Pugem al darrer pis. Obriu els ulls. Sí, aquí hi ha el cor. No és un cor qualsevol, és el respatller del cadirat del cor de la catedral de Girona. Una obra magna del gòtic català (segle XIV). Però no és a Girona; és al Vallès, a la Garriga. Què hi fa, aquí?

Sí, acaba la Guerra Civil. A la catedral de Girona es desmunta el cor on els canonges fan la litúrgia de les hores i la nau queda parcialment més lliure. Els respatllers gòtics, atribuïts al taller del mestre Aloi de Montbrai, van estar molts anys desats. Apareix Josep Maurí, notari garriguenc, i els adquireix, els salva de la foscor i de l’oblit. I porta el cor al cor de la Garriga: a la seva casa natal. 

Som al darrer pis. A la capella de la casa. Construïda expressament per allotjar-hi el cadirat. Tot fet a mida dels mobles, i no pas al revés. Perquè el cor respiri. Les golfes transformades en una planta més, segons indicacions de Josep Maurí i projecte de l’arquitecte Bonet, de la Sagrada Família. El cor de Girona batega dins del cor de la Garriga. 

La casa natal de Maurí és la Fundació Maurí. El llegat viu d’aquest notari i historiador local. Hi palpita un arxiu fotogràfic de prop de 100.000 imatges de la Garriga. 5.000 fotografies en clixé de vidre. També l’arxiu històric del poble i una biblioteca especialitzada en història, literatura i publicacions locals, amb més de 6.000 volums. Sumeu-hi una tria d’obres arqueològiques, pictòriques i escultòriques. Tot és un cor que batega amb un altre cor dins.