“Els investigadors no hi seran demà al matí, així que podran fer-me fotos amb els aparells. Per a l’entrevista anirem a una sala del costat”, em diu per WhatsApp la científica Maria Josefa Yzuel Giménez. Ens cita a les deu del matí, a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és catedràtica emèrita. Durant les últimes dècades, combina el Laboratori d’Imatges, que ella mateixa va crear, amb estades internacionals en comitès d’investigació. “Preguntin pels despatxos del Grup d’Òptica. Pertanyem al Departament de Física i som a la torre 3, parells, planta 0. Si es perden, poden trucar-me.”

El fotògraf Dani Ríos i jo hi acudim a l’hora pactada. Tot i les converses telefòniques prèvies, i les nombroses entrevistes d’ella que conserva l’hemeroteca digital, encara no em faig una idea del seu aspecte físic. Pel fons del llarg passadís apareix una dona de talla menuda. Ens saluda de lluny amb la mà. Els seus vuitanta anys no li impedeixen avançar amb pas lleuger. Quan és més a prop, ens somriu com si ens conegués de tota la vida i ens diu en to cordial: “Seguiu-me!”.

Ens ensenya orgullosa el laboratori i ens acompanya a una aula petita, ocupada per aparells diversos, una pissarra amb rodes, capses de cartó per terra i una taula. Mantenim semiobertes les finestres per garantir la ventilació exigida arran de la covid-19. Tots tres amb mascareta, ella i jo assegudes amb separació suficient per entendre’s sense cridar gaire.

“A casa hi havia respecte i admiració per la cultura. En aquella època existia l’estímul que l’estudi t’ajudaria a millorar l’estatus social”

Comencem repassant la seva infància. Als anys seixanta, i en una ciutat petita com Jaca, ella té claríssim que vol fer carrera universitària. Serà la primera de la família amb estudis superiors. “El meu pare era tècnic de Correus i una persona autodidacta: tocava la guitarra, i sabia francès i anglès sense haver sortit de Jaca. A casa hi havia respecte i admiració per la cultura. En aquella època existia l’estímul que l’estudi t’ajudaria a millorar l’estatus social. Quan amb setze anys em van enviar a Saragossa a fer el preuniversitari, no m’ho vaig pensar.” Explica que valia més per a les matemàtiques que per a les lletres. “Podia considerar-se una carrera menys pròpia de dones, però a casa mai s’hi van oposar. Així que vaig començar a fer Física i després estudio òptica per a la tesi doctoral, que va ser molt experimental.”

Ara que som cara a cara penso en els mesos que ha costat concertar aquesta entrevista. Com que és la científica de més edat de la RACAB, volia estar vacunada abans de trobar-nos presencialment. “Si vols la podem fer en línia”, em va dir repetidament. Però valia la pena esperar. Té un to de veu consistent, fort; transmet seguretat quan parla. La imagino en comitès científics internacionals, fent una classe a la universitat o treballant amb estudiants quaranta anys més joves, i penso que devia tenir una vitalitat desbordant. És precisa en els matisos, les valoracions, les paraules que empra per no trepitjar un terreny que no li pertany. Gira la vista cap a en Dani i ens introdueix en el tema de què hem vingut a parlar. “Ja m’he fixat en la càmera d’en Dani; és bona. Les càmeres tenen un objectiu amb moltes lents per corregir els defectes en la formació d’imatges, que són coneguts com a «aberracions». S’intenta corregir-les perquè la imatge d’un punt sigui el més semblant possible a la realitat. Això no és fàcil, però tot depèn de la qualitat de la càmera.”

Més enllà de les ulleres

Si diem la paraula òptica ens ve al cap l’establiment on ens graduen les ulleres, però la Maria Josefa ens obre un ventall enorme d’aplicacions d’aquesta ciència. “Els primers filòsofs ja estaven interessats a saber-ho tot sobre la llum, que està implicada directament en el creixement de les plantes i en la vida dels éssers humans, en els astres, el dia i la nit. Newton va escriure el reconegut llibre Opticks (o Un tractat de les reflexions, refraccions, inflexions i colors de la llum). I tu, que has parlat amb microscopistes, entendràs la importància de l’òptica en la física també”, diu, amb referència a l’article “Scanning girls, les caçadores de partícules”, publicat també a LA MIRA. 

“Einstein va descobrir l’efecte fotoelèctric, que seria com la llum interacciona amb la matèria. Va rebre el Premi Nobel per això, no per la teoria de la relativitat”

“Avui la llum es podria explicar com la radiació del camp electromagnètic, des dels raigs gamma fins a les ones de ràdio, però comprenem més l’espectre visible, el que veu l’ull. Einstein, a principis del segle XX, va descobrir l’efecte fotoelèctric, que seria com la llum interacciona amb la matèria. Va rebre el Premi Nobel per això, no per la teoria de la relativitat. Un exemple d’aplicació són els sensors fotoelèctrics dels ascensors. A Castelldefels, hi ha l’Institut de Ciències Fotòniques, on han creat unes beques per a dones científiques amb el meu nom.”

