Vallbona, la musa del Cister
Primer comencen barrejats. Mixtos, en deien: homes i dones. Comunitats dobles fundades per Ramon de Vallbona abraçant la regla de sant Benet. Era el 1153. Però el 1175 es passa de Vallbona a Vallbona de les Monges. Els homes marxen i ja tenim el monestir cistercenc més important de Catalunya.
Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges, l’Urgell) és filla d’aquesta Corona catalanoaragonesa real, reial i espiritual on qualsevol punt del país era ple de vida. El rei Alfons I el Cast i la reina Sança estableixen la cort itinerant a Vallbona. El seu net, Jaume I, i el gendre d’aquest, Alfons el Savi, tenen Vallbona com a casa reiterada per reposar-hi al llarg dels seus viatges. Els trobadors també troben il·luminació en aquest monestir pentinat per la serra del Tallat i els xiuxiuejos de la riera de Maldanell. Vallbona és inspiració, alenada, vena, musa dels segles que sempre s’enlairen.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Carles Rabadà Garcés de Marcilla
Col·laborador de fotografia de LA MIRA
Comentaris
No hi ha cap comentari
Envia un comentari