Bibliòfils, amants de les lletres, col·leccionistes de tota mena, estudiants i curiosos formaven part de la fauna i la flora de la cèntrica llibreria Canuda de Barcelona. L’establiment, situat al carrer de la Canuda, just al costat de l’Ateneu Barcelonès, va gaudir fins fa sis anys d’un lloc privilegiat en una zona actualment poblada per incomptables botigues de roba i reclams turístics de vol gallinaci. Aquella olor de paper vell feia entrar-hi clients com qui passa per davant d’un forn amb pa acabat de coure, però per molts que hi entressin eren pocs per satisfer l’augment del lloguer. El final de la moratòria de la Llei d’arrendaments urbans i el canvi del teixit comercial del barri van fer traslladar la llibreria ben lluny d’aquell carrer a finals de novembre de l’any 2013, just quan es van fer aquestes fotografies. La llibreria, fundada el 14 d’abril de 1931, quan Francesc Macià proclamava la República, i que formava part de l’imaginari col·lectiu de Barcelona, obtindria el seu títol d’eternitat quan l’escriptor Carlos Ruiz Zafón s’hi va inspirar per convertir-la en “el cementiri dels llibres oblidats”, en la seva novel·la L’ombra del vent. Però hi ha una ombra i un vent que no passen, i encara hauran de transcórrer molts anys perquè aquells que hi entràvem tot sovint oblidem definitivament l’empremta d’aquella llibreria cada cop que passem per davant del número 4 del carrer de la Canuda.