Però ells, que juguin…, diu Domènec de Bellmunt: “¿Els heu vist amb una expressió de sorpresa i d’angoixa davant els estralls de les bombes i els obusos? ¿Els heu vist amb els seus ullets aterrorits, sobresaltats en despertar-los el concert tràgic de les sirenes anunciadores del bombardeig? Pobres infants! Ells són a l’edat blanca de les rialles i les joguines. Ells tenen dret a viure en el seu món de fades i llaminadures. I la guerra, la terrible guerra provocada per les passions que ells no comprenen, ha vingut a torbar la pau deliciosa del seu món d’il·lusions rosades”. Bellmunt no pot deixar de pensar en els infants. En aquells infants “que eren la il·lusió més viva i tendra d’un pare que ha caigut a la trinxera o d’una mare que ha mort al carrer aterrorida pel bombardeig, quan anava a cercar el pa del seu fill”. Bellmunt escriu aquestes paraules un 10 de gener de 1937, el primer de tres Nadals en guerra.

“A cap nen no ha de mancar-li res. No un dia, sinó vuit dies de joia contínua ha d’ésser per a ell aquesta setmana que estem estructurant”

L’1 de gener de 1937, comença la Setmana de l’Infant, una iniciativa que es mantindrà durant la guerra a Catalunya. Perquè “a cap nen no ha de mancar-li res. No un dia, sinó vuit dies de joia contínua ha d’ésser per a ell aquesta setmana que estem estructurant”, afirma el comitè organitzador de la Setmana de l’Infant en un interviu amb el diari Última Hora. El comitè “sols existeix per a portar a terme aquesta tasca benèfica de proporcionar alegria als infants dels asils, als infants refugiats, als fills dels milicians, als orfes”. Amb aquest compromís, els reparteixen joguines i els organitzen festivals i espectacles.

Reunits en un despatx de la Conselleria de Propaganda, al carrer de les Corts de Barcelona, els organitzadors responen a les preguntes d’Artur Llorens el desembre del 36. “Hi hem anat per tal de parlar amb aquests camarades que ara seuen amb nosaltres al voltant d’aquesta taula plena de feina, gràcies a l’esforç dels quals ben aviat començarà una festa major única, i única aquí i fora d’aquí”, contextualitza el periodista.

—Digueu-nos alguna cosa de la vostra organització.

—El comitè de la Setmana de l’Infant és presidit per un delegat del conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Hi ha, així mateix, dos vocals. L’un representa la UGT i l’altre la CNT. La resta de la nostra junta està formada per diversos delegats d’indústries i organismes obrers.

“Arreu de la nostra terra elements sindicals, comerciants i particulars s’han posat a les nostres ordres, per tal d’ajudar-nos”

—Quina impressió teniu fins ara del que podrà ésser la Setmana?

—Immillorable, creieu-ho, immillorable. Ahir mateix, sense anar més lluny, férem un viatge de propaganda per diversos indrets de Catalunya per tal de nomenar sotscomissions. Doncs bé; trobàrem tothom engrescat amb la idea. Arreu de la nostra terra elements sindicals, comerciants i particulars s’han posat a les nostres ordres, per tal d’ajudar-nos.

—Heu rebut molts donatius fins avui?

“Hem de remarcar que, malgrat no haver insinuat res, no hem rebut cap joguina de caràcter bèl·lic”

—En quantitat nombrosíssima. Diners i joguines són les dues coses que acceptem amb preferència. Els diners que rebem van destinats també a la compra de joguines. Hem de remarcar que, malgrat no haver insinuat res, no hem rebut cap joguina de caràcter bèl·lic, la qual cosa ens és molt agradable constatar.

L’organització pronostica que la Setmana de l’Infant farà un gran bé a l’economia: “Indubtablement. Amb ella salvem també innombrables famílies amenaçades de quedar-se sense feina. […] Les indústries no poden fer més producció i tothom fa comandes”.

Corts avall, passada la plaça de la Universitat, llums rutilants il·luminen les barraques de la fira, “aquesta rastellera encesa de casetes que exhibeixen coses econòmiques, on es troba encara la «Pepa» anacrònica, el clàssic cavall de cartó, el carret, amb la campaneta alegre i dringadora”, descriu Llorens. Els magatzems més importants, El Siglo, Jorba, Vilardell, han decorat façanes i aparadors amb tot de coses per als infants. “Tot per al nen!”, exhorten.

