La vida als refugis antiaeris de la Guerra Civil a Barcelona va deixar una empremta al subsol ben diferent del llegat de destrucció, mort i edificis ferits de la superfície. Una vida sota les bombes que encara podem imaginar mirant les llaunes de conserves, els estris de cuina, les piles de maons de fang i els cubells rovellats, els gibrells vidriats i els gargots infantils que estremeixen l’ànima quan els fotografies. Tots aquests objectes van ser testimonis de l’empenta d’una ciutat entregada a una obra d’extrema urgència, i de la capacitat d’associacions obreres, juntes de veïns i comissions locals per teixir col·lectivament una xarxa de protecció única a Europa.

Amb vint imatges que ens parlen de la fràgil quotidianitat sota les bombes, recuperem el batec de la ciutat resistent i “la noble curiositat de les coses que foren”, com va escriure Carles Rahola.