És primera hora del matí d’un dijous. Alfonso Pastor camina fins al Parc de la Ciutadella. Arriba al Parlament. Es dirigeix al pàrquing que hi ha darrere la cambra, on guarden els cotxes oficials. Puja en un. Ha d’anar a recollir al vicepresident Josep Costa. És dia de ple. Per a l’Alfonso avui la jornada serà tranquil·la. Quan hi ha corredisses a les sales de passos perduts –indret on els diputats comenten la jugada a l’entrar o sortir de l’hemicicle–, ell pot aprofitar per avançar diferents tasques, però no ha de viatjar amunt i avall.

Viatjar i recórrer el país. Aquesta és la part més entretinguda de la feina de l’Alfonso. Fa 18 anys que treballa com a xofer al Parlament de Catalunya. Abans havia fet de repartidor de mercaderies fins que, després de passar tres proves d’oposicions –i aprovar-les totes–, finalment la tercera va ser la bona i va aconseguir una plaça.

Quan va aterrar en aquest lloc de feina, la cambra era presidida per Joan Rigol. Després van arribar Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell i, actualment, Roger Torrent. L’Alfonso ha conegut cinc presidents i els ha portat a milers de pobles i ciutats. Una de les seves feines és aquesta, fer de xofer del cotxe de Presidència. L’any 2000, en el moment en què ell va entrar a treballar en aquesta institució, tots els membres de la Mesa disposaven de cotxe oficial. De fet, ell va començar conduint el cotxe d’una vicepresidenta. Però amb les retallades, la Mesa va arribar a un acord: només el president disposaria de cotxe oficial i hi haurien dos cotxes més per als vicepresidents, que també podrien utilitzar els secretaris de la Mesa si ells no els necessitaven. Amb aquesta decisió, la feina de l’Alfonso va canviar. Ara hi ha dos xofers de Presidència i ell és el suplent per si un fa vacances o es posa malalt. Quan no li toca conduir el cotxe del president, pot portar un vicepresident o els membres de protocol que acompanyen a Roger Torrent en un acte o esdeveniment. 

L’única veu que se sent dins del cotxe oficial és la dels locutors de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació o Rac1

I conduir vol dir portar el cotxe d’una forma determinada: “He de fer una conducció defensiva, per preveure fets i poder reaccionar; eficient per adaptar-me a la carretera i a les condicions climatològiques; i eficaç per estalviar combustible”. Són eines que ha après en diferents cursos. I com ho fa? En silenci. Quan entra algú al cotxe, l’Alfonso és molt educat. Respon amb un “bon dia” o un “bona tarda” i roman en silenci. Diu que és l’única manera d’estar concentrat amb la feina. Assegura que qualsevol petita cosa pot provocar una distracció. Fins i tot, si ha de fer o rebre una trucada intenta sempre que no duri més de 30 o 40 segons. L’única veu que se sent dins del cotxe oficial és la dels locutors de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació o Rac1.

Ells parlen i l’Alfonso calla. Mira la carretera i segueix la ruta que ja té estudiada. Abans de fer qualsevol sortida mira l’estat de les carreteres, escolta els meteoròlegs i examina per on haurà de passar per arribar puntual a lloc. “Poques vegades m’he equivocat portant el cotxe oficial”, diu somrient. Evidentment, ha de conèixer molt bé cada drecera. De fet, des de Presidència tenen una planificació setmanal i així l’Alfonso pot conèixer amb certa antelació els llocs on haurà d’anar. Alhora, ell també ajuda aquest gabinet a coordinar l’agenda del president planificant el temps estimat que pot necessitar per anar d’un lloc a un altre. Per fer-ho, utilitza els recursos més bàsics, com el Google Maps, però si cal fa el que anomenen, en l’argot dels xofers parlamentaris, un avançament. És a dir, quan té una estona de feina lliure i dubta d’alguna ruta, agafa el cotxe oficial i se’n va a examinar el terreny. “Això ho hauria de fer tothom. Abans d’agafar el cotxe cal planificar el recorregut, de vegades les indicacions de trànsit ens enganyen”, critica. I també es reivindica: “Hi ha molta feina darrere de la conducció”.

No només ha de conduir el cotxe oficial, també ha de revisar-ne el manteniment, s’ha de preocupar de portar-lo al taller quan és necessari i de tenir-lo ben net. I, sobretot, ha de pensar en rutes alternatives. Sempre et pots trobar un carrer tallat o en obres. I si cada dia agafes el cotxe, tens més probabilitats que això passi. “L’altre dia anava al Liceu en un acte, jo portava els membres de protocol i em vaig trobar que no es podia passar per un carrer. Ràpidament vaig trucar al xofer que conduïa el cotxe del president perquè no es trobés amb el mateix i canviés de ruta per arribar bé”, relata l’Alfonso.

Parla de la seva feina amb orgull, no es descuida cap paraula d’agraïment per a la resta de companys de la casa i en lloa el seu rigor. Després de gairebé dues dècades d’experiència, coneix cadascun dels secrets de la institució i acumula centenars de milers de quilòmetres. Si li toca conduir el cotxe del president, en un sol dia en pot arribar a fer més de 1.000. Les seves jornades poden començar molt d’hora i acabar a altes hores de la matinada. De vegades no són llargues sinó maratonianes. Per això, treballa un dia i descansa l’endemà. I així totes les setmanes de l’any, amb caps de setmana i festius inclosos.

L’índex de sinistralitat dels cotxes oficials del Parlament és pràcticament zero, la dada només queda alterada per alguna rascada o petit ensurt sense importància

Es passa moltes hores en un cotxe, però el condueix a la perfecció. No és un dada subjectiva. L’índex de sinistralitat dels cotxes oficials del Parlament és pràcticament zero, la dada només queda alterada per alguna rascada o petit ensurt sense importància. De fet, l’Alfonso només recorda un incident: “Veníem del Canigó, era un dia de fort vent i circulava pràcticament sol per l’autopista. Hi havia un tot terreny amb remolc i, de cop, va començar a fer coses rares fins que va acabar bolcant al meu davant. Però vaig saber reaccionar, el vaig esquivar i vaig parar més endavant”. Silenciós com és no li agrada posar-se cap medalla, però reconeix que la professionalitat és justament això. Preveure i reaccionar.

És silenciós però hi ha sorolls dels quals l’Alfonso no es pot escapar, com els controls de trànsit. Sí, els Mossos d’Esquadra també aturen els cotxes oficials. “Un dia tornava de Tarragona, era de nit, em van parar i em van fer una prova d'alcoholèmia. Anava amb un membre de la Mesa i el Mosso va veure que jo portava el vestit de la feina amb el logo del Parlament, però el vaig fer igual”, explica.

Condueix el cotxe de la família, com porta el del Parlament. No a l’inrevés

I de les sirenes dels Mossos al silenci de l’Alfonso. Sempre retorna a la seva quietud. La vida professional i personal són dues cares de la mateixa moneda. Segons confessa, ell condueix el cotxe de la família, com porta el del Parlament. No a l’inrevés. Alhora, aprofita alguns caps de setmana que té festa per sumar més quilòmetres, fer avançaments i conèixer noves rutes. Això sí acompanyat dels seus i gaudint de la gastronomia de cada indret. Feina i plaer. Plaer i feina. La conjugació que l’Alfonso sempre combina davant del volant. El volant que mena silencis.