A la plaça Major d’Àger hi ha una porta que fa viatjar més de vuitanta anys enrere en el temps. Només de travessar-la, hom es trasllada a finals de la Guerra Civil, quan la Farmàcia Montardit, establerta a sota de la casa familiar, va abaixar la persiana per sempre. Des d’aleshores tot es manté intacte: el terra, el taulell, els pots i els llibres dels prestatges, els llibres de comptabilitat, els diplomes... Un bagul de records que es manté en vida gràcies a la feina desinteressada dels descendents de Joan Montardit Torroella, que va obrir el negoci a principis dels anys vint, després de graduar-se com a farmacèutic. Perseguit durant la Guerra Civil, a les acaballes del conflicte va tancar el local, que va romandre confinat silenciosament fins a finals dels anys noranta.

“Jo no vaig conèixer el meu avi, tenia mesos quan ell va morir”, confessa la Carina Montardit. Tot i això, el seu pare, que es va cuidar de la farmàcia durant tota la vida, li va transmetre l’estima cap a aquest bocí de passat que s’amaga a Àger darrere d’una persiana. “Quan va morir el meu pare, ens la va deixar com a herència, a les meves germanes i a mi. Nosaltres n’hem agafat el llegat.” L’establiment només està obert de cara al públic durant la Fira Artesana d’Àger, que té lloc el desembre de cada any. La resta del temps es manté reclosa, acumulant anys. Com una foto, congelada, sense que res canviï.

“Nosaltres mai no hem demanat cap mena d’ajuda ni subvenció per conservar la farmàcia”, explica la Carina. Tampoc tenen pensat fer-ne un museu ni monetitzar-ho. “L’únic que fem és treure-hi la pols de tant en tant. No n’hem canviat ni lo terra, ni la instal·lació elèctrica, ni l’hem pintat mai.” La farmàcia, doncs, es conserva gràcies a la determinació dels Montardit per preservar la memòria familiar sense esperar-ne res a canvi. Gaudiu d’aquesta joia.