Cada vegada trobem menys comerços al barri Gòtic de Barcelona que puguin dir que van ser fundats fa segles. Queden lluny els dies que els característics noms dels carrers del centre de la ciutat acollien amb orgull els oficis que anunciaven, com els escudellers, o gremis com la tapineria, la fusteria o la llibreteria. Seria difícil, ara, trobar-los, enmig del monocultiu turístic del nucli antic, ofegat de comerços inútils per als seus habitants, que ofereixen paelles d’un groc fluorescent o sucs de taronja per endur. La meva àvia, filla de Ciutat Vella i habitual, fins que la van deixar, del seu Mercat de la Boqueria, sempre es queixava que ella volia les taronges, no el suc. El gènero, no el producte final.

Fugim de la Rambla pel carrer Ferran i, tot just passant la plaça Reial, entrem al carrer del Vidre. Al número 1 hi trobem un establiment que, encara que no respon al nom del seu carrer, és allà des de 1818. És l’emblemàtica Herboristeria del Rei, l’herbolari més antic de Catalunya i una de les botigues centenàries de la Ciutat Comtal. Un establiment que ha resistit el pas dels anys, una pandèmia, l’encariment exponencial dels lloguers i, sobretot, tsunamis de turistes, malgrat que inunden constantment la botiga per deixar constància de la seva bellesa al carret de fotos del mòbil. És un miracle que segueixi dempeus després de més de 200 anys.

La responsable que avui l’herbolari continuï amb la persiana apujada és la Pavlinka Doroshenko, una ucraïnesa instal·lada a Barcelona des de fa vuit anys i que va reobrir el negoci el juliol de 2023, després d’un parell d’anys tancat, amb una gran acollida per part dels veïns. A la botiga hi trobem te i infusions de tota mena, plantes medicinals, cafè, sabons, mel, cosmètics naturals, espècies... Doroshenko confessa que es va quedar sorpresa per la quantitat de gent que pren herbes aquí, a Catalunya, en comparació amb la seva Ucraïna natal, sobretot farigola i barreja de “bona nit”, ja que ningú dorm bé, constata.

Aquest comerç centenari va ser fundat a principis del segle XIX per Josep Vilà i reformat el 1857 pel pintor Francesc Soler i Rovirosa, que va decorar el local amb estructura neoclàssica i detalls d’estil isabelí. En aquella època, l’Herboristeria del Rei era proveïdora de la casa reial, i prohoms com Salvador Dalí n’eren també clients. Trinitat Sabatés va ser qui va regentar anteriorment la botiga durant 25 anys, abans que es veiés obligada a tancar-la definitivament el setembre de 2021.

El que capta l’atenció indubtablement, només entrar, a banda del mobiliari antic i del verd festuc que impera al local, és la font de marbre, presidida pel bust del naturalista suec Carl von Linné, creada pels germans italians Baratta Rossi. L’escultura regna majestuosa en un espai que fa un parell de dècades, el 1997, va ser parcialment restaurat de nou i que, avui, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, un fet que en protegeix la façana i l’interior. I, ara, la Pavlinka és la protectora del negoci bicentenari que l’habita.