Els arrossars del delta de l’Ebre són una gran taula parada a la natura. Nyam-nyam. Unes 22.000 hectàrees ens esperen per ser menjades. L’Ebre, com un tobogan, i l’arròs esperant-nos al final del trajecte. Submergit. Jugant a cuit i amagar. Perquè aquí, l’arròs hi viu fabulosament bé. Amb les millors condicions existencials: és casa seva. 

El delta de l’Ebre és la pàtria de l’arròs. Tots aquests “quadros” (unitats de cultiu), endreçats, afilerats, perfectes, són cases, xalets, residències per a l’arròs. I les variants d’arrossos són famílies, veïns, amics: badia, bomba, fonsa, montsianell, sénia i tebre. Aquí neixen, creixen, es reprodueixen i volen a plats de tot el planeta. Tot un any per enlairar-se. Des del novembre preparant la propera collita... fins al setembre collint-la. I després, tot el món el vol a la vora: el conill, les gambes, el pollastre, el cranc, els fesols, la sípia, el pebrot, les cols, la xocolata, la llet... Un petit gra d’aquest país és un gran plaer per a tot l’univers.