Tots aquests fets estan relacionats amb l’òptica. I m’explica que a principis del segle XX la interferometria servia per mesurar distàncies curtes, però que avui els científics del projecte LIGO l’han utilitzat per identificar les ones gravitatòries de les quals Einstein ja havia parlat cent anys enrere. “El làser es va inventar als anys seixanta”, segueix relatant efusivament. “Va ser una revolució perquè va fer avançar l’holografia. Els radars ara van amb làser, i se’ls coneix amb el nom de lidar.”

La Maria Josefa va arribar el 1983 a la UAB, per treballar en estudis de la qualitat de la formació de la imatge amb sistemes òptics. Cap als anys noranta, es va endinsar en la teoria de la informació, és a dir, en el reconeixement d’un caràcter dins d’una imatge. Va ser una pionera de la visió per computador, que avui es fa servir en intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia la trobem quan una càmera llegeix la matrícula del cotxe per obrir la barrera d’un pàrquing, o en el reconeixement facial per identificar-te a la banca en línia a través d’un mòbil. “I una cosa porta a l’altra”, continua. “Vam haver d’investigar la polarització, que és un fenomen de l’òptica. Es podria dir que vam contribuir al fet que avui tinguem pantalles de cristall líquid, tan útils en ordinadors i mòbils. La polarització també és bàsica en salut, per distingir en teixit humà unes cèl·lules sanes d’altres afectades per càncer, per exemple.”

“Si parlem d’energia, l’òptica pot contribuir al fet que sigui més econòmica i sostenible, amb un consum més eficient”

No obstant totes aquestes aplicacions, en general, segons aquesta científica, es considera molt poc aquesta disciplina. “Sempre dic que l’òptica, a part de ser una ciència bàsica de la física, és una gran eina. L’evolució en els microscopis ha fet avançar la biologia i la medicina; amb telescopis millors, més avenç en l’astronomia i l’astrofísica. Pensa en l’endoscòpia, o en la instrumentació en oftalmologia. Si ens n’anem a l’àmbit de les comunicacions, fer que la informació es descarregui cada cop més ràpid, transmetre ingents volums de dades, requereix processos òptics.”

Penso en els mòbils, ordinadors en miniatura, que també tenen càmeres de fotos. I continua: “Si parlem d’energia, l’òptica pot contribuir al fet que sigui més econòmica i sostenible, amb un consum més eficient. I què me’n dius, dels sensors remots? Els drons ajuden en la millora de les collites i tenen un desenvolupament òptic importantíssim. En general, som poc conscients que les tecnologies basades en la llum han fet avançar moltíssim el benestar de la humanitat al llarg dels segles. Per aquest motiu, la UNESCO va declarar el 2015 com l’Any Internacional de la Llum, i el Dia Internacional de la Llum el 16 de maig, per donar-li més importància”.

L’anglès, un escull

La Maria Josefa és una veterana de les entrevistes. Els nombrosos reconeixements que ha rebut en la darrera dècada li han fet explicar múltiples vegades els seus orígens, la tria de la vocació i la trajectòria de la seva investigació. Va començar al voltant dels instruments òptics i la imatge.

“Anar al Regne Unit el 1967 va ser obrir una finestra al món, enriquir-me amb lectures que no podia llegir aquí”

Quan es va doctorar, les investigacions de la Universitat de Saragossa no es publicaven en revistes internacionals perquè havien de ser en anglès, i l’idioma era un entrebanc que pocs investigadors s’atrevien a superar. “Una estada postdoctoral, amb una beca del British Council, em va servir per superar aquest escull.” Quan va tornar, totes les tesis que ella dirigia ja es publicaven en anglès en revistes d’impacte, i participaven en congressos internacionals. “Anar al Regne Unit el 1967 va ser obrir una finestra al món, enriquir-me amb lectures que no podia llegir aquí, tenir una visió més universal i diversa.” S’enorgulleix d’haver format desenes d'investigadors, i assegura que sempre ha tingut l’afany de comunicar el que sabia. “Ser professora ha cobert les meves expectatives. M’encanta treballar amb joves, és un estímul magnífic. No pots parar: es busquen articles per al tema de la tesi, s’han de llegir, s’ha de veure què s’ha fet abans, analitzar-lo bé, si és innovador i original, discutir-ho tot en equip...”

“Mira, un gatet!”, interromp la conversa. “En aquest campus hi viuen tot l’any ben a gust.” Mira el fotògraf i li diu: “Quan vulguis em trec la mascareta perquè em facis les fotos”. Somric meravellada perquè no es perd res i ho controla tot. Penso que, a la seva edat, vull ser tan àgil mentalment com ella.

Va ser la primera dona a Espanya a aconseguir, el 1971,  una plaça fixa com a professora universitària en l’àrea de física

Els seus treballs es troben en unes 300 publicacions científiques, locals i internacionals. Aquesta incansable científica ha obert terreny on era tot tancat. Va ser la primera dona a Espanya a aconseguir, el 1971, una plaça fixa com a professora universitària en l’àrea de física. Té el mèrit d’haver estat la primera dona catedràtica en òptica, el 1982.

