Hi ha un lloc on en poc hi ha molt. Catalunya i el món en un pessebre. Més de seixanta metres quadrats construïts de naixements i renaixements. Al pessebre del Casal de Canyelles (el Garraf) hi és tot i de manera diferent: Josep i Maria en llit de matrimoni a l’establia. El nen Jesús aprenent ja a ser fuster. Però és que hi trobareu l’infern de Franco, els fiscals espanyols, piolins, Billy el Niño... I també els cels de colors de Pepa Pig, Nemo, la Patrulla Canina, els barrufets... L’exili de Puigdemont, les lluites per les llibertats dels catalans, castellers, motoristes, botiguers... Els cims eterns de Montserrat; la ficció, ben real, de Sant Esteve de les Roures; volcans africans, el pol Nord i els seus pingüins, foques, iglús... Prop de 1.300 figures. Gairebé una vintena de localitzacions. Darrere, la ment del Déu creador pessebrístic: Joan Margui.

Aquest pessebre de l’Associació Pessebrista de Canyelles viu al Casal del poble i no és cap broma, no és cap representació: és solidari. Amb un euro donat es posa en moviment tot el paradís: figures, llums, accions... I els diners van als serveis socials de l’Ajuntament de Canyelles i a La Marató de TV3. Cada Nadal el renaixement del pessebre és una ajuda real per a moltes persones. Un petit-gran univers plural, policromàtic, tridimensional, però sobretot independent, lliure. Com ho són, any rere any, vida darrere vida, els naixements, les il·lusions, el futur.