“Aneu a admirar aquell mai no vist devessall de joguines. I, quan haureu escollit les que per a vosaltres més us plaguin, escolliu-ne una per a un nen o per a una nena dels refugiats, orfes o asilats, i porteu-la a l’Oficina de Propaganda”

Una excel·lent varietat de joguines competeix per uns segons d’atenció dels infants. N’hi ha de tota mena. Senzilles, enginyoses, complicades; mecàniques, recreatives, musicals, esportives, científiques. Els més petits contemplen embadalits els amples aparadors, observant cada detall de les joguines apilades, perfectament disposades, personatges d’un món de somni. “Aneu-los a veure. Aneu a admirar aquell mai no vist devessall de joguines. I, quan haureu escollit les que per a vosaltres més us plaguin, escolliu-ne una per a un nen o per a una nena dels refugiats, orfes o asilats, i porteu-la a l’Oficina de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, carrer de les Corts Catalanes, 658, on us serà ben agraïda en nom d’aquells dissortats infants”, convida la revista infantil En Patufet. Els regals de la Setmana de l’Infant són regals de solidaritat.  

Tots els mestres de Catalunya, en els dies que queden d’any, explicaran als alumnes “els deures de solidaritat humana que ens porten a rebre i a atendre els refugiats d’altres terres d’Espanya a la nostra pàtria”

El 22 de desembre de l’any 36, la Conselleria de Cultura de la Generalitat aprova una ordre circular que demana als mestres de les escoles catalanes “obtenir la cooperació moral i material de llurs alumnes” en la Setmana de l’Infant. Tots els mestres de Catalunya, en els dies que queden d’any, explicaran als alumnes “els deures de solidaritat humana que ens porten a rebre i a atendre els refugiats d’altres terres d’Espanya a la nostra pàtria” i “la significació de la Guerra Civil”. “Aquestes converses allunyaran tota idea partidista i totes les imatges i al·lusions que puguin desvetllar en la imaginació dels infants el deler de la guerra i els instints de venjança”, recull l’ordre del conseller de Cultura, Antoni Maria Sbert.

Ajut Infantil de Rereguarda, l’Associació Pro Infància Obrera, Socors Roig, Ajut Català i el Sindicat d’Artistes Teatrals de la CNT són algunes de les entitats que porten el pes de l’organització de la Setmana de l’Infant, com assenyala La Humanitat. El dia de Nadal de 1936, Ajut Infantil de Rereguarda ja ha recaptat 12.487 pessetes de donatius. Entre d’altres:

Impremta Elzeveriana i Llibreria Camí EC: 200 ptes.
Associació Catalana d’Invàlids: 200 ptes.
Alumnes i Professors de l’Acadèmia Mirabet: 100 ptes.
Alumnes del Col·legi de la Ronda Sant Pau, 38: 72 ptes. 
Secció d’Urdidors de la Casa Salvador Casacuberta: 64 ptes.
Les modistes de Casa Ferreres: 50 ptes.

Del 26 de desembre al 4 de gener, Ajut Infantil de Rereguarda organitza una exposició a les galeries Syra, al carrer Diputació, 263, per exhibir la col·lecció de joguines que han confeccionat els alumnes de l’Escola Massana.

A les oficines de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana comencen a arribar donatius de joguines i roba: 70 pessetes dels alumnes de l’Institut Feminal de Sant Martí i 15 de l’Escola Maragall. Els obrers de la fàbrica de joguines d’Andreu Viñas han treballat dues hores extraordinàries cada dia des del 21 de desembre, per contribuir a la causa amb l’import íntegre de les seves hores extres.

