La lluita de les bates blanques
Què hi té a veure, l’art, amb una espectroscòpia d’infraroig? I amb una desinsectació per anòxia? O bé amb una reintegració cromàtica, un mapping...? Molt! Són alguns exemples del dia a dia al departament de conservació i restauració del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Darrere de cada una de les peces exposades, i de les que descansen a la reserva del museu, s’hi amaga el treball del grup especial de les bates blanques. S’hi amaga perquè una part essencial de la seva feina consisteix precisament en el fet que sigui imperceptible. Una operació de rescat permanent.
La seva és una lluita contra el pas del temps. Com un escamot per salvar obres, els conservadors fan una feina que necessita les armes de la paciència. Perquè no només actuen intervenint obres malmeses, sinó que una gran part de la batalla és preventiva. N’avaluen l’estat de conservació, supervisen préstecs que arriben o que marxen... Aquí, en una geografia invisible, ciència i art van de bracet. És la lluita de les bates blanques contra tot.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Daniel Ríos Bernal
Col·laborador de fotografia de LA MIRA
Comentaris
- Caldria sortir d'una vegada per totes de l'àmbit de comfort de la cultura limitada exclusivament a Barcelona i al MNAC. Hi ha vida, moltes bates blanques i molts conservadors i restauradors, sense bata blanca (cada vegada més i cada vegada amb més sortides professionals que la visió clàssica, obsoleta i tradicional de la bata blanca) més enllà del Tibidabo