Diuen que és l’ofici més antic del planeta. Els ocells teixidors dels inicis dels dies construïen, branquilló a branquilló, el niu, la casa, el seu cistell existencial. D’aquí ve tot: som nats en una cistella. Per això, a LA MIRA, anem a buscar un dels pocs cistellers que queden a Catalunya. I a Ponent, a la Terra Ferma, només n’hi ha un: en Pau Trepat, del barri de Pardinyes, a Lleida. Un segle fent el mateix. Quarta generació de cistellers!

Cistelles, caragoleres, garrafes, coves, ampollers... Tots fills del vímet i de les mans d’en Pau. El guaita, al costat, el seu pare, en Francesc Trepat. El padrí i el besavi no hi són, però són a les mans dels Trepat, que continuen agafant aquestes branques primes, llargues, flexibles... Aquest color de natura, de vida, de terra. El vímet el planten ells, com les mans, que semblen plantades a la terra i que després broten per girar i girar, per enfilar-se, per créixer i donar fruits gairebé eterns. Tot cistell té “una vida llarguíssima”, ens revela en Pau sense mirar-nos. Aquest és el secret.

Hi ha una cistelleria catalana. Autòctona, original, única, invulnerable. Admirada, respectada a tot el món. Els cistellers catalans són el top universal. Tothom mira cap aquí. Sí, cap al nostre secret: “el cul de queixal” o, com en diuen a tot el planeta, “el cul català”. Nosaltres, sempre darrere per anar endavant. Aquesta és la tècnica, la via catalana. Pel cul ens coneixen. Les branques de vímet pugen des del cul per fer la nansa, els pilars i tot el cos de la cistella. Tots treballen connectats. I el fruit de l’esforç és una resistència de per vida. Per això les cistelles s’hereten de pares a fills. I clar, “el cul català” és continuador, racional, enraonat, pragmàtic..., perquè es pot fer assegut. Ho té tot. 

Tot és les mans. Només hi ha mans. Poca cosa més: algun ganivet, algun estri creat expressament i originalment... Des dels inicis dels temps es fa igual. Un ofici lliure, independent, únic. Les mans parlen amb la terra. I neix el niu, la casa. Som això: ferms, immutables, indestructibles. Som una cistella.