El 4 de gener s’han recaptat 21.926,92 pessetes i un gran assortiment de joguines entre diverses escoles catalanes

El comitè organitzador de la Setmana de l’Infant demana a totes les organitzacions que tenen infants asilats, refugiats i orfes de combatents que enviïn, abans de 48 hores, la relació de tots ells per edat i sexe, per organitzar la distribució de joguines. La Setmana de l’Infant està a punt de començar. També, es demana a tots els directors i mestres de les escoles de Barcelona trametre una relació amb l’edat i el domicili dels nens refugiats i més necessitats que assisteixen a les seves escoles, així com una nota detallada amb les joguines i les quantitats recaptades. D’acord amb La Publicitat, el 4 de gener s’han recaptat 21.926,92 pessetes i un gran assortiment de joguines entre diverses escoles catalanes. L’Associació Protectora de l’Ensenyança, per la seva banda, ha ofert a la Conselleria de Cultura una gran quantitat de llibres, joguines i peces de roba.

Els treballadors de la Casa Elizalde, indústria col·lectivitzada, organitzen un festival infantil en què es reparteixen joguines a un miler d’infants, entre els quals els d’unes 200 famílies refugiades a Barcelona

L’1 de gener, al Cinema Victòria, els treballadors de la Casa Elizalde, indústria col·lectivitzada, organitzen un festival infantil en què es reparteixen joguines a un miler d’infants, entre els quals els d’unes 200 famílies refugiades a Barcelona sota la protecció del Socors Roig Internacional. A la Llar de l’Infant Bonaventura Durruti, el primer dia de l’any, també, es fa una festa als infants acollits a la Llar, al carrer Rosselló, 240. El festival consisteix en un animat programa de moviments rítmics dut a terme per grups de nens i nenes; un cant popular fet per un grup de nenes; una obra inèdita en dos actes titulada Amor a l’escola, interpretada per un grup de nens i nenes de la segona classe; una dansa infantil; lectura d’una poesia; entremès de pallassos; projecció d’una pel·lícula: Charlot en la calle de la Paz, i repartiment de joguines a tots els infants de la casa.

De l’1 al 10 de gener, durant els matins, s’organitzen festivals gratuïts als teatres de Barcelona per als infants i els nens refugiats, sota els auspicis del Sindicat Únic d’Espectacles Públics. Al Principal Palace, destaca l’estrena de la cançó del mestre Vendrell “¡Son los del pueblo, madre!”. A l’Apolo, programa de varietats presentat pel popular “Lepe” i recital poètic. Al Teatre Nou, es representa la revista infantil de Bonavia i Martínez Valls, “amb una pila de quadres i decoracions que fan entusiasmar la mainada”, apunta La Veu de Catalunya. Al Teatre Victòria, s’interpreta la sarsuela Los chicos de la escuela.

Al Novetats, la sarsuela ‘La banda de trompetas’ arrenca els riures dels menuts; la ‘Rondalla Ceborello’, amb els seus simpàtics petits balladors de jota, s’emporta els aplaudiments

El programa del Teatre Barcelona inclou el diàleg de Benavente Abuela y nieta, els clowns Toni-Caprani, poesies infantils i contes recitats de Joaquim Montero, una escena sentimental escrita per Amichatis i El ladrón de muñecas, interpretada per la petita Margarida Sierra. Al Novetats, la sarsuela La banda de trompetas arrenca els riures dels menuts; la Rondalla Ceborello, amb els seus simpàtics petits balladors de jota, s’emporta els aplaudiments. El grup infantil d’Ajut de Rereguarda organitza una sessió d’art clàssic, cançons i balls, que canvien diàriament en el programa. Al Romea, reestrena de Tarzan de les mones en tres actes. Al Tívoli, creacions de jazz del mestre Demons. Al Gran Teatre Espanyol, el caricaturista Bon “dibuixa en una pissarra, dalt de l’escenari, acudits i historietes, i després fa el regal de la seva caricatura a tres nens i tres nenes de la platea”, completa La Veu.

El dissabte 2 de gener, el Socors Roig Internacional fa una sortida amb infants refugiats al transbordador aeri de Sant Sebastià – Miramar. El diumenge 3, el Comitè Central del Socors Roig del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) organitza una audició de sardanes a la plaça de Catalunya, el mateix dia que el diari barceloní El Diluvio celebra un festival dedicat als petits refugiats a Barcelona.

