La literatura ensenya. La lectura ajuda a entendre. La bona literatura en català enamora. La Gabriela Cristina Protopopescu té una relació especial amb les lletres, les de Mercè Rodoreda, Xavier Bosch, Salvador Espriu, Sílvia Alcàntara i una llarga llista més. És, en part, gràcies al vincle amb aquestes històries que la Gabriela ha après català. En sap a un nivell C2, el més alt. És una experta en català que viu a Catalunya des de 2007.

La Gabriela neix a Romania, on creix, estudia i fa vida. L’any 2000, casada i amb una filla, es trasllada a Marsella seguint el contracte laboral del seu exmarit, marit aleshores, en Dan. Viu durant set anys en territori francès. Està familiaritzada amb l’idioma, des de petita estudia francès a l’escola. Quan la feina d’en Dan finalitza la família fa front a un nou trasllat. Aquest cop, a Catalunya. La professora de l’Antonia, la seva filla, adverteix la Gabriela que és possible que es parli en un altre idioma al territori. Ella confessa que no entén què li vol dir la professora. “Jo només coneixia el castellà”, explica.

Sap parlar romanès, català, francès, anglès i castellà, però amb cap llengua ha establert una relació tan especial com amb el català

La primera vegada que sent el català és a la porta del Liceu Francès de Barcelona, l’escola on l’Antonia comença la seva escolarització a Catalunya. “Em pensava que era romanès. S’assemblen molt!”, confessa la Gabriela entre rialles. Però, en parar bé l’orella, pren consciència que, tot i les similituds de sonoritat, no entén res. Comença a reflexionar i, fascinada pel sorprenent descobriment del català, la Gabriela decideix que ha d’aprendre aquell idioma. Avui en dia sap parlar romanès, català, francès, anglès i castellà, però amb cap llengua ha establert una relació tan especial com amb el català.

“El català m’ha fet confiar més en mi mateixa, m’ha obert l’horitzó de la bona literatura, dels bons escrits en general; també m’ha obert a la societat”

“El català m’ha fet confiar més en mi mateixa, m’ha obert l’horitzó de la bona literatura, dels bons escrits en general; també m’ha obert a la societat. És molt bonic, el català”, assegura la Gabriela. Però, més enllà de l’enriquiment personal que la llengua li ha donat, la Gabriela entén que aquesta té una funció molt més important. Considera que “de cada lloc n’emana una energia i que hi has de connectar. La llengua és identitària i construeix la realitat dels seus parlants. Si tu no parles l’idioma d’aquest lloc, no et sents com a casa”. De fet, diu que se sent més a casa seva en terres catalanes que no pas a Romania. I és l’idioma, el que l’ha portada a sentir Catalunya de més a prop, a entendre la seva gent i a convertir-se en una més dins la pluralitat de ciutadans.

La Gabriela revela un dels seus somnis: ser professora de matemàtiques en un institut. Ho vol ser aquí, a casa seva, a Catalunya

Encreua les cames i, amb una mirada profunda i un somriure ampli, la Gabriela revela un dels seus somnis: ser professora de matemàtiques en un institut. Ho vol ser aquí, a casa seva, a Catalunya. A Romania treballa de mestra i vol poder fer-ho també aquí. Per això, està cursant el màster de Formació del Professorat de Secundària, uns estudis que l’aproparan a la professió que desitja. És aquest somni el que ha portat la Gabriela fins al nivell més alt de català. “L’objectiu era des del principi el C2. Em vaig dir que volia fer-ho bé”, explica. És molt perfeccionista. Observant-la sembla que cerqui les paraules més adequades entre les emmagatzemades a la seva ment. Es podrien imaginar totes donant voltes al seu cap mentre procura construir bé les frases. I ho fa, s’expressa amb un vocabulari ric i unes expressions molt correctes. Arribar fins a aquest nivell ha estat possible gràcies a la motivació de la romanesa. Que encara perdura i que es contagia.

