Entre el blanc i el verd
Poc se’n pot dir perquè el que veieu ho diu tot. Hi ha uns pastors, unes ovelles, un paisatge, una natura, una vida. Hi ha una llengua, un diàleg. Hi ha un país, una geografia. Hi ha una eternitat que no s’atura. Des de fa segles. El món d’ahir i el d’avui i el de demà viuen aquí. El món ancestral dels tres pastors pallaresos: en Ramon, en Bernat i en Rispa. El món antic d’unes ovelles reproductores que pugen (transhumància) a l’estiu a viure: a menjar herba per després baixar. I l’estiu següent igual. Pujar i baixar. I el següent...
Aquests mons es passen les claus amb el pastor jove, i barceloní, en Marc. Ell les guarda durant l’estiu. Elles no paren de fer nyam-nyam muntanyes amunt i avall. Com la vida, ondulant. Ells, elles, nosaltres, reproduint-nos sense parar com aquestes muntanyes i cels infinits de Llessui, de la vall d’Àssua. Com aquest riu blanc animal i aquest mar verd natural. Potser aquí s’hi troba l’escletxa d’espurnes de l’eternitat.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Jordi Borràs Abelló
Cap de fotografia
Comentaris
No hi ha cap comentari
Envia un comentari