Les aportacions a la campanya d’El Diluvio són copioses. La Casa Sedó fa un donatiu de setanta paquets de roba. La firma Casa Masana, del carrer Fivaller, obsequia els infants amb paquets de galetes Birba. El personal de la fàbrica de teixits de Francisco Balet aporta 67 peces de vestir fetes amb teixits de la mateixa empresa i confeccionades pels seus treballadors fent hores extraordinàries. La nena Enriqueta Just Manresa, de nou anys, aporta una nina i un joc fuster; Jacinta Guitar i María Ornazábal, de Granollers, dos parells de sabatetes de llana.

El festival se celebra al Cinema Kursaal, situat a la rambla de Catalunya, entre Aragó i Consell de Cent. Comença la projecció de la pel·lícula Tarzan de les mones, de la Metro-Goldwyn-Mayer. Els petits queden impressionats pel film, aplaudeixen. Els nens de la Rondalla Mallorquina realitzen el cèlebre bolero i altres balls típics de Mallorca. Sona la banda del Partit Federal Ibèric, que interpreta un fragment de l’òpera wagneriana Lohengrin; la sardana “Juny”, de Garreta; “El baile de Luis Alonso”, i “La Santa Espina”. Seguidament, es fa l’entrega d’un equip complet de peces de vestir i una joguina a un centenar d’infants. L’acte es tanca amb la interpretació calorosament ovacionada d’“Els segadors”.

Els nens de la Llar, tant els del carrer Rosselló com els de la Maternal de la Llar, a les Tres Torres, són traslladats en cotxes de la General Motors i obsequiats amb sandvitxos en arribar

El mateix diumenge, els treballadors de la General Motors organitzen una festa dedicada als infants acollits a la Llar de l’Infant, en un local de la fàbrica. Els nens de la Llar, tant els del carrer Rosselló com els de la Maternal de la Llar, a les Tres Torres, són traslladats en cotxes de la General Motors i obsequiats amb sandvitxos en arribar. El festival consisteix en varietats que inclouen un ventríloc, un prestidigitador i pallassos, previs al repartiment de joguines.

El dia 5, a les set del vespre, per iniciativa de la Residència Professional Femenina de l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya, es reparteixen joguines als nens refugiats de la barriada i de l’Hospital Clínic, en un acte que reuneix gairebé 400 infants. Els grups escolars Bailén, Anselmo Lorenzo i Nova Vida de Sant Andreu, creats pel Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), es dirigeixen el dia 7 cap a l’Hospital Clínic per portar joguines als nens refugiats.

A les nou del matí, una comitiva de capgrossos, clowns, un burret amb un carret dels nens de la Casa i la banda de les milícies del Partit Federal Ibèric desfilen pels jardins de la institució, i es fa una festa a l’aire lliure

El divendres 8, a les onze del matí, la comissió de la Setmana de l’Infant organitza al Teatre Tívoli una sessió amb participació de 1.751 nens i nenes d’escoles i orfenats. El diumenge dia 10, com a final de la Setmana de l’Infant, a la Casa de la Maternitat de les Corts s’organitza una festa per repartir joguines entre els infants assistits. A les nou del matí, una comitiva de capgrossos, clowns, un burret amb un carret dels nens de la Casa i la banda de les milícies del Partit Federal Ibèric desfilen pels jardins de la institució, i es fa una festa a l’aire lliure protagonitzada per cucanyes i globus. A la sala de festes, com relata La Humanitat, els esperen altres entreteniments, amb participació dels obrers de la Casa, els mestres i l’orquestra de cecs de la Casa d’Assistència President Macià. I, encara a la nit, funció teatral.

Una nena refugiada, de nom Angelita Domingo, recita un poema d’agraïment a Catalunya i a Pro Infància Obrera

En paral·lel, el dia 10, l’Oficina de Propaganda de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social celebra un festival infantil a la Sala Mozart. Al sorteig de joguines i llibres hi han contribuït els magatzems Jorba, El Siglo, Berlín, Alemanys, Rosich, El Águila, SEPU, Vicente Ferrer, Pathé Baby, i les llibreries Catalònia, Bastinos i Castells. El mateix dia, Pro Infància Obrera també reparteix joguines als infants refugiats en un acte organitzat a l’Escola Superior de Belles Arts. Hi participen nens i nenes de la Llar de l’Infant Bonaventura Durruti amb una comèdia i cançons amb gestos. Dinamitzen el festival putxinel·lis i pallassos interpertats pels alumnes de l’Escola de Belles Arts. El grup de petits dansaires Vol d’Ocells, de la Barceloneta, interpreta ballets catalans, i la nena Josepa Llunell recita poemes. Una nena refugiada, de nom Angelita Domingo, recita un poema d’agraïment a Catalunya i a Pro Infància Obrera.

