llibertat i d’haver pagat dos anys de presó per homosexualitat. Privat de tot, l’escriptor aprendrà a sobreviure a la garjola gràcies a l’ajuda d’un altre home condemnat per homicidi. La culpa, el penediment, la sentència, la mort... Sobreviure és també viure. Això sí que és una cultura. Això sí que és cultura. La cultura sobreviurà perquè viurà. Deia Wilde que “la societat a vegades perdona el criminal però mai perdona el somiador”. Però el somiador sempre s’eleva i sobreviu i viu. La cultura és això: que no mori.