—Com se sent havent estat la primera en tot?

—En aquell moment em sentia sola. Fins al 1999, no va arribar la segona catedràtica de la meva especialitat!

—Per què creu que va passar tant de temps?

—Com que no tinc coneixements de sociologia, em costa molt tenir una resposta. Però si ara compaginar la vida personal amb la professional és difícil, imagina’t en aquells anys, quan les dones no havíem conquerit tants terrenys. Viatjar, fer estades fora de casa, o assistir a congressos internacionals no estava a l’abast de totes, si havies d’atendre fills.

Ella no ha estat mare, però apunta que la RACAB té científiques molt destacades que han tingut fills i han aconseguit ser un referent internacional.

La dona i la ciència

La Maria Josefa va ser presidenta de la Sociedad Española de Óptica (SEDOPTICA) i vicepresidenta de la International Commission for Optic, a més de presidenta de la International Society for Optics and Photonics (SPIE). Bona part de la seva tasca com a científica ha consistit a fomentar les comunitats on els investigadors es puguin trobar i avançar juntes. “Això m’ha donat una visibilitat internacional enorme i m’ha permès presentar a fora les investigacions d’aquí.” És promotora incansable perquè la dona ocupi en la ciència el lloc que es mereix: des de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya, des de l’Área de Mujeres en Óptica y Fotónica de la SEDOPTICA, o com a fundadora del Grupo Especializado de Mujeres Física de la Real Sociedad Española de Física.

“Sempre hi ha hagut dones que s’han dedicat a la ciència. I algunes han fet contribucions tan valuoses com les dels científics, o més”

—Fer explícita la paraula dones és necessari perquè no calguin dècades abans que aparegui una altra pionera com vostè?

—Sí, molt necessari perquè, si no no es fa, no aconseguim la igualtat. No és d’ahir, que les dones s’hagin dedicat a la ciència. Sempre n’hi ha hagut. I algunes han fet contribucions tan valuoses com les dels científics, o més. Visibilitzar-lo hauria d’ajudar les joves.

“És molt antic això de fer carreres de nois i de noies. És nefast. Tots hauríem de tenir l’opció d’anar on vulguem”

Segons el dossier Les dones a Catalunya 2021, a les carreres de Matemàtiques, Física i Biologia la proporció de dones titulades és del 6%, dos punts percentuals menys que els homes. “També es podria anar als instituts, amb dones referents d’aquests àmbits, per conversar amb les estudiants. Hi ha un desincentiu vers les carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (CTEM), clar en les noies a primària i secundària. Per què? Potser treuen bones notes, però pensen que no són per a elles. S’ha de fer un estudi sociològic per entendre aquesta retirada. Els mitjans haurien de fer campanyes per canviar també la visió dels pares. És molt antic això de fer carreres de nois i de noies. És nefast. Tots hauríem de tenir l’opció d’anar on vulguem. Tampoc és bo que es creïn carreres molt feminitzades.” Un altre aspecte important és que la dona tingui oportunitat de fer carrera investigadora, després del doctorat. “En aquest punt també s’abandona, i caldria fer-ho més fàcil des de la societat.”

L’òptica futura

Li pregunto per una queixa constant en els cercles científics: el pressupost que es destina des del Govern, sigui local o estatal. “He tingut la sort de viure temps bons en aquest sentit. Als anys vuitanta, hi havia projectes científics subvencionats. Durant unes dècades la investigació a Espanya i a Catalunya va millorar molt, i es posà al nivell d’excel·lència de l’àmbit internacional. L’error ha estat la incertesa de finançament dels darrers anys. Els joves s’han de buscar la vida i hi ha fuga de talent. Jo soc partidària d’un «Pacte de la Ciència» entre partits polítics, que hi hagi un compromís de dotació pressupostària, sigui del color qui sigui el Govern. Amb la covid-19 hem vist que necessari que és invertir en ciència. Quan la investigació d’un país s’atura, aquest recula perquè la resta de països avancen.”

—Què queda per fer en òptica, Maria Josefa?

“Sabies que l’holografia s’utilitza per a la seguretat? És en els bitllets de qualsevol país i en les targetes de crèdit: el colomet platejat que hi veus és un holograma!”

—Ui, mooolt! Des d’investigació fonamental fins a tecnologies aplicades. Interpretar la interacció de la llum amb la matèria i avançar en el coneixement més profund de l’univers, per començar. Però també en aplicacions per a la comunicació, la medicina, l’aprofitament de l’energia solar, l’estalvi en el consum energètic, la robòtica, el reconeixement facial, etc. Sabies que l’holografia s’utilitza per a la seguretat? És en els bitllets de qualsevol país i en les targetes de crèdit: el colomet platejat que hi veus és un holograma!

Ens acomiadem i s’emporta en Dani al laboratori. Vol explicar-li amb detall els aparells que hi ha. Abans de marxar em diu que m’enviarà per correu electronic l’entrevista més recent que li han fet a la Universitat de Saragossa sobre la desigualtat de gènere en la ciència. I penso que l’única manera d’aconseguir posar fi a aquesta anomalia és a través d’accions des de moltes bandes.