Mentre això passa, Girona acull la Diada de l’Infant Refugiat, organitzada per Radio Gerona i Pro Infància Obrera. Hi participen uns 1.200 nens refugiats arribats de les diferents comarques gironines, als quals ofereixen un partit de futbol a l’Estadi Municipal de Vista Alegre, un àpat, i, més tard, al local de Pro Infància Obrera, un repartiment de joguines amb presència del cap d’estat, Manuel Azaña, que arriba a les 15.40 amb automòbil acompanyat de la seva esposa, que fa l’entrega dels regals, segons explica La Vanguardia.

La visita de les ales negres

El segon any de la Setmana de l’Infant, del 3 al 9 de gener de 1938, el comitè organitzador insta els ciutadans a fer els seus donatius en metàl·lic, joguines o roba a les institucions que formen part de la Setmana.

El primer de gener, la premsa publica una entrevista amb el president de la comissió organitzadora de la Setmana, Xavier Casademunt, el qual explica que la iniciativa “està sota el patrocini de l’Honorable President de la Generalitat”. Casademunt n’ocupa la presidència per delegació del conseller de Governació i Assistència Social. “La senyoreta Oriola n’és tresorera, en representació del director general d’Assistència Social, i la representant de la Conselleria de Cultura, la senyora Rosa Maria Arquimbau, fou nomenada secretària en la primera reunió de la comissió. A més, tenim la representació de la Conselleria d’Economia en la senyoreta Eloïna Malarechevarría”, exposa. Casademunt concreta que organitzaran dues menes de festivals: “uns matinals dedicats als infants que, aprofitant els dies de vacances, podran acudir-hi amb llurs familiars” i “uns altres festivals de recaptació de fons per a atendre les despeses”.

La sala de Belles Arts és ocupada per centenars d’infants de grups escolars i cases particulars, amb presència dels seus professors i familiars, i també de parlamentaris anglesos

El dia 5, d’onze a una del migdia, els nens poden assistir gratuïtament als teatres Tívoli, Novetats, Barcelona, Romea, Principal Palace i Apolo, així com als cinemes Publi Cinema, Savoy, Actualidades i Atlàntic. El dijous 6, al matí, es fa el festival d’inauguració al Palau de Belles Arts. La sala de Belles Arts és ocupada per centenars d’infants de grups escolars i cases particulars, amb presència dels seus professors i familiars, i també de parlamentaris anglesos, que són rebuts pel comissari de Propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles. Hi actuen la nena de vuit anys Margarida Sierra recitant poesia; Violeta Rillo, de quatre anys, interpretant al piano composicions de Bach, Beethoven i Granados; la cantant i actriu d’onze anys Lupe García-Nuño, i la Banda Municipal de Barcelona. Els grups escolars entonen l’himne de l’Escola Nova Unificada quan es clou l’acte.

El dissabte dia 8, la Conselleria d’Assistència Social de l’Ajuntament de Barcelona organitza un festival infantil al matí, al Teatre Olympia, per als nens catalans i refugiats i acollits en establiments municipals. El repartiment de joguines als nens dels establiments d’assistència municipal es fa, ja a la tarda, als locals respectius. L’endemà, diumenge dia 9, l’Olympia torna a ser l’escenari d’un nou festival de circ, organitzat, en aquest cas, pel consell d’empresa dels magatzems El Siglo.

El personal de la Casa Vilardell també decideix sumar-se a la Setmana de l’Infant i diumenge al matí obre les portes dels seus establiments a la Via Laietana per tal de repartir regals adquirits prèviament pels mateixos organitzadors, aportant-hi una part del seu sou. Una petita orquestra posa música a la jornada, que s’allarga fins ben entrada la tarda. Per altra banda, els magatzems Jorba entreguen a la Casa d’Assistència President Macià un lot de més de mil joguines per als nens asilats.