Després d’uns anys vivint a Barcelona, el 2011 la Gabriela es trasllada a Terrassa. Passa per un divorci i per alguna situació complexa, però no deixa mai de formar-se. El català l’acompanya. Primer s’apunta als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística a Barcelona, l’any 2008, i quan es muda continua al Centre de Normalització Lingüística de Terrassa. També s’inscriu als cursos de Xerrem Junts de la CAL, al club de lectura de la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa i a un voluntariat lingüístic. Agafa qualsevol oportunitat que se li presenta. Fins i tot tradueix un conte infantil del romanès al català: La nena de l’avi i la nena de l’àvia. La Gabriela coneix moltes de les activitats que amplien els seus coneixements de català a través de la biblioteca: “És la meva segona casa. Tinc sempre la targeta de préstecs plena perquè agafo el màxim de llibres possible!”, afirma orgullosa. Manté un somriure constant que la caracteritza i la fa propera i familiar. És un reflex de la manera que té d’afrontar els reptes que se li presenten.

“Els catalans són diferents com a poble, i jo, personalment, admiro molt la seva lluita. Hi empatitzo molt”

La lectura és una de les aficions que més l’enriqueix. Coneix grans autors catalans. “He llegit tres vegades Mirall trencat de Mercè Rodoreda; m’encanta aquesta autora. Salvador Espriu també m’agrada moltíssim, però has de tenir una predisposició de veritat per a la lectura perquè no és una lectura fàcil”, reflexiona mentre la mirada se li perd entre pensaments. La literatura és una font de coneixement, però també d’aprenentatge de la llengua. Llegir en català l’ha ajudat molt a millorar. La Gabriela també segueix la premsa, llegeix el diari i veu les notícies. Està al dia de l’actualitat i pot integrar-se millor a la societat. Segons el seu parer, “els catalans són diferents com a poble, i jo, personalment, admiro molt la seva lluita. Hi empatitzo molt”. Per a ella és important sentir-se part de la comunitat, i creu que “si vols integrar-te en la societat has d’aportar-hi el teu gra de sorra”. Per això defensa amb fermesa la importància de saber català.

El mèrit d’aprendre un idioma de zero a cent en vuit anys és digne de mencionar, però en preguntar a la Gabriela quant de temps ha trigat a adquirir el títol, el primer que diu és que “es podria fer en menys temps...”. És modesta i repeteix una i altra vegada que encara li queda molt per aprendre. “L’objectiu dels propers mesos és revisar una mica el català perquè sigui molt més polit. Hi ha cosetes, sempre pot estar millor.” Fila molt prim, però, en conseqüència, l’evolució des de la primera frase en català que pronuncia fins ara és abismal.

És al mercat on va habitualment a comprar els millors productes. La Gabriela s’atura en una parada i veu un formatge a l’expositor. En vol comprar però està a règim i vol formatge fresc. Analitza l’entorn i només sent parlar català. Amb tota la seva valentia, la Gabriela s’adreça a la venedora i li pregunta: “Tens només aquest formatge?”. I així és com comença una estreta relació entre una romanesa i el seu idioma d’adopció: el català. Fa anys des d’aquest primer atreviment amb l’idioma, però la Gabriela no perd la motivació. Continua implicada en multitud de projectes.

Sap que hi ha un discurs molt estès que diu que no és necessari aprendre el català, que amb el castellà es pot fer vida perfectament, però la Gabriela ho posa molt en dubte

Està treballant en una guia de català a romanès, per traduir directament d’un idioma a l’altre, i és voluntària lingüística, ajudant altres persones a llançar-se a parlar en català. Intenta transmetre la seva positivitat i ambició als aprenents: “Jo els ajudo a trencar la barrera, a sobrepassar el moment de por i el moment de vergonya; els faig gairebé de psicòloga”, explica. Sap que hi ha un discurs molt estès que diu que no és necessari aprendre el català, que amb el castellà es pot fer vida perfectament, però la Gabriela ho posa molt en dubte: “Recomano el català a tothom perquè tens tantes expressions, com per exemple «ves quin un» o «de mica en mica s’omple la pica», que fan reflexionar... S’ha de parlar en català a casa. Jo parlo sempre en català, és el meu guant de cada dia”.

Ara la mirada de la Gabriela està fixada a aprofitar tot el que el català li ha aportat: “Soc molt més alegre, molt més confiada en la gent i en mi mateixa. Tinc aquesta alegria de viure que ha crescut en mi”. Tot i estar estudiant i duent a terme moltes activitats, no vol deixar mai el català, que ha passat de ser un element afegit a ser la seva identitat. La Gabriela és una literata. Una enamorada de la llengua. Una catalana fins al moll de l’os. Sempre millorant. Aprenent. Perfeccionant. Com deia Mercè Rodoreda: “Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials”. Escriure, i escriure també la teva vida, la teva història.