A tot arreu on mirem podem trobar-hi passat. Un passat que guarda experiències col·lectives i personals. Passat, però, que perviu fins als nostres dies. A Sabadell, aquest passat present el fan veure les xemeneies. Elles són la mostra més visible de l’activitat tèxtil, que, des de mitjans del segle XIX fins a finals del XX, van convertir Sabadell, i tot el districte industrial que formava amb Terrassa, en el que es coneix com el Manchester català. 

Les “xumeneies” fumejaven a tota hora i el soroll de les màquines era una banda sonora d’una ciutat que, directament o indirectament, vivia al voltant seu. Al segle XXI tot ha desaparegut: el soroll, el fum... Però no les xemeneies. En queden dempeus més d’una quarantena. Reconvertides, reaprofitades, escapçades, però amb nous usos. Són un mapa, una guia, una ruta, i totes expliquen la ciutat. Són la línia del cel de Sabadell, que es veu des de fora i des de dins.