Al final de la festa, el comissari Miravitlles distribueix entre el públic exemplars de ‘Les pedres parlen:  fulls d’història de Catalunya’, de Rafael Tasis

El mateix diumenge, al Cinema Coliseum, el caricaturista Bon exhibeix el seu art: “Davant un tauler de cinc metres de llarg, «Bon», amb el traç ràpid i segur, inicià una de les seves millors conferències «mudes». El públic el premià amb llargs i entusiàstics aplaudiments”, comenta La Publicitat. Al final de la festa, el comissari Miravitlles distribueix entre el públic exemplars de Les pedres parlen: fulls d’història de Catalunya, de Rafael Tasis.

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) organitza un festival benèfic per als infants, amb projecció de diverses pel·lícules de temàtica educativa, ballets i representació d’un conte d’Andersen a la sala d’espectacles del seu estatge històric de la Rambla. Els infants són convidats a berenar.

“Benaurada la tasca de les abnegades dones que en tenen cura! Tots els elogis són pocs per a elles i remarcablement per a la Comissió d’Auxili Femení que porta, enguany, el pes de tan humanitària realització”

L’any 1939, tercer any de la Setmana de l’Infant, el Teatre Tívoli organitza un festival infantil el 6 de gener, amb les representacions d’El día de Reyes, La Ventafocs, Noel i La Caperucita Roja. L’endemà, dissabte, el Teatre del Bosque projecta pel·lícules per a nens com Noche tranquila, El caballo de fuego i Dos fusileros sin bala, de la Metro-Goldwyn-Mayer. La Comissió d’Auxili Femení, detalla La Vanguardia, reparteix paquets de roba, joguines i provisions a 174 nens del refugi Ferrer i Guàrdia; 2.000 llibres de contes i un lot de jocs col·lectius; 2.214 paquets amb una joguina, roba i queviures, més 12 joguines col·lectives. “Benaurada la tasca de les abnegades dones que en tenen cura! Tots els elogis són pocs per a elles i remarcablement per a la Comissió d’Auxili Femení que porta, enguany, el pes de tan humanitària realització”, expressa Josep Maria Francès, en un article el 8 de gener del 39 a La Humanitat.

“Som ja a la tercera i l’aviació feixista segueix lliurada al seu culpable platxeri d’escorxar innocents. Nosaltres, però, els estimem més que mai els petits, i ens escarrassem, dins les limitacions que imposa el clima de guerra, a servir-los una mica de goig”

A inicis de 1937, diu Francès, “la nostra confiança que no caldria repetir la gesta pro infant, de la primera setmana de l’any, era absoluta”; en aquell gener, Barcelona, Catalunya, “no havien rebut encara el bes de la metralla enemiga. Els infants nostres o refugiats de Madrid o de Toledo no sabien encara quina cosa era la visita de les ales negres. I ells i nosaltres érem relativament feliços i ens abellia d’obrir una portella a la benaurança de fruir l’encís pueril d’una nina o un cavallet…”. Però calgué organitzar una nova Setmana, i encara una altra: “Som ja a la tercera i l’aviació feixista segueix lliurada al seu culpable platxeri d’escorxar innocents. Nosaltres, però, els estimem més que mai els petits, i ens escarrassem, dins les limitacions que imposa el clima de guerra, a servir-los una mica de goig, dins llur suplici”.

“La revolució us envia joguines per fer-vos somriure”, deia als infants un dels cartells de propaganda a càrrec de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social. Una joguina, el somiure d’un infant.

¡Ai, Setmana de l’Infant,
setmana color de rosa!
Aeroplans, camions
i trens que corren amb “corda”;
automòbils amb seient
i cavalls llestos de potes;
bicicletes, patinets,
conills, elefants i oques;
nines, “ninos” i ninots
i bressolets on tots dormen;
vaixelles, menjadorets,
“mecanos” i trencaclosques…,
i mil coses més que has dut,
boniques i gracioses.
¡Ai, Setmana de l’Infant,
festa major esplendorosa,
enfilall d’il·lusions
a l’abast dels infants nostres,
setmana dels set dijous,
set dies de festa grossa!
Ja cal, infants que em llegiu,
que feu bondat de la bona.

A. Txim
En Patufet, 8 de gener de 1937