Tota història té un començament i la història de LA MIRA comença en algun bar de menú de l'Eixample de Barcelona, ara fa uns dos anys. Un dia com un altre qualsevol he quedat per dinar amb en Francesc Canosa. Ens coneixem de ja fa uns anys, i de tant en tant quedem per parlar una mica de tot i de res. A l'hora del cafè, i del limoncello sagrat d'en Francesc, parlem de l'espai de comunicació digital català. Constatem que hi ha un gran nombre de diaris digitals, d'una qualitat mitjana més que notable que cobreix amb escreix tot l'espectre ideològic i social. N'hi ha per a tots els gustos i colors. S'evidencia que l'era del paper ja fa dies que ha trencat el seu punt d'inflexió per cedir el seu protagonisme a l'espai digital, i que cada vegada són més els noms rellevants que abandonen el paper, de manera total o parcial, per ocupar el seu espai a internet. Però davant l'allau de digitals encara queden atractius espais per cobrir.

Fa un temps que estan guanyant terreny uns nous mitjans digitals que no basen els seus continguts en l'agenda mediàtica, especialment en l'àmbit polític. Si el polític important diu “hola”, al cap de poca estona ens trobem que tots els digitals n'estan parlant. I no és que això sigui dolent, perquè segurament és important, i la gent vol estar al dia de tot el que passa, especialment en el context socio-polític que estem vivint a Catalunya en els darrers anys. Però aquests altres mitjans parlen d'altres coses i d'una altra manera. Són articles més llargs i més profunds, que podem associar al clixé del periodisme a foc lent, que en anglès s'anomena slow journalism. I, de fet, no és cap invent nou, sinó que és el que al llarg de moltes dècades hem conegut com a revistes o magazins. El que passa és que aquest format de periodisme no fa tant que ha sabut trobar el seu espai a internet. En castellà o en anglès en trobem exemples d'èxit com JotDown, Vice, 5W, Huffington Post o New Yorker. I amb tota la humilitat del món, no ens voldríem comparar amb aquestes bèsties en cap cas, sinó que només els observem per entendre i comprendre com es pot exercir el periodisme per tal d'explicar les coses del nostre país d'una altra manera. En Francesc i jo tan sols constatem que no hi ha cap projecte similar en llengua catalana.

Els dinars amb en Francesc es tornen més habituals, i quan arribem al limoncello, el tema de conversa acaba sent sempre el mateix. Hi ha un forat periodístic atractiu que seria interessant de cobrir, i tots dos estem en moments vitals en què ens ve de gust un canvi, un repte. Així, els dinars es converteixen en reunions més formals, que a poc a poc van involucrant la gent de la meva redacció. La idea ha calat, s'ha convertit en desig, i ara només volem trobar la manera de convertir aquesta idea en un projecte real. No serà fàcil. De moment triem el nom, LA MIRA, per allò de voler explicar les històries des d'un punt de vista diferent.

Arribats a aquest moment crec que puc abocar recursos dels projectes de l'empresa per ajudar a posar en marxa el projecte, però no estarem ni a prop del punt de partida. Cal més. Molt més. Però qui vol finançar un projecte com aquest, sense gaires precedents per poder ser comprès amb el detall que voldríem? Tan fàcil que seria explicar que volem fer un digital esportiu o dedicat a l'economia... I si fem una campanya de microfinançament, quants diners podríem recaptar? La gent em tracta de boig quan parlo de 15.000€. Però després de molta batalla els faig entendre que no és una xifra a l'atzar, sinó la xifra que ens fa falta, com a mínim. Segurament seria més fàcil demanar-ne 10.000€, però assolir aquest import no compensaria el plaer de quedar bé amb la realitat que ens calen més diners per posar-nos en marxa. Finalment, el juny passat iniciem una campanya a totSuma, que a inicis de juliol culmina amb 16.000€ recaptats de 280 persones diferents. La incredulitat és absoluta... sembla que hem aconseguit explicar-nos, i que no som els únics que creiem en aquest projecte. No estem bojos. Ens hem carregat el dipòsit de moral i passem un estiu acabant de formar un equip prou nombrós, entre redactors, col·laboradors i altres persones que a més de la redacció es cuidaran de tasques com el disseny, la comunicació, la correcció o les xarxes socials. La motivació és absoluta. I només per això, ja dóna gust haver iniciat aquesta aventura.

Mentrestant, l'equip tècnic està treballant amb el web. Volem que tingui un format diferent, lluny de les graelles que ens tenen acostumats els diaris digitals. Com que no volem que se'ns identifiqui ni se'ns compari amb aquests mitjans optem per un format completament trencador. I apostarem molt per la fotografia. Si hem de fer menys articles que un diari digital, que almenys tinguin una estètica ben acurada i vistosa. Els primers resultats ens encanten i, a poc a poc, hi anem donant forma. Caldrà cuidar com mai als subscriptors, que seran la medul·la espinal del finançament del projecte, sense oblidar la resta de lectors.

Els dies abans de la presentació oficial, entre Diades i manifestacions, les lletres s'han convertit en paraules, i les paraules en articles que comencen a cristal·litzar. I val a dir que fan patxoca. Em sembla que totes aquelles idees i proclames que temps enrere havíem fet al voltant d'un limoncello arriben a la recta final. Sembla que el magazín que havíem somiat ara és una realitat que no es pot tocar, però que es pot llegir. Ara només ens queda esperar que agradin i convencin els nostres lectors, que al final de tot és l'únic que compta.

I aquí estem, a punt de marxa amb un nou mitjà que vol ocupar un espai necessari per explicar Catalunya d'una altra manera. De debò espero i desitjo saber estar a l'alçada. Amb 40 anys que acabo de fer, i 20 dedicats al món de la comunicació, és la primera vegada que afronto un projecte com aquest, amb la màxima professionalitat i amb més ganes que mai que això funcioni com caldria.

A partir d'aquí, aquesta història que va començar amb un limoncello, ja no està només a les meves -nostres- mans. Ara depèn només de vosaltres, els lectors, que la història segueixi.

Benvinguts a